Gabrielle Dreyfuss, coneguda com a Gabrielle Colonna-Romano, nascuda el dia 17 de gener de 1883 a París i morta el 2 de febrer de 1981, va ser una actriu francesa.Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
Biografia Va ingressar al Conservatori el 1908, on va guanyar dos accèssits, i l'any següent, en el concurs de 1909, el primer premi de tragèdia interpretant Fedra, de Racine, un paper que marcaria la seva carrera.
Alumna de Sarah Bernhardt, esdevingué membre de la Comédie-Française el 1913 i fins al 1936. Famosa pels seus papers com a actriu tràgica, hi va oferir moltes obres de teatre i lectures de poesia, sobretot del poeta simbolista Saint-Pol-Roux.
Va interpretar les grans heroïnes tràgiques -Fedra, Hermione, Ifigènia, Bérénice, Esther, Laòdice, Rodoguna, Chimène...- i també les estrenes joves. Així, per exemple, feu el paper de Camille a On ne badine pas avec l'amour i la Marianne de Caprices de Marianne, totes dues de Musset. També feu l'Armande, de Les dones sàvies, i l'Elmire, del Tartuf, totes dues de Molière; i la reina a Ruy Blas, de Victor Hugo o Venus a Psyché, de Lully. Donà a conèixer obres de Gabriele d'Annunzio i Verhaeren, entre les quals Le Cloître.
Es va comprometre amb el moviment del Front Popular i va col·laborar com a infermera en la Resistència durant la Primera Guerra Mundial.
Model d'Auguste Renoir en diverses pintures, sobretot a Jeune femme à la rose (1913), va tenir una relació amb el seu fill Pierre. A Anglaterra, va conèixer Marie Bell, la qual, seguint el seu consell, es matriculà al Conservatori.
Gabrielle Colonna-Romano es va casar amb l'actor Georges Grand l'any 1916 i després, vídua, amb l'actor Pierre Alcover, tots dos de la Comédie-Française. La parella d'actors descansa a l'antic cementiri de Rueil-Malmaison.
Va donar el seu nom al Premi Colonna-Romano de Tragèdia Clàssica, al Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic de París.
Filmografia 1908: Hamlet, d'Henri Desfontaines, Gertrude 1910: L'escarabat d'or, d'Henri Desfontaines 1910: Hop-Frog, d'Henri Desfontaines, Tripetta 1910: L'Honneur (o Pour l'honneur), d'Albert Capellani, Alma 1911: El romanç de la mòmia, d'Henri Desfontaines 1912: Antar, basat en l'obra de Chekri Ganem, Neda 1913: Honor, d'Henri Pouctal 1934: Una vetllada a la Comédie-Française, de Léonce Perret
Teatre Fora de la Comédie-Française 1905: L'armature, després de Paul Hervieu, Théâtre du Vaudeville 1905: Cap a l'amor, de Léon Gandillot, dirigit per André Antoine, Teatre Antoine 1906: La Griffe, d'Henri Bernstein, Teatre de la Renaissance 1906: Passatgers, d'Alfred Capus, Teatre del Renaixement 1911: L'exèrcit a la ciutat, de Jules Romains, dirigit per André Antoine, Théâtre de l'Odéon 1912: Troilus i Cressida, de William Shakespeare, Théâtre de l'Odéon 1917: Has de fer-ho!, obra en un acte de René Berton, Théâtre Édouard VII
A la Comédie-Française Es va incorporar a la Comédie-Française el 1913. En fou membre de 1926 a 1936, amb el núm. 372
1913: Fedra, de Racine: Fedra 1916: Britannicus, de Racine: Junie 1917: Andromaque (Racine), de Racine: Hermione 1917: Iphigénie, de Racine: Iphigénie 1917: Fedra, de Racine: Ismène 1918: Fedra, de Racine: Aricie 1918: Esther, de Racine: Esther 1919: On ne badine pas avec l'amour, d'Alfred de Musset: Camille 1919: El misantrop', de Molière: Eliante 1921: Circé, d'Alfred Poizat 1923: Bérénice, de Racine: Bérénice 1923: Mithridate, de Racine: Monime 1924: La Victoire sur les ténèbres, de Jacques Brindejont-Offenbach 1925: Avènement, de Henry Marx 1927: Ruy Blas, de Victor Hugo: La reina 1929: Bajazet, de Racine: Atalide 1929: Nicomède, de Pierre Corneille: Laòdice 1931: Le Cid, de Pierre Corneille: L'Infante 1931: Les Erinnyes, de Leconte de Lisle: Kansandra 1932: Iphigénie", de Racine: Eriphile 1933: Coriolà, de William Shakespeare
Referències
Categoria:Morts a París Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Actors de teatre francesos Categoria:Actors parisencs Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors francesos morts al segle XX