Chiniquodon és un gènere extint de sinàpsids de la família dels chiniquodòntids que visqueren a Àfrica i Sud-amèrica entre el Triàsic mitjà i el Triàsic superior. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, el Brasil, Madagascar i Namíbia. El nom genèric Chiniquodon significa ‘dent de Chiniquá’ en llatí.
Era un parent proper del gènere Aleodon i dels avantpassats directes dels mamífers.
Coexistí amb els primers dinosaures. Com que ocupaven un nínxol ecològic semblant, els teràpsids caçadors grossos, com Chiniquodon, es podrien haver vist arraconats pels dinosaures.
El 2026, científics argentins es basaren en la possible identificació d'una línia neonatal i estimacions de la massa corporal neonatal i adulta de C. theotonicus per afirmar que era un animal vivípar, cosa que situaria la primera aparició del viviparisme entre els sinàpsids 90-95 milions d'anys abans del que es creia.
Taxonomia L'espècie tipus, C. theotonicus, prové de la formació de Santa Maria (Brasil) i la formació del Chañares, a la conca d'Ischigualasto-Villa Unión (nord-oest de l'Argentina). És conegut a partir d'una sèrie de cranis. L'holotip forma part de la col·lecció paleontològica de la Universitat de Tübingen (Alemanya).
C. sanjuanensis prové del membre Cancha de Bochas de la formació d'Ischigualasto, a la conca d'Ischigualasto-Villa Unión (nord-oest de l'Argentina). Originalment fou assignat al gènere Probelesodon, però el 2002 fou reclassificat en aquest altre. Es diferencia de C. theotonicus per les dents i la forma de l'apòfisi zigomàtica.
C. kalanoro prové de la formació Isalo II (Madagascar). És conegut a partir d'un maxil·lar inferior (holotip UA 10607).
C. omaruruensis prové de la formació d'Omingonde (Namíbia). És conegut a partir d'un sol espècimen (GSN F315), que consisteix en un crani complet i parts de l'esquelet postcranial.
Referències
Bibliografia
Categoria:Probainògnats Categoria:Cinodonts del Triàsic