La casa-fàbrica Coy i López era un edifici situat al carrer de Sant Jeroni, 13 del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història El 1798, Josep Antoni de Martí i Creus va presentar a l'Ajuntament el projecte d'obertura d'un carrer entre els de la Cadena i de la Riereta, que s'anomenaria de Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, va topar amb l'oposició d'altres propietaris, que el 1807 van presentar un nou projecte que incloïa els de Sant Jeroni, Sant Bartomeu, Sant Martí i Sant Antoni de Pàdua, de manera que aquest darrer no passava del primer. La urbanització del sector va quedar interrompuda per la Guerra del Francès, i el 1828, la seva vídua Maria Isabel de la Penya i el seu fill Josep Maria de Martí i de la Penya van establir en emfiteusi una parcel·la amb front al carrer de la Cadena al clavetaire Simó Puxant,AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/32, f. 107-110v, 07-02-1828. que poc després en va fer agnició de bona fe al fuster Andreu Coy i SolerAHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.1187/32, f. 335v-336, 27-06-1828. (†1861).AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/26, f. 289-294v, 28-04-1861. Inventari post mortem dels béns d'Andreu Coy. Aquest va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell.
El 1830, Coy els va adquirir en emfiteusi una altra parcel·la al carrer de Sant Jeroni,AHPB, notari Josep Maria Òdena, 23-04-1830. i tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol i Carbonell. El 1832, va constituir amb el metge Joan López la societat comanditària Andreu Coy i Cia per a la fabricació i comercialització de filats de cotó amb un capital de 16.000 lliures a parts iguals (que Coy va aportar en forma de maquinària valorada en 12.000 lliures) i una duració de cinc anys.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/10, f. 266-258, 24-12-1832. L'any següent, Coy va demanar permís per a construir-hi tres pisos més, segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu. Per a poder finançar la construcció de les quadres al segon i tercer pis, López prestà 2.500 lliures a la societat.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 255v-256v, 03-10-1833. El 1835, hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV, procedent de la fàbrica Hall de Dartford (Anglaterra), essent una de les primeres de Barcelona en utilitzar aquesta força motriu. La botiga i el magatzem, però, eren a la casa de Coy, al núm. 19 (modern 24) del carrer de la Cadena.
La societat va ser renovada el 1838AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 17-07-1838. i, pel que sembla, la revocació del permís administratiu a començaments de la dècada del 1840 va provocar-ne el tancament. El 1842, Coy va fer dació en pagament de part de maquinària i la casa-fàbrica a López,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/18, f. 305-307, 22-10-1842. que el 1843 va demanar permís per a reformar-la, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu, encarregant-se Coy de pagar les obres.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/20, f. 269-269v, 09-07-1844. El 1857 hi havia la foneria de ferro de Benet Rivatallada, i el 1863, el taller de construcció de màquines de Josep Gassol.
Finalment, aquesta illa de cases, afectada pel PERI, va ser enderrocada el 1999 per a l'obertura de la Rambla del Raval.
miniatura|esquerra|Projecte d'obertura dels carrers de Sant Jeroni, Sant Bartomeu, Sant Martí i Sant Antoni de Pàdua (1807) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 101 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Bibliografia
Coy Coy Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Rambla del Raval