, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.
Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg, hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al caragol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.
Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a mestre dels Naips.
La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al i l'edició digital, han estat la base del mètode de producció de llibres arreu del món.
El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg continua sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" ('Gent del mil·lenni'); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.
Biografia Gutenberg va néixer a Magúncia, Alemanya; era el fill més jove del comerciant de classe alta Friele Gensfleisch zu Laden, que adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg", homònim del veïnat on la família s'havia traslladat, i la seva segona esposa Else Wyrich. La major part de la vida de Gutenberg en la seva fase inicial és un misteri. El seu pare va treballar en l'àmbit eclesiàstic i Gutenberg va créixer coneixent el comerç de l'orfebreria.Lienhard, John H. Segons alguns informes, el seu pare Friel tenia entre els seus clients el bisbe de Magúncia. Gutenberg va ser joier i, per tant, coneixedor de l'art de la construcció de motlles i de la fosa d'or i argent; per això va aconseguir fer excel·lents tipus, valuosos fins i tot artístics com a treball d'orfebre.
L'historiador Heinrich Wallau, afegeix que: "Als segles i , els seus descendents varen sol·licitar un càrrec hereditari com a mestre de la seca arquebisbal. Sens dubte, en aquesta responsabilitat va adquirir considerables coneixements i habilitats tècniques en el treball dels metalls. Subministrava la seca amb el metall que, per a encunyar, va canviar els diversos tipus de moneda, i era membre de la cort d'Assize per als casos de falsificació".Wallau, Heinrich. Johann Gutenberg. L'Enciclopèdia Catòlica. Vol 7. Nova York: Robert Appleton Company, 1910.
Wallau afegeix: "El seu cognom deriva de la casa habitada pel seu pare i els seus avantpassats paterns zu Laden, zu Gutenberg. Els Gänsfleisch eren una de les famílies patrícies de la ciutat, i el seu llinatge es remuntava al . " Els patricis a Magúncia sovint eren coneguts pel nom de la casa de la seva propietat.
miniatura|Gutenberg en la revisió d'una prova de premsa El 1411, hi va haver un aixecament a Magúncia contra els patricis, i més d'un centenar de famílies es van veure obligades a marxar. Com a resultat, es creu que els Gutenberg es varen traslladar a Eltville am Rhein (Vila Alta), on la seva mare havia heretat una finca. Probablement va estudiar a la Universitat d'Erfurt, on hi ha un registre d'un estudiant, el 1419, anomenat Johannes de Vila Alta. Aquest mateix any, mor el seu pare i ell surt esmentat al testament.
A Magúncia, com en altres ciutats renanes, varen començar unes fortes revoltes socials i polítiques que enfrontaren el partit dels gremis amb el partit dels patricis, al qual pertanyia Gutenberg, motiu pel qual va haver de fugir de la seva ciutat.Biografies i vida
El 1434, Gutenberg es va traslladar a Estrasburg, on tenia uns parents de la seva mare i on va romandre diversos anys. Gutenberg va residir al suburbi de Saint-Arbogast, prop del convent del mateix nom, a la riba del riu Ill.
Els arxius de la ciutat confirmen la seva presència. Alguns d'aquests documents són reconeixement de deutes, una situació habitual a la seva vida. El 1436-1437, el seu nom apareix esmentat als tribunals en relació amb un compromís de matrimoni amb una dona d'Estrasburg, Emelin zu der Yserin Tür, si bé es desconeix si el matrimoni va tenir lloc.
El procés d'Estrasburg miniatura|esquerra|vertical |Estàtues de Gutenberg, Fust i Schoeffer a Rossmarktplatz a Frankfurt (am Main)
Cap al 1437, Gutenberg estava associat amb tres rics comerciants, Hans Riff, Andreas Dritzehn i Andreas Heilmann, als quals ensenyava a més d'exercir en activitats relacionades amb el tallat de gemmes i el poliment de miralls per a la venda als pelegrins a Aquisgrà, ja que es creia que capturaven la llum sagrada de les relíquies religioses. Però Gutenberg invertia el seu temps en un projecte que portava en secret per a protegir-se contra eventuals imitadors.
El 1439, la ciutat planejava exhibir una col·lecció de relíquies de l'emperador Carlemany i la societat esperava vendre molts miralls, però l'esdeveniment es va retardar un any, i ocasionà pèrdues en les seves inversions.
Després d'aquest contratemps, els seus socis que havien descobert les activitats paral·leles de Gutenberg, van insistir a participar en aquell misteriós assumpte que l'inventor portava entre mans. Gutenberg, necessitat de diners, hi va accedir i es va signar un contracte en el qual s'estipulava, entre altres coses, que els tres incorporats haurien d'abonar la quantitat de 125 florins. La mort sobtada aquell mateix any d'un d'ells, Andreas Dritzehn, va portar als germans del mort a exigir entrar en la societat o bé rebre una compensació econòmica, aspecte que no era previst en els termes del contracte, i Gutenberg es va negar a tal pretensió. El cas va ser portat el 1439 davant dels tribunals, que varen pronunciar-se en contra dels hereus.
El procés d'Estrasburg va fer aflorar informació sobre el projecte, ja que les declaracions dels testimonis feien al·lusió a la intensa activitat del taller, a l'adquisició de plom, d'una premsa, de motlles de fosa, etc.
Va continuar a Estrasburg almenys fins a 1444, tal com ho demostra la seva inscripció, aquell mateix any, en una llista d'homes útils per a defensar la ciutat contra les tropes del comte d'Armanyac.
La creació de la impremta miniatura|Difusió de la impremta des de Magúncia en el segle XV Després de tornar a la seua Magúncia natal, el 1450 es va associar amb el cal·lígraf Peter Schoeffer, format a París, i el comerciant Johannes Fust, de qui va obtenir 800 florins per a finançar la investigació prèvia i la impressió de la Bíblia. De fet, l'invent va ser una tasca conjunta en la qual Fust va ser l'element capitalista, i Gutenberg i Schoeffer (el qual posteriorment va tenir una fecunda carrera com a impressor i va fer servir tipus diferents) van aportar-ne la idea i el desenvolupament. El negoci muntat es deia Das Werk der Bücher, i de fet, va constituir la primera impremta tipogràfica moderna. Després de la impressió de la Bíblia de 1452, la societat es va desfer i Schoeffer i Fust van portar a Gutenberg a un plet: els dos van quedar-se amb els materials d'impressió i van continuar imprimint altres obres.
Gutenberg es va arruïnar i, altre cop assetjat pels creditors i portat als tribunals, va haver de refugiar-se a la comunitat de religiosos de la fundació de Sant Víctor. Uns anys més tard, Konrad Humery, un funcionari de l'ajuntament de Magúncia, li va proporcionar material per a muntar un petit taller tipogràfic de manera desinteressada. La seva activitat posterior va ser molt minsa, amb producció d'obres menors, com ara la traducció a l'alemany d'una butlla papal contra els turcs i un calendari mèdic en llatí. També va participar en la impressió d'una bíblia a Bamberg (ciutat d'Alemanya) al voltant de 1459, en la qual, si més no, va aportar els tipus mòbils.
Però com mai els seus llibres varen portar el seu nom o una data, és difícil estar segur de l'autoria de les seves obres. També es creu que va realitzar el gran diccionari Catholicon, uns 300 exemplars de 744 pàgines impresos a Magúncia el 1460.
Des de 1462, Gutenberg va comptar amb el mecenatge de l'arquebisbe elector de Magúncia, Adolf II de Nassau. El gener de 1465, el mateix arquebisbe va reconèixer els seus mèrits i li va donar el títol de Hofmann (membre de la cort reial), l'eximí de pagar impostos i li concedí una pensió anual de 2.180 litres de gra, un vestit anual i 2.000 litres de vi. Ja als últims anys de la seva vida, es va traslladar a Eltville, on va participar en la creació i va supervisar una nova impremta dels germans Bechtermünze.
Segons un escrit d'un canonge de la fundació de Sant Víctor on vivia, va morir el 3 de febrer de 1468 i fou enterrat a l'església dels frares franciscans a Magúncia. Aquesta església fou destruïda en un bombardeig de 1793 i al seu emplaçament actualment és al carrer Peter Schöffer.
Precedents Fins llavors, cada llibre era únic, com una obra d'art, escrit i copiat a mà, lletra per lletra, per un escriba o copista en un scriptorium, primer en monestirs i, després, en stationes dependents de les universitats. També es copiaven llibres en entitats oficials (administracions públiques, etc.) o per encàrrecs particulars fets a copistes professionals que vivien, com a autònoms, d'aquesta feina. El llibre manuscrit, per la seva fabricació artesanal, era un producte car i, sobretot, de producció molt limitada.
Un factor determinant que no s'havia donat abans a Europa ni en altres societats com les asiàtiques, era l'ambient socioeconòmic en què van treballar Gutenberg i Schoeffer. La Magúncia de mitjan , com altres ciutats alemanyes o italianes del moment, era una societat urbana, amb una important i creixent classe burgesa que tenia recursos econòmics, temps lliure i era capaç de llegir (era una classe social educada o que, per dedicar-se a la indústria o al comerç, necessitava dominar la lectura i l'escriptura): hi havia demanda de llibres i, per tant, la producció en massa d'aquest producte era rendible. Les universitats, radicades a les ciutats, també havien generat un mercat que demanava llibres en grans quantitats per a l'estudi.
Calia, doncs, un sistema que permetés proveir, en grans quantitats i a preus molt més baixos, un producte que s'estava demanant. La societat Gutenberg-Schoeffer-Fust va ser la primera a veure-ho i va formar una empresa comercial amb l'objectiu primari d'obtenir-ne beneficis. L'èxit de l'invent va donar-los la raó. Cal remarcar que l'interès per la impressió ràpida i econòmica de llibres era comercial. Sembla que, fins i tot, es van voler fer passar les seues primeres bíblies per exemplars realitzats a mà, per a cobrar-los a preu de manuscrit.
Elements innovadors de la impremta de Gutenberg Els tipus mòbils Matrius xilogràfiques Des del final del , s'havien utilitzat a Europa matrius d'impressió de fusta, que són el negatiu, la imatge especular d'una pàgina, tallades en un suport rígid (el bloc de fusta) que s'entintava i transferia la imatge, mitjançant pressió al pergamí o al paper. Aquestes matrius contenien tipus fixos: xifres, paràgrafs, pàgines completes o imatges.