Les llengües dogons són un conjunt de llengües parlades pel poble dogon, a Mali, que conformen una família lingüística. Hi ha uns 600.000 parlants de la seva dotzena d'idiomes. Són llengües tonals, i la majoria, com el dogul, tenen dos tons, però alguns, com Donno So, en tenen tres. El seu ordre bàsic de paraules és subjecte-objecte-verb.
Relació amb altres llengües L'evidència que vincula el Dogon amb les llengües nigerocongoleses és feble, i el seu lloc dins de la família, suposant que en formessin part, tampoc no estaria gaire clar. S'han proposat diverses teories, situant-les dins les llengües gur, mandé o com a branca independent, teoria que ara per ara és la preferida. Les llengües dogon no mostren restes del sistema de classes nominals característic de gran part de les llengües nigerocongoleses, la qual cosa porta els lingüistes a concloure que probablement n'haurien divergit molt aviat.
Roger Blench comenta,Dogon Languages Retrieved May 19, 2013
i:Roger Blench, Niger-Congo: an alternative view
Les llengües bamana i fula han exercit una influència significativa sobre el dogon, a causa dels estrets lligams culturals i geogràfics entre aquestes poblacions.
Blench (2015) suggereix que les llengües Bangime i Dogon podrien tenir un substrat d'una branca fins ara "desapareguda" de la família niloticosahariana que anomena "Plateau" ("Altiplà") i que s'hauria separat relativament aviat del proto-nilo-saharià.Blench, Roger. 2015. Was there a now-vanished branch of Nilo-Saharan on the Dogon Plateau? Evidence from substrate vocabulary in Bangime and Dogon . In Mother Tongue, Issue 20, 2015: In Memory of Harold Crane Fleming (1926-2015).
Classificació interna Els dogons es consideren un únic grup ètnic, però reconeixen que les seves llengües són diferents. En la cosmologia dogon, el dogon constitueix sis de les dotze llengües del món (les altres sis són el fulfulde, el mooré, el bambara, el bozo i el tamasheq).The last is not mentioned in Hochstetler's sources.
La llengua dogon més ben estudiada és el Toro So (Tɔrɔ sɔɔ) de Sanga, gràcies als estudis de Marcel Griaule i perquè Toro So va ser seleccionat com una de les tretze llengües nacionals de Mali. És mútuament intel·ligible amb les altres varietats de la cinglera de Bandiagara.
Calame-Griaule (1956) Calame-Griaule sembla haver estat el primer a distingir entre les diverses varietats de Dogon. En el seu treball de 1956 va classificar les llengües de la següent manera, amb adaptacions fetes cada vegada que es confirmava l'existència d'una nova varietat (cosa que passava contínuament fins a l'any 2005), o que des de llavors s'han demostrat que són mútuament intel·ligibles (com ho va confirmar Hochstetler pels "escarpment dialects"). Els dos idiomes estàndard estan marcats amb un asterisc.
Plains Dogon (dogon de les planes): Jamsai,* Tɔrɔ tegu, Western Plains (dialectes: Togo kã, Tengu kã, Tomo kã) Escarpment Dogon (dogon de la cinglera): (dialectes: Tɔrɔ sɔɔ,* Tɔmmɔ sɔɔ, Donno sɔ Kamma sɔ) West Dogon (dogon occidental): Duleri, Mombo, Ampari – Penange; Budu North Plateau Dogon (dogon de l'altiplà septentrional): Bondum, Dogul Yanda Nanga : Naŋa, Bankan Tey (Walo), Ben Tey Tebul
Douyon i Blench (2005) informen d'una varietat addicional, que encara no està classificada, l'Ana Tiŋa.
Blench va assenyalar que el sufix plural dels substantius suggereix que el Budu és el més proper al Mombo, de manera que s'ha inclòs a la branca occidental de més amunt. També assenyala que el Walo–Kumbe és lèxicament més semblant al Naŋa i se sospita que podrien ser el mateix idioma.
Glottolog 4.3 Glottolog 4.3Glottolog 4.3. sintetitza classificacions de Moran i Prokić, que defensen una divisió en dos grans grups:
Grup occidental Dogon occidental Ampari Dogon Bunoge Dogon Mombo Dogon Penange Dogon Tiranige Diga Dogon Dogon de l'Altiplà septentrional Dogul Dom Dogon Yanda-Bondum-Tebul Najamba-Kindige: Bondum Dom, Kindige, Najamba Tebul Ure Dogon Yanda-Ana Ana Tinga Dogon Yanda Dom Dogon Grup oriental Dogon de la cinglera Donno So Dogon Tommo So Dogon Toro So Dogon: Ibi So, Ireli, Sangha So, Yorno So, Youga So Dogon Nangan Bankan Tey Dogon Ben Tey Dogon Nanga Dogon Dogon de les planes Jamsay Dogon: Bama, Domno, Gono, Guru, Perge Tegu Toro Tegu Dogon Dogon de les planes occidentals Tengou-Togo Dogon: Gimri Kan, Tengu Kan, Tenu Kan, Togo Kan, Woru Kan Tomo Kan Dogon
Llengua predogon El Bangime (Baŋgɛri mɛ), antigament considerat com un dialecte divergent, ha resultat ser més probablement una llengua aïllada. Blench creu que és una resta de les llengües predogons de la zona; els dogon sembla que han estat a la zona durant molts milers d'anys.
A més, Blench (2015)Blench, Roger. 2015. Was there a now-vanished branch of Nilo-Saharan on the Dogon Plateau? Evidence from substrate vocabulary in Bangime and Dogon. Mother Tongue, Issue 20, 2015: In Memory of Harold Crane Fleming (1926-2015). suggereix que hi ha un substrat nilosaharià a les llengües dogons, provinent d'una branca de dita família, la qual anomena primerament "Plateau".
Vocabulari comparat Comparació de vocabulari bàsic de les llengües dogon, a més de la llengua Bangime:Heath, Jeffrey; McPherson, Laura; Prokhorov, Kirill; Moran, Steven. 2015. Dogon Comparative Wordlist. Unpublished Manuscript. LlenguaUbicacióullorellanasdentllenguabocasangosarbreaiguamenjarnomYorno-Sogìrǐːsúgùrùkínɛ̌nnɛ́nɛ́, nɛ̀nɛ̌ːkɛ̀nɛ́, áŋáìllîːkǐːnáːdǐːkáːbôyToro TeguTabijìró, gìrósúgúrúcìrⁿò-kájìrⁿólèlákánéŋcìránáː, X nànílí ~ lɛ́ìsǒŋBen TeyBenijìrésúːrⁿùcírⁿììrⁿú, ìrⁿílɛ̀mdɛ̂ːmǒː, m̀bǒːgòŋgòrócìrⁿéynáː, nàː-dûmnîːñɛ́ìnìrⁿîːYanda DomYandagìd-íyè, gìdèsúnkìnzàìnnɛ̀mdàcɛ́nɛ́, m̀bòjènjùkìrⁿàtìmè, tìmɛ̀, nìːínjúʔə́ñɛ́ ~ ʔə́ñá-lìínJamsayDouentzajìrésûncírⁿéìrⁿénɛ̀nɛ́káːnɛ̂yⁿcìrⁿénáːníːñɛ́ːbónPerge TeguPerguégìrésúŋúrⁿùkírⁿéìrⁿélɛ̀lɛ́káːnɛ̂mkìrⁿénáːníːñɛ́ːsórⁿúGourouKirigìrésúŋùnkírⁿéìrⁿénɛ̀nɛ́káːnɛ̂yⁿkìrⁿé̀̌níːñɛ́ːbónNangaAndagìrésúŋúrⁿìkírⁿêǹnɛ́, ìnɛ́, ìrⁿɛ́nɛ́ndɛ̀nɔ̌ːgòndùgókìrⁿádéː, nàː dûːnîːkɔ́ːǹnèrⁿî, ìnèrⁿîBankan-TeyWalogìrésûncírⁿèŋìrⁿɛ́, ñìrⁿɛ́lɛ̀mbìrɛ̂mbǔːgòŋgòrókìrⁿěynàː-dûmnîːñɛ́ŋìnnîː, ñìnnîːNajambaKubewel-Adiagìró ~ gìrésúnùː ~ súnìːkìnjâː ~ kìnjɛ̂ːìnɔ̌ː ~ ìnɛ̌ːnɛ̌ndɔ̀ː ~ nɛ̌ndɛ̀ːìbí-ŋgé ~ ìbígěn-gé ~ gěnkìná-ŋgó ~ kìnánǐː ~ nìː-mbóíŋgé ~ íŋgé, ínjé ~ ínjékwɛ́ínèn ~ ínènTommo-SoTongo-Tongogìrésúgúlúkínúìnúnííndɛ́kɛ̀nnɛ́, áŋáìlìyékìyétímɛ́dííńyɛ́bóyTogo-KanKoporo-pengìrésúgúrúkírⁿíìrⁿínɛ́nɛ́káⁿnɛ́kìrⁿínáːdíːñíː ~ ñíːbɔ́ⁿMomboSonghogírèsúgúlí kìjìkìjìkínjàínnìnèːndédónìgèːŋgégàːwⁿěːtíníŋgɔ̀mîːɲɛ́ːíníBangimeɡìrétàŋàsúmbí-rìn nóɔ́ n síìⁿnóɔ́ n ʒɛ̀rínɔ́ɔ̀ʒíìnnòɔ̀rɛ̀dʷàà, dʷàɛ̀ɥíèdì-á(màá) níì
Numerals Comparació de números en idiomes individuals: Llengua12345678910Dogulu Dom (1)tɔ̀mɔ̀nééɡètáándùkɛ́ɛ́sɔ̀ǹókúlèsɔ́ɔ́wɛ̀sèèlétùùwɔ́pɛ́ɛ̀lDogul Dom Dogon (2)tomonɛiɡetaandukɛɛson'nɔkuloisɔɔiseeletuwɔpɛɛlTommo So Dogontíí (túmɔ́ as a modifier)néétààndúnǎyǹnɔ́kúlóysɔ́yɡáɡìràtúwwɔ́pɛ́lDonno So Dogontí (for counting), túrulɛ̀ytàːnunàynùmoro / nnɔkúlóy / kuleisɔ̀yɡàɡaratùo / tuɡɔpɛ́luJamsay Dogontúrúlɛ̌y / lɛ̀ytǎːn / tàːnnǎyⁿ / nàyⁿ *nǔːyⁿ / nùːyⁿkúróysûyⁿɡáːràláːrúwà / láːrwàpɛ́rúToro So Dogon (1)tíì (for counting), túrúlɛ́jtàánúnàjínùmɔ́r̃ɔ́kúlòjsɔ́jɡááràtúwɔ́pɛ́rúToro So Dogon (2)tíírú (for counting), túrúléítáánúnáínúmɔ́rɔ́nkúlóísɔ́íɡáɡárátúwɔ́pɛ́lúToro Tegu Dogontúrúlɛ̌ytǎːlínǎyⁿ *nǔːyⁿkúréysóyⁿɡáːràláːràpɛ́róBankan Tey Dogontùmájǒjtàːnínìŋŋějⁿnùmmǔjⁿkúròjsíjⁿɔ̀jⁿɡáːràjtèːsúmpɛ́ːrúBen Tey Dogontùmɔ́:yěytàːnúnǐːyⁿnùmǔyⁿkúròysúyⁿɔ̀yⁿɡáːràytèːsǐmpɛ́rúMombo Dogonyɛ̀ːtáːŋɡù / tíːtà (in counting)nɛ́ːŋɡátáːndìkɛ́ːjɔ́núːmùkúléyⁿsɔ́ːlìséːlètóːwàpɛ́ːlùNajamba-Kindigekúndénôːjtàːndîːkɛ́ːdʒɛ̀jnùmîːkúlèjswɛ̂jsáːɡìːtwâjpíjɛ́lìNanga Dogontùmâwǒjtàːndǐːnɔ̌jⁿnìmǐːkúrêsújɛ̂ɡáːrɛ̀tèːsǐːpɛ́ːrúTogo Kan Dogon (1)tílɔ́ytàán, tàánúnǎyⁿnúnɛ́ɛ́ⁿkúréésɔ́ɔ̀sìláàtúwáàpɛ́rúTogo Kan Dogon (2)tílɔ́yìtánnnáɲìnúmɛ̀kúlènsɔ́sílàtúwàpɛ́lìYanda Dom Dogontùmá:nɔ́ː / nótáːndùcɛ́zɔ̀nûmkúléswɛ́ːsáːɡètwâːpíyél
Vegeu també Llistes de paraules dogons (Viccionari)
Referències
Enllaços externs Lingüística Dogon i Bangime Lloc web de lingüística dogon Llengües dogon a Rogerblench.info (inclou dades lingüístiques i imatges) Dogon languages and linguistics: A (sic) Comprehensive Annotated Bibliography Abbie Hantgan (2007)
Categoria:Famílies lingüístiques