miniatura|La bandera de l'orgull bisexual La història de la bisexualitat es divideix en dues parts: la història premoderna i la història contemporània. La història antiga i medieval de la bisexualitat consta d'anècdotes de comportament sexual i relacions entre persones del mateix sexe i sexe oposat.
Una definició moderna de «bisexualitat» comença a prendre forma a mitjans del dins de tres categories interconnectades: les categories biològica, psíquica i sexual. A la cultura occidental moderna, el terme bisexual es defineix per primera vegada de manera binària com una persona amb capacitat d'atracció romàntica o sexual tant per homes com per dones. o com a persona que se sent atreta sexualment i/o romànticament per les persones, independentment del sexe o la identitat de gènere, que de vegades s'anomena pansexualitat.
L'ús de la paraula bisexual es remunta al quan el psicòleg alemany Richard von Krafft-Ebing la va utilitzar per designar el sexe dels individus que, segons ell, adopten comportaments femenins i masculins. En anglès, la paraula va ser utilitzada l'any 1892 per Charles Gilbert Chaddock, un neuròleg estatunidenc, quan va traduir la setena edició del llibre Psychopathia Sexualis de Krafft-Ebing. Abans de Krafft-Ebing, «bisexual» en general significava tenir parts femenines i masculines com en les plantes hermafrodites o monòiques, o en el sentit d'educació mixta, és a dir, inclusiva tant d'homes com de dones.
A partir de la dècada del 1970, la bisexualitat com a orientació sexual diferent va guanyar visibilitat a la literatura, la cultura i l'activisme occidentals. Malgrat una onada d'investigació i activisme al voltant de la bisexualitat, les persones bisexuals sovint han estat marginades en la literatura, el cinema i la investigació.
Les actituds de la societat cap a la bisexualitat varien segons la cultura i la història; tanmateix, no hi ha proves substancials que la taxa d'atracció per persones del mateix sexe hagi variat significativament. Abans de la discussió contemporània de la sexualitat com a fenomen associat a la identitat personal, la cultura antiga i medieval veia la bisexualitat com l'experiència de les relacions homosexuals i heterosexuals.
Les cultures de l'antiga Grècia i l'antiga Roma permetien que els homes adults s'impliquin en relacions entre persones del mateix sexe, sempre que assumeixin el paper sexual actiu.
Història antiga Les cultures antigues van conceptualitzar el desig i el comportament sexuals de diverses maneres, i es discuteixen les diferents modalitats que aquests comportaments han adoptat al llarg de la història.
Les relacions homosexuals entre homes són visibles i s'enumeren com les referents a les relacions entre dones a la literatura i els textos històrics. Tanmateix, les relacions sexuals entre dones estan presents a les literatures de l'antiga Xina.
L'antiga Grècia
Els textos religiosos grecs antics, que reflectien pràctiques culturals, incorporaven temes bisexuals. Els subtextos varien des del místic fins al didàctic.
Les relacions homosexuals entre nois i homes com a part dels rituals a la Grècia de l'època arcaica han estat estudiades i confirmades pels estudiosos. Les relacions sexuals i romàntiques entre homes no es van registrar explícitament a l'Ilíada o l'Odissea.
No hi ha distinció entre els grecs entre pràctiques legítimes i il·legítimes, sinó un concepte d'afrodisia (actes sexuals que proporcionen plaer), independentment de si es practiquen amb un home o una dona.
Però hi ha una noció de subjecte (actiu) i d'objecte (passiu) en la relació entre dues persones, no sent objecte i necessàriament dominat per l'altre. No obstant això, Plató i Aristòtil s'oposen sobre el lloc assignat a homes i dones. Per a Plató tant homes com dones poden ser subjectes o objectes, mentre que per a Aristòtil la dona és necessàriament passiva (objecte). Però per als dos filòsofs la jerarquia masculina és indiscutible.
L'antiga Roma
Era socialment acceptable que un romà nascut lliure tingués relacions sexuals amb parelles tant femenines com masculines, sempre que assumís el paper sexual actiu. L'acceptabilitat moral del comportament depenia de la posició social de la parella i no del seu gènere per se.
Les dones i els homes joves eren considerats objectes de desig acceptables, però fora del matrimoni s'esperava que un home satisfés els seus desitjos només amb esclaus, prostitutes (que sovint eren esclaves) i els infames.
El gènere no determinava si la parella sexual d'un home era acceptable, però es considerava immoral mantenir relacions sexuals amb la dona d'un altre home lliure, la filla nubil, el fill menor o un altre home lliure; l'ús sexual de l'esclau d'un altre home estava subjecte al permís del propietari.
La manca d'autocontrol, fins i tot en la gestió de la seva vida sexual, indicava que un home era incapaç de governar els altres. Es deia que massa inclinació pels plaers sensuals erosionava la identitat masculina d'un governant com a persona culta.
El Japó medieval
L'existència d'homes que tenen sexe amb homes al Japó s'ha documentat durant segles. Hi havia poques lleis que restringien les costums sexuals al Japó abans de l'inici del període modern. La sodomia anal va ser prohibida per llei l'any 1872, però la disposició no va ser derogada fins set anys més tard pel Codi Penal de 1880 d'acord amb el Codi Napoleònic. Les pràctiques històriques identificades per la investigació com a homosexuals inclouen el shudō (衆道), el wakashudō (若衆道) i el nanshoku (男色).
Diversos autors han assenyalat una forta tradició històrica de bisexualitat oberta i homosexualitat entre les institucions budistes masculines del Japó. Quan el sacerdot tendai Genshin va criticar durament l'homosexualitat, alguns interpreten la seva posició com una condemna de les pràctiques d'un acòlit que no estava sota la seva autoritat.
Aquestes pràctiques es relaten en innombrables obres literàries, la majoria de les quals encara no s'han traduït. No obstant això, hi ha traduccions a l'anglès disponibles per a Ihara Saikaku, que presentava un personatge principal bisexual a La vida d'un home enamorat (1682), Jippensha Ikku va relatar la primera relació homosexual a la publicació posterior «Pròleg» a Euga de Shank (1802 i següents) i Ueda Akinari, que planta un monjo budista homosexual a Contes de la llum de la lluna i la pluja (1776). Així mateix, molts dels artistes més grans de l'època, com Hokusai i Hiroshige, s'enorgulleixen de documentar aquests amors en els seus gravats, coneguts com Ukiyo-e (imatges del món flotant), on adopten un estil eròtic, shunga o imatges primaverals.
Nanshoku no es considerava incompatible amb l'heterosexualitat; els llibres de gravats eròtics dedicats al nanshoku sovint presentaven imatges eròtiques de dones joves concubines (mekake) o prostitutes (jōrō), així com adolescents atractives (wakashū) i joves travestis (onnagata). De la mateixa manera, es considerava que les dones estaven especialment atretes pel wakashū i lonnagata, i es va suposar que aquests homes joves correspondrien aquest interès. Per tant, els típics practicants de nanshoku i els homes joves que desitjaven es considerarien bisexuals en la terminologia moderna.
L'antiga Xina A l'antiga Xina, hi ha molts registres històrics de relacions entre persones del mateix sexe entre persones de classe alta. Els escrits sobre sexualitat en la literatura xinesa antiga i els documents històrics solen ser al·lusius i implícits, utilitzant frases i paraules només per a persones familiaritzades amb la cultura i el rerefons literari.
Paraules com «Long Yang» (龙阳 ; lóngyáng) i «tendència masculina» (男風 ; nánfēng) es creen per descriure homes que tenen una relació sexual o romàntica amb homes. Tot i que les relacions lesbianes estan menys documentades que les dels homes, s'accepta que l'actitud de la societat cap a les relacions homosexuals entre dones és més estable que la dels homes. Les persones que mantenen relacions sexuals o romàntiques amb el mateix sexe solen tenir també relacions heterosexuals. Per exemple, els emperadors que tenen amants també tenen concubines i fills amb elles. A més, el concepte d'identitat de gènere no estava present a l'antiga Xina abans que la idea fos introduïda a Occident.
Una història celebra la «passió de la màniga tallada» (断袖之癖 ; duàn xiù zhī pǐ), que va produir la paraula que descriu una relació sexual entre homes Duànxiù («trencar la màniga») és la de l'emperador Han Aidi (漢哀帝) i el seu amant Dong Xian (董賢), un dels seus oficials. L'emperador Ai era tan devot al seu amant que va intentar passar-li el tron. En haver de marxar d'hora un matí, l'emperador Ai es va tallar amb cura la màniga per no despertar a Dongxian, que s'hi havia adormit a la màniga del barnús. Els xinesos imitaran aquest tall de les mànigues per expressar el seu amor als amants del mateix sexe.
Una altra de les cròniques històriques més conegudes del sexe masculí a l'antiga Xina és la de YuTao (余桃 ; yútáo), El préssec romanent, documentat a Les Intrigues dels Estats Combatents. El llibre és una col·lecció d'idiomes polítics i cròniques històriques escrites per Han Fei (韩非) (280-233 aC), un filòsof xinès. Han Fei documenta una anècdota de la relació romàntica entre Mizi Xia (彌子瑕) i el duc Ling de Wei (衛靈公). Mizi, troba un préssec molt dolç al jardí; després de tastar-lo, comparteix la meitat restant amb Ling.
Cada cop més visitants de l'Àsia occidental i central acudien a la Xina durant la dinastia Tang, i la Xina es va veure cada vegada més influenciada per les pràctiques sexuals d'altres llocs. Les companyes dels emperadors comencen a acumular un poder polític que només els companys podien aconseguir en el passat. Les relacions entre persones del mateix sexe es tornen més al·lusives i menys documentades a la dinastia Tang. A principis de la dinastia Tang, es van descobrir històries sobre les relacions entre monges budistes i taoistes.
Història moderna Segons l'antropòleg neerlandès Gert Hekma, el terme «bisexual» es va utilitzar per primera vegada en neerlandès l'any 1877, per designar un hermafrodita la vida sexual del qual té lloc tant com a dona com com a home heterosexual. Més tard, el terme «bisexualitat» s'utilitza per representar tant l'orientació sexual com l'androgínia.
Des del , la bisexualitat s'ha convertit en un terme amb almenys tres significats diferents però interconnectats: En l'àmbit de la biologia i l'anatomia, es refereix als organismes biològics que estan sexualment indiferenciats entre el que es considera masculí i femení. A principis del , en el camp de la psicologia, la bisexualitat s'utilitzava per descriure una combinació de masculinitat i feminitat psicològica més que no biològica. A finals del , la bisexualitat es va considerar comunament com l'atracció sexual cap a homes i dones, per després significar, segons la definició popularitzada per Robyn Ochs, una atracció sexual o romàntica cap a persones de més d'un gènere o sexe, no necessàriament al mateix temps o en el mateix grau o de la mateixa manera.
En conseqüència, la història contemporània de la bisexualitat implica molts canvis intel·lectuals, conceptuals i socioculturals.
Teoria freudiana miniatura|Portada original del llibre de Sigmund Freud Tres assaigs sobre teoria sexual (1905)