La batalla del Cap Nord va ser una batalla naval de la Segona Guerra Mundial que va tenir lloc el 26 de desembre de 1943, com a part de la campanya de l'Àrtic. El cuirassat alemany Scharnhorst, en una operació per atacar els combois àrtics de material bèl·lic des dels aliats occidentals fins a la Unió Soviètica, va ser portat a la batalla i enfonsat pel cuirassat de la Royal Navy HMS Duke of York amb creuers i destructors, inclòs un embat del destructor HNoMS Stord de l'exiliada Reial Marina Noruega, davant del Cap Nord, Noruega.
La batalla va ser l'última entre vaixells capitals de gran canyons en la guerra entre Gran Bretanya i Alemanya. La victòria britànica va confirmar l'avantatge estratègic massiu dels britànics, almenys en unitats de superfície. També va ser el penúltim enfrontament entre cuirassats, l'últim va ser la batalla de l'estret de Surigao l'octubre de 1944.
Rerefons Des de l'agost de 1941, els aliats occidentals havien dirigit combois de vaixells des del Regne Unit i Islàndia fins als ports del nord de la Unió Soviètica per proporcionar subministraments essencials per al seu esforç de guerra al front oriental. Aquests van patir moltes dificultats, sovint atacats per les forces navals i aèries alemanyes estacionades a la Noruega ocupada. Una preocupació clau van ser els cuirassats alemanys de la Kriegsmarine com el Tirpitz i el Scharnhorst. Fins i tot l'amenaça de la presència d'aquests vaixells va ser suficient per causar conseqüències desastroses per als combois, com el comboi PQ 17 que va ser dispersat i en la seva majoria enfonsat per les forces alemanyes després d'informes falsos del Tirpitz navegant per interceptar-los. Per evitar l'amenaça dels vaixells de la capital alemanya a l'Àrtida i per escortar combois amb un alt nivell d'èxit, la Royal Navy va haver d'emprar grans actius.
L'operació Front Oriental va ser un intent de la Kriegsmarine alemanya d'interceptar els esperats combois àrtics. A finals de desembre de 1943, hi havia el comboi JW 55B amb destinació a Rússia format per 19 vaixells de càrrega sota el comandament del Comodor, el contraalmirall retirat Maitland Boucher, acompanyat d'una estreta escorta de dos destructors, l'HMCS Huron i l'HMCS Haida, entre d'altres, i una escorta oceànica de vuit destructors de la Home Fleet liderats per l'. També a la zona hi havia el comboi RA 55A, que tornava al Regne Unit des de Rússia, format per 22 vaixells de càrrega, acompanyats per una escorta propera de dos destructors i quatre vaixells més, i una escorta oceànica de sis destructors de la Home Fleet liderats per l'. Havia arribat amb seguretat a Murmansk amb les seves escortes normals i la protecció addicional de la Força 1, comandada pel vicealmirall Robert Burnett, formada pel creuer , el vaixell insígnia i els creuers i .
Escoltar els combois a Rússia era responsabilitat de la Home Fleet i del seu comandant en cap, l'almirall Sir Bruce Fraser. Fraser volia neutralitzar el Scharnhorst, una amenaça important per als combois, i va planejar una confrontació durant el Nadal de 1943 en què el comboi JW 55B s'utilitzaria per treure l'enemic del cau. Fraser esperava i esperava que el Scharnhorst intentés atacar el JW 55B. En una conferència dels capitans dels vaixells de la seva força, Fraser va descriure el seu pla per interceptar el Scharnhorst en una posició entre el comboi i la base noruega de l'enemic. Aleshores s'acostaria a l'enemic a 11.000 m (12.000 iardes) a la nit àrtica, il·luminaria el Scharnhorst amb obusos d'il·luminació i foc obert amb radar de control de foc.
El comboi JW 55B havia sortit de Loch Ewe el 20 de desembre i va ser albirat dos dies després per un avió de la Luftwaffe que va començar a seguir-lo. El 23 de desembre, els britànics tenien clar a partir dels informes d'intel·ligència que el comboi havia estat albirat i estava sent seguit per avions enemics. Aleshores, Fraser es va fer a la mar amb la Force 2 que consistia en el seu vaixell insígnia, el cuirassat , el creuer i els destructors de classe S , , i HNoMS Stord de l'exiliada Reial Marina Noruega. Fraser estava ansiós per no desanimar el Scharnhorst de sortir de la seva base, per la qual cosa no es va apropar abans que fos necessari fer-ho. Quan el JW 55B i els seus escortes s'apropaven a la zona de major perill el mateix dia, el 23, viatjant lentament cap a l'est a 220 milles nàutiques (400 km) de la costa del nord de Noruega, Burnett i la Força 1 van partir cap a l'oest des de Murmansk mentre Fraser amb la Força 2 apropant-se a velocitat moderada des de l'oest. El 25 de desembre, el Scharnhorst (a les ordres del capità Fritz Hintze) amb els destructors de classe Narvik Z29, Z30, Z33, Z34 i Z38 va sortir d'Altafjord sota el comandament general del Konteradmiral Erich Bey. El Scharnhorst va posar rumb cap a la posició informada del comboi a mesura que es va desenvolupar un vendaval al sud-oest.
La batalla miniatura|esquerra|El Scharnhorst miniatura|Mapa de la batalla. miniatura|El Duke of York Fraser va rebre la confirmació de l'Almirallat a les primeres hores del 26 de desembre que el Scharnhorst estava al mar i buscava el comboi JW 55B. El temps tempestuós havia provocat que tots els avions de reconeixement de la Luftwaffe romanguessin a terra. Sense la capacitat de buscar els vaixells britànics des de l'aire i la mar forta que dificultava el moviment dels seus vaixells, el contraalmirall Bey no va poder localitzar el comboi. Malgrat que un submarí alemany va veure el comboi i va informar de la seva posició, Bey encara no va poder establir contacte amb els vaixells britànics. Pensant que havia superat l'enemic, va separar els seus destructors i els va enviar cap al sud per augmentar l'àrea de recerca, i els destructors van perdre posteriorment el contacte amb el seu vaixell insígnia. L'almirall Fraser, preparant-se per a l'atac alemany, havia desviat el comboi buit RA 55A que tornava cap al nord, fora de l'àrea on s'esperava, i va ordenar al JW 55B que invertís el rumb per permetre-li tancar. Més tard va ordenar quatre dels destructors amb RA 55A; , , i , que se separessin i s'unissin a ell. Creuer pesat britànic Norfolk
miniatura|esquerra|El Norfolk El Scharnhorst ara sense escolta es va trobar amb la Força 1 de Burnett poc després de les 09:00. El Belfast va ser el primer vaixell a obtenir contacte de radar del Scharnhorst, i els creuers britànics van tancar ràpidament el pas. A una distància de gairebé 12.000 m, els creuers britànics van obrir foc i el Scharnhorst va respondre amb les seves pròpies salves. Tot i que no es va aconseguir cap impacte sobre els vaixells britànics, el cuirassat alemany va ser colpejat dues vegades, amb un obús que va destruir els controls del radar Seetakt i va deixar el Scharnhorst pràcticament cec en una tempesta de neu. Sense radar, els artillers a bord del cuirassat alemany es van veure obligats a apuntar als flaixos de l'enemic. Això es va fer més difícil perquè dos dels creuers britànics estaven utilitzant un nou propulsor sense flaix, deixant el Norfolk com l'objectiu menys difícil. Bey, creient que s'havia enfrontat a un cuirassat, va girar cap al sud per intentar allunyar-se dels perseguidors i potser allunyar-los del comboi.
La velocitat superior del Scharnhorst va permetre a Bey separar-see dels seus perseguidors, després de la qual cosa va girar al nord-est en un intent d'envoltar-los i atacar el comboi indefens. Burnett, en lloc de perseguir-lo en condicions de mar que limitaven la velocitat dels seus creuers a 24 nusos (28 mph; 44 km/h), va endevinar correctament les intencions de Bey i va posicionar la Força 1 per protegir el comboi. Va ser una decisió sobre la qual tenia alguns dubtes personals, ja que faria que els creuers perdessin el contacte amb el Scharnhorst, i la decisió va ser criticada per alguns dels altres oficials de la força britànica però recolzada per Fraser. Per a alleujament de Burnett, poc després del migdia, el Scharnhorst va ser detectat una vegada més pels radars del creuer mentre intentava apropar-se al comboi. Quan es va tornar a intercanviar foc, el Scharnhorst va anotar dos cops sobre el Norfolk amb obusos d'11 polzades, desactivant una torreta i el seu radar. Els destructors de Burnett tampoc no van poder apropar-se prou al Scharnhorst per llançar un atac de torpedes contra el vaixell alemany. Després d'aquest intercanvi, Bey va decidir tornar a port, mentre ordenava als seus destructors que ataquessin el comboi en una posició informada pel submarí a primera hora del matí. La posició informada estava desfasada i els destructors van perdre el comboi.
El Scharnhorst va córrer cap al sud durant diverses hores, aprofitant una vegada més la seva velocitat superior. Burnett va perseguir-lo, però tant el Sheffield com el Norfolk van patir problemes amb el motor i es van veure obligats a retrocedir, deixant a Belfast com a únic perseguidor i perillosament exposat durant un temps. La manca de radar de treball a bord de el Scharnhorst va impedir que els alemanys aprofitessin la situació, permetent el Belfast tornar a detectar el vaixell alemany al seu equip de radar. Sense que Bey ho sabés, el seu vaixell estava navegant cap a una trampa, amb la força principal de l'almirall Fraser dirigint-se cap a la posició del Scharnhorst i perfectament situada per interceptar el vaixell alemany que fugia. Amb el Belfast enviant un flux constant de senyals de ràdio sobre la posició del Scharnhorst, el cuirassat Duke of York va lluitar a través del mar agitat per arribar al vaixell alemany. Fraser va enviar els seus quatre destructors d'escorta per avançar i intentar posar-se en posicions de llançament de torpedes. La principal força britànica aviat va recollir el Scharnhorst al radar a les 16:15 i estaven maniobrant per portar un grup complet. A les 16:17 el Scharnhorst va ser detectat pel radar tipus 273 del Duke of York a una distància de 45.500 iardes (41.500 m) i a les 16:32 el tipus 284 del Duke of York. El radar va indicar que l'abast s'havia tancat a 29.700 iardes (27.700 m).
A les 16:48, Belfast va disparar bengales per il·luminar el Scharnhorst. El Scharnhorst, sense estar preparat amb les seves torres entrenades a proa i a popa, era clarament visible des del Duke of York. El Duke of York va obrir foc a una distància de 10.900 m (11.920 iardes) i va aconseguir un impacte a la primera salva, desactivant les torres més importants del Scharnhorst ("Anton" i "Bruno"), mentre que una altra salva va destruir l'hangar del vaixell. Bey va girar cap al nord, però va ser atacat pels creuers Norfolk i Belfast, i va girar cap a l'est a una velocitat elevada de 31 kn (36 mph; 57 km/h). El Scharnhorst s'enfrontava ara per a un costat amb el Duke of York i el Jamaica, mentre que els creuers de Burnett s'enfrontaven des de l'altre costat. Els alemanys van rebre un fort càstig continuat dels obusos de 14 polzades del Duke of York, i a les 17:24 un Bey desesperat va dir a Alemanya que "estic envoltat d'unitats pesades".
miniatura|esquerra|Vista de prop dels danys rebuts per l' d'un obús d'11 polzades disparat peel Scharnhorst durant la batalla