El Cap de la Tosa d'Entor és una muntanya d'Andorra de 2.506 m situada uns 2,3 km al nord del Tarter, a la parròquia de Canillo.
És el primer cim de la carena que separa la vall de Ransol, a l'oest, i la vall d'Incles, a l'est, i que continua en direcció nord-est. Seguint la carena, a uns 170 m al nord-est del cim hi ha la collada del Clot Sord (2.458,8 m), i a poc més d'1 km al nord-est hi ha el cim de la Tossa de Caraup (2.640,7 m). La carena acaba gairebé 2,5 km al nord-est des del cim del Cap de la Tosa d'Entor al Pic de la Coma de Varilles (2.760,3 m), on es bifurca en sentit nord-oest i nord-est. El bosc que hi ha al vessant sud del Cap de la Tosa d'Entor es coneix com a Bosc d'Entor.
Etimologia Segons l'etimòleg Joan Coromines, el topònim Entor és un aglutinat de la preposició En- i tor com a forma dialectal de 'torre'. Es tracta, doncs, d'un dels molts topònims formats amb la preposició locativa En- aglutinada, forma toponímica molt abundant a Andorra: Encamp, Engolasters, Engordany, Enclar, Envalira, Ensagents, etc. Pel que fa a tor ('torre'), Coromines especula que al Cap de la Tosa d'Entor hi devia haver una torre de guaita dels andorrans que guardaven el Pas de la Casa contra les incursions dels homes del Comtat de Foix. Tanmateix, Coromines simplement ho suggereix: «devia haver-hi, al cim, una torre de guaita dels andorrans[..]», sense cap font que ho certifiqui.
Manuel Anglada discrepa d'aquesta etimologia i apunta a un origen preromà del radical tor. Segons argumenta, hi ha diversos topònims amb aquesta arrel que no provenen del llatí turris ni tenen res a veure amb cap torre. Per a ell, aquests llocs han d'estar relacionats amb l'ibèric turl-tur, que designa una carena amb dos o més cims bicònics i que és el cas d'aquesta comarca andorrana i, per exemple, de l'Ibón de Cap de Toro, a Benasc.
Referències
Categoria:Muntanyes de Canillo