El frigil blau Rev. 20/10/2022 (Rhopospina caerulescens) és un ocell de la família dels tràupids (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Porphyrospiza i més anteriorment a Phrygilus. Es troba a l'extrem oriental de Bolívia i al Brasil.
Descripció El frigil blau mesura 12,5 cm de longitud. El bec és delicat i les cames color vermellós apagat. El mascle adult en època reproductiva exhibeix un plomatge color blau cobalt intens i bec groc viu; quan muda, és tacat de marró, de vegades gairebé sense blau. La femella té plomatge marró canyella per dalt i bru amb franges fosques per baix, el bec és groc amb el culmen negre. Els juvenils, amb coloració semblant a la femella, van adquirint el to blau a mesura que creixen.
Distribució i hàbitat El frigil blau es distribueix pel centre i est del Brasil des del sud de Mato Grosso, sud-est de Pará, centre de Maranhão i sud de Piauí, cap al sud fins a Goiás, , oest de Bahia, oest i centre de Mines Gerais i nord de Mato Grosso do Sul; i l'est i sud de Bolívia (est del Beni i sud-est de Santa Cruz, probablement també a Chuquisaca).
Aquesta espècie és considerada poc comú i local als hàbitats naturals que li són propis: les zones amb abundància de gramínies, amb arbustos i arbres baixos dispersos, especialment en àrees rocoses, en altituds entre 500 i 1100 m.
Ecologia Comportament A l'estació postreproductiva, ambdós sexes s'ajunten en petits estols, que s'alimenten despreocupadament a terra, però no s'ajunten a altres espècies.
Alimentació S'alimenta d'insectes que busca entre el terra pedregós o caça en vol.
Reproducció Durant la reproducció, el mascle canta des d'una perxa propera al niu per delimitar el territori. El niu té forma de tassa i és confeccionat amb gramínies seques a pocs centímetres del terra, al mig d'arbustos. Els ous són blancs amb pintes marrons i altres de negres. El mascle ajuda a l'alimentació de les cries, però no participa de la incubació. La coloració marró de la femella li permet un bon camuflatge mentre està covant, ja que s'assembla molt a la coloració de les pastures seques usades en la confecció del niu i que circumden l'àrea on va ser construït, diferentment del mascle, que amb el color intens pot atreure predadors. Té de mitjana 2 niuades per estació amb 3 ous cadascuna, la incubació dura catorze dies i les cries abandonen el niu nou dies després del naixement.
Vocalització El cant del mascle és un "suí-suíííu" o "suï-suí-síííu" fi emès des de dalt d'un arbust o roca. És semblant al del sit pardalenc de sabana (Ammodramus humeralis) com a resultat de la convergència evolutiva del cant, ambdós cantant propers els uns als altres en certes èpoques.
Estat de conservació El frigil blau ha estat qualificat de gairebé amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que s'ha tornat rar i local en moltes àrees anteriorment ocupades i que probablement la població, que no ha estat quantificada, estigui declinant moderadament de pressa a causa de la conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura.
Amenaces Ha passat una extensa conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura mecanitzada, creació de bestiar i plantacions d'Eucalyptus. Al Brasil, cap a 1993, es considerava que dos terços del cerrado havia estat moderada o extensivament alterats, amb la destrucció més grossa havent ocorregut des de 1950.
Accions de conservació Ha estat registrat en àrees protegides del Brasil, com els parcs nacionals de Serra da Canastra, Chapada dos Veadeiros, Chapada dos Guimarães i a Brasília, entre altres.
Sistemàtica L'espècie R. caerulescens va ser descrita per primera vegada pel naturalista alemany Maximilian zu Wied-Neuwied l'any 1830 sota el nom científic Tanagra caerulescens; la localitat tipus és «interior de Badia, Brasil».
Aquesta espècie ja va ser col·locada, en el passat, a la família Cardinalidae a causa de la semblança amb les espècies del gènere Passerina i fins i tot va ser inclosa en aquest gènere. Durant molt de temps també es va considerar que pertanyia a la família Emberizidae, fins que les dades morfològiques i robustos estudis genètics van demostrar pertànyer a la família Thraupidae. Amb aquesta base va ser transferit a Thraupidae, juntament amb nombrosos altres gèneres, seguint l'aprovació de la Proposta NUM. 512 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) al novembre de 2011.
Tradicionalment se'l va incloure en el gènere Porphyrospiza i que era monotípic, fins que més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, demostraren que dues espècies abans incloses en Phrygilus, Phrygilus alaudinus i P. carbonarius, eren espècies germanes de la present. Les tres espècies comparteixen característiques de l'estructura, del format del bec, alguns aspectes de la coloració del plomatge (principalment de les femelles) i el cant. En la Proposta NUM. 730 part 02 al SACC es va aprovar la transferència de les dues espècies al present gènere, que va passar a ser politípic. Tanmateix, poc temps després es va agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana del parell format per Rhopospina alaudina i R. carbonarius i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.
No es reconeixen subespècies, és a dir, és monotípica.
El nom genèric Rhopospina es compon de les paraules del grec antic «rhōps» que significa “arbust”, i «spinus», ocell no identificat esmentat per Aristòfanes i altres escriptors grecs antics; i el nom de l'espècie «caerulescens» prové del llatí i significa “blavós”.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud