El dansaire gorjanegre Rev. 20/10/2022 (Saltatricula atricollis) és un ocell passeriforme de la família dels tràupid (Thraupidae). És nadiu del centre est d'Amèrica del Sud.

Descripció El dansaire gorjanegre mesura 20,5 cm de longitud. El bec és ataronjat viu amb la mandíbula superior negre. Colorit ben característic, per dalt és marró fosc, amb la cara i gola negres, els costats del cap grisencs. Per baix és marró clar. Els juvenils amb marronós en comptes de negre i bec fosc.

Distribució i hàbitat L'àrea de distribució s'estén des de l'est i centre del Brasil (des del nord de Ceará i Maranhão, també Pernambuco, al sud a l'interior fins a Mato Grosso, nord de São Paulo i sud de Mines Gerais), est de Bolívia (nord-est del Beni i est de Santa Cruz) i nord-est del Paraguai.

Aquesta espècie habita en boscos oberts i matolls característics de cerrado entre els 500 i els 1300 m s. n. m.; localment al Brasil fins als 1800 m d'altitud.

Ecologia El dansaire grojanegre viu en estols petits, al contrari dels seus congèneres que usualment van en parelles. Solen posar a dalt d'arbustos i arbres baixos, de vegades en tanques, des d'on baixen a terra a la recerca d'aliment, inclusivament en camins de terra, mentre des d'un aguait posat en un lloc alt, com és hàbit freqüent en molts ocells campestres.

Alimentació Aquesta espècie s'alimenta de llavors, fruits, brots de fulles i artròpodes.

Reproducció Construeix el niu en forma de tassa a les branques dels arbres o als pajonals. Per fer-ho, empra fibres vegetals, entapissant l'interior amb pèls, plomes i tiges d'herbes. La femella pon de dos a tres ous amb una incubació mitjana de tretze dies. Fan de dues a tres niuades per any.

Vocalització El cant és molt diferent dels seus congèneres, un refilet ràpid, musical i elaborat; diverses individus poden executar un cant col·lectiu (principalment al clarejar) semblant a un «uiík?..uiík?...» agut i feble.

Sistemàtica El dansaire grojanegre va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot l'any 1817 sota el nom científic Saltator atricollis; la localitat tipus és «Paraguai».

El gènere Saltator tradicionalment era col·locat en la família Cardinalidae, però les evidències genètiques suggereixen que pertany a Thraupidae, d'acord amb Klicka et al. (2007). La Proposta NÚM. 321 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), aprovada, va retirar el gènere de Cardinalidae i ho va deixar temporalment com Incertae sedis.

El nous estudis de Chaves et al. (2013) revisaren la seqüència lineal dels gèneres Saltator i Saltatricula, concloent que Saltator atricollis i Saltatricula multicolor són espècies germanes. La Proposta NÚM. 593 al SACC va rebutjar la inclusió de Saltatricula a Saltator i va recomanar la inclusió de S. atricollis a Saltatricula sota el nom Saltatricula atricollis.

A la Proposta Núm. 704 al SACC, basant-se en els estudis de Burns et al. 2014 i altres, s'aprova la transferència de Saltatricula i Saltator a Thraupidae, el que va ser seguit per les principals classificacions.

A la Proposta NÚM. 730 Part 3 al SACC es va rebutjar la fusió dels gèneres Saltator i Saltatricula i es va aprovar la retenció d'aquest últim i la inclusió de S. atricollis en ell. No obstant això, les classificacions Manual dels ocells del món i BirdLife International, seguint a Burns et al. (2016) els inclouen en el gènere Saltator ampliat.

No es reconeixen subespècies, és monotípica.

El nom genèric Saltatricula és un diminutiu del gènere Saltator, en llatí, «saltatrix» que significa “ballarina”; i el nom de l'espècie «atricollis» es compon de les paraules del llatí «ater»: “negre”, i «collis»: “de coll”.

Referències

Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud