La casa-fàbrica Català-Amigó és un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos situat al carrer de les Basses de Sant Pere, 3 i plaça de Marquilles, 6 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història Fàbrica Isidre Català, Llorens i Cia El 1760, els cònjuges Pau Salabert i Raimonda Canyadó i Tàpies van establir en emfiteusi al tintorer de seda Eudald Llorens unes cases a la vora del Rec Comtal (actualment carrer de les Basses de Sant Pere) i al costat de la placeta de Marquilles, que incloïen un obrador de tintorer de draps de llana.AHPB, notari Joan Albareda, manual 1.1017/11, f. 221-222v, 27-05-1760. El 1762, es va constituir la societat Isidre Català, Llorens i Cia, dedicada la fabricació d'indianes i sota el patrocini de Sant Llorenç, amb un capital de 26.000 lliures. Els seus socis eren el teixidor de seda o «veler» Isidre Català (o Cathalà) i Vives, Gertrudis Vinyes (vídua d'Eudald Llorens), el botiguer de teles Anton de Gispert, el veler Nicolau Sivilla, el comerciant Joan Aran i l'estampador d'indianes Pau Illa.AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/3, f. 357-361, 28-11-1762. La vídua Gertrudis hi va aportar un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals, recentment adquirit.AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/3, f. 361v-363, 29-11-1762.
El 1768, el guardasiller (daurador i estampador de cuir) Gaietà Llaró i Vinyes, tutor dels menors d'Eudald Llorens, es retirà del negoci,AHPB, notari Fèlix Campllonch, 12-08-1770. Àpoca de Gaietà Llaró, com a tutor i curador dels menors d'Eudald Llorens, de 14.371 lliures 18 sous i 10 diners pel capital i beneficis resultants a 24-12-1768. i la societat passà a dir-se Isidre Català i Cia, que aquell mateix any ocupà un altre edifici a l'altra banda de la plaça de Marquilles, davant el garbellador dels Molins de Sant Pere.AHCB, C.XIV Obreria C-26, 22-02-1768. Llicència a Isidre Català i Cia a la casa-fàbrica d'indianes sita davant lo garbellador del molí de Sant Pere per a posar un balcó al primer pis de 3 pams de volada. El 1769, Gaietà Llaró va comprar una botiga contigua a Maria Negre, el garbellador Jaume Andarió i la seva esposa Eulàlia Castellvell,AHPB; notari Fèlix Campllonch, 20-08-1769. i el 1778, Eudald Llorens i Vinyes, aleshores major d'edat, va vendre la propietat a Isidre Català, Anton de Gispert i Nicolau Sivilla.AHPB, notari Jaume Mas i Navarro, manual 978/18, f. 126-134, 04-07-1778. El 1779, Català va demanar permís per a obrir una finestra cap a la plaça de Marquilles per a donar llum als teixidors que hi treballaven, i novament el 1784 per a obrir-hi dues finestres més. Va morir el 1788, i Nicolau Sivilla se'n feu càrrec de l'administració fins a la seva mort el 1799. El 1800, Francesc de Gispert i Augirot (fill d'Antoni), Maria Àngela Pujol (vídua d'Isidre Català), el seu fill Josep Català i Pujol, i Isabel Arimon (vídua de Nicolau Sivilla) encomanaren la gestió de la fàbrica a Josep Dalmau i Cia.AHPB, notari Francesc Portell, 07-11-1800.
Fàbrica Josep Amigó i Cia Tanmateix, els efectes econòmics de la guerra amb Anglaterra van fer decidir als socis el cessament de les activitats el 1801, i l'any següent, la fàbrica fou liquidadaAHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 351-354, 23-08-1802. i l'edifici de la banda de mar de la plaça de Marquilles (però sense la casa del costat de ponent) venut a Josep Amigó i Vilarrúbias, en nom de la raó social Josep Amigó i Cia,AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/13, f. 466v-470, 11-11-1802. que aleshores tenia una fàbrica d'indianes al carrer de Sant Pere Més Baix. Tot seguit, Amigó va demanar permís per a reconstruir la casa-fàbrica segons el plànol de l'arquitecte Jaume Esteve. Segons la carta de pagament, les obres foren encarregades al mestre de cases Josep Fiter (que donà el vistiplau al projecte com a mestre d'obres municipal) i al fuster Joan Pou, i s'efectuaren entre el 15 de novembre del 1802 i el 29 de maig del 1803.AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/16, f. 486v-488v, 23-12-1805. El 1829, la fàbrica figurava al Padró General amb tres taules d'estampar, i el 1833, Amigo n'assolí la plena propietat.
El 1845, va tornar a posar en lloguer el seu prat de blanqueig, després d'haver conclòs l'arrendament a Domènec Serra.
Magatzem de teixits de Francesc Tous i Soler El 1847, les seves filles Manuela i Maria Amigó i Fages (o Faiges) van vendre la propietat a Francesc Tous i Soler,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 404-408v, 08-10-1847. que va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Jaume Feliu i CastellóAHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/5, f. 224v-225, 27-12-1848. i hi va establir el seu magatzem de teixits. També hi havia el del seu cunyat, el fabricant de paper de La Pobla de Claramunt Bartomeu Costas, casat amb Maria Teresa Tous i Soler. Posteriorment, hi hagué el despatx de la societat Tous, Guixà i Cia, que tenia una fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Quirze de Besora.
A principis del , els baixos eren ocupats pel cine Moderno.
Rehabilitació Entre el 2010 i el 2011, l'empresa mixta Foment de Ciutat Vella SA (FOCIVESA) va reformar l'edifici per a acollir habitatges socials i un centre de dia per a gent gran, conservant-ne únicament la façana. Arran de les obres s'hi va efectuar una intervenció arqueològica que va posar de manifest les restes d'una antiga adoberia de pells, en funcionament des de finals del fins al .
miniatura|Quarteró num. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Vegeu també Can Canyadó Casa Magarola Casa Higinia del Pozo Vil·la Florida Casa de la Carassa
Bibliografia
Català-Amigó Català-Amigó Categoria:Rec Comtal