Jean Ignace Isidore Gerard va ser un il·lustrador i caricaturista francès del que va publicar sota els pseudònims de Grandville i Jean-Jacques Grandville. Ha estat anomenat "la primera estrella de la gran edat de la caricatura francesa",Rose, Cynthia. 2020. J. J. Grandvill: A Matter of Line and Death. The Comics Journal. (consultat el 6 juliol 2022) i les il·lustracions de llibres de Grandville descrites com a "elements simbòlics, onírics i incongruents, i conserven un sentit de comentari social".Hansen, Kelli. 2014. Weird and Wonderful Images from Artist J.J. Grandville. University of Missouri Library, Special Collections. (consultat el 6 juliol 2022) "La seva visió perversa buscava el monstre en tothom i es delectava amb la transfiguració més estranya i perniciosa de la forma humana mai produïda per la imaginació romàntica".Claudon, Francis. 1980. The Concise Encyclopedia of Romanticism. Chartwell Books, Inc. Secaucus, N. J.304 pp. (pages 87-88) Els vegetals antropomòrfics i les figures zoomòrfiques que poblaven els seus dibuixos es van anticipar i van influir en el treball de generacions de dibuixants i il·lustradors, des de John Tenniel, a Gustave Doré, Félicien Rops i Walt Disney. També ha estat anomenat un "proto-surrealista" i va ser molt admirat per André Breton i altres persones del moviment.
Grandville va néixer l'any 1803 a Nancy en el si d'una família d'artistes i actors, i va rebre les seves primeres instruccions de dibuix del seu pare. Es va traslladar a París vers 1823-1825 i va començar a fer il·lustracions. La seva reputació es va establir el 1829 quan va publicar un conjunt de 70 litografies titulades Les Métamorphoses du jour. Durant la revolució de juliol de 1830 i els anys convulsos que van seguir, va treballar amb Honoré Daumier i altres produint caricatures polítiques provocadores per a publicacions periòdiques molt crítiques amb la nova monarquia de Lluís Felip I. Després que es van aprovar estrictes lleis de censura i amenaces de la policia el 1835, Grandville es va dedicar a la il·lustració de llibres. Va il·lustrar diversos clàssics com Faules de La Fontaine, Robinson Crusoe de Defoe, Els viatges de Gulliver de Swift i el Quixot de Cervantes. En anys posteriors, els seus llibres es van centrar cada cop més al voltant de les seves il·lustracions, amb el text escrit per a les seves imatges, per exemple Un autre monde (1844), Cent proverbes: têxte par trois Tetes dans un bonnet (1845), i Les fleurs animées (1846). Grandville normalment feia dibuixos per a editors que més tard eren copiats en litografies i xilografies per altres, i només ocasionalment feia les seves pròpies impressions.
Es va casar amb la seva cosina Marguerite Henriette Fischer el 1833 i van tenir tres fills, però tràgicament Marguerite i els tres fills van morir en diferents moments abans que ell. Es va tornar a casar el 1843 amb Catherine Marceline "Céline" Lhuillier i van tenir un fill, Armand el 1845. Els relats tradicionals diuen que es va tornar boig i va morir en un manicomi, però autors recents diuen que tot i que l'hospital on va morir a París, Maison de Santé a Vanves, sí que va tractar els malalts mentals entre altres malalties, no estava "boig" i probablement va morir d'una infecció a la gola, possiblement per diftèria.
Biografia Primers anys: 1803 – 1830 miniatura|Grandville, Autoretrat (ca. 1820–22), ploma i tinta Jean Ignace Isidore Gerard, "Grandville", va néixer el 15 de setembre de 1803 a Nancy, Meurthe-et-Moselle, al nord-est de França. Els seus pares l'anomenaven Adolphe, un nom que prové d'un germà gran que havia mort tres mesos abans de néixer Grandville, i un nom que el va seguir durant la resta de la seva vida. El seu pare, Jean-Baptiste Gérard, era un destacat pintor de miniatures. Va heretar el talent del seu pare i va mostrar aptitud per dibuixar a una edat primerenca. Va rebre la seva primera educació artística del seu pare i diversos autors han assenyalat la influència del seu pare en el seu dibuix i composicions denses, fins i tot en la seva obra madura. Un altre pintor de miniatures i litògraf, Léon-André Larue, anomenat Mansion, va ser un parent que va animar Grandville a anar a París i aprendre litografia, inventada feia poc a Alemanya a la dècada de 1790 i que va anar guanyant popularitat ràpidament a París com una alternativa ràpida i barata al gravat i l'aiguafort, per a la producció massiva d'impressions i publicacions il·lustrades. En un període de convulsions socials i polítiques, els diaris il·lustrats de baix cost s'estaven posant de moda, i les oportunitats per als dibuixants i il·lustradors també estaven augmentant entre les editorials i els estudis de litografia de París en aquell moment. Grandville es va sentir atret i influenciat per les impressions satíriques, les caricatures i les il·lustracions (sovint polítiques) que estaven creixent en popularitat a França. Les fonts difereixen l'any i l'edat exactes, però després d'acabar l'escola, ca. 1923Passeron, René. 1975. The Concise Encyclopedia of Surrealism. Chartwell Books, Inc. Secaucus, N. J.288 pp. (page 99) -1825,Melot, Michel. 2007. Grandvelli, J. J. encyclopedia.com. (consultat el juliol 2, 2022) Grandville es va traslladar a París i va començar a seguir una carrera en il·lustració i litografia. Un relat afirma que la seva primera litografia titulada La Marchande de cerises (El venedor de cireres), va ser publicada a Nancy el 1824 o el 1825.Manty, Kris. 2020. The Wonderfully Odd World of French Artist J. J. Grandville. antiquetrader.com (consultat el juliol 2, 2022)
Els pares de Grandville tenien amics i familiars a París que treballaven al teatre que li van proporcionar feina i connexions des del principi, inclòs un familiar, Frédéric Lemétheyer, que era director d'escena a l'Opéra-Comique. Va començar a utilitzar el seu pseudònim, "Grandville" a París. Derivava de "Gérard de Grandville", el nom artístic dels seus avis paterns quan eren actors i treballaven a la cort de Lorena. El pseudònim Grandville va aparèixer en diverses variacions al llarg de la seva carrera, incloent Jean Ignace Isidore Grandville, Jean-Jacques Granville, Jean de Granville, J. J. Grandville, J. I. I. Grandville i Grandville. Va dibuixar il·lustracions per a baralles de cartes i va treballar amb Hippolyte Lecomte, pintor i escenògraf de ballet a París, per a qui va produir un conjunt de litografies en color Costumes De Théãter el 1826. Aquest conjunt va ser seguit per sèries addicionals que incloïen 12 litografies creades per a l'impressor Langlumé titulades Les Dimanches d'un bourgeois de Paris ou Les tribulations de la petite propriété (Diumenges d'un burgès a París o les Tribulacions de la propietat petita), el 1826. Les col·leccions posteriors van incloure 53 gravats a La Sibylle des salons (La Sibil·la dels Salons) el 1827 i 12 gravats a Titres pour morceaux de musique (Títols per a peces musicals) el 1828. esquerra|miniatura|Voyage pour L'éternite, núm. 6: Voleu pujar al meu lloc, senyor meu, no us decebrà! (1830), litografia pintada a mà, al·lusió a la sífilis. Grandville va viure una vida bohèmia a finals de la dècada de 1820 i principis de la dècada de 1830, llogant una petita habitació al pis superior d'un edifici que es diu que estava ple de bolígrafs i papers on dibuixava incessantment. Es va convertir en un lloc de trobada per a artistes, escriptors, cantants, litògrafs i altres. El pintor Paul Delaroche va ser veí durant aquest període. Alexandre Dumas es trobava entre el medi i més tard va escriure sobre l'època: "Si teníem diners, preníem cervesa. Si no, estàvem contents només de fumar, fer broma i discutir". Grandville va ser descrit com un home baix, de veu suau i prim. Amics com Dumas apreciaven el seu enginy agut, però amagava un caràcter malenconiós, i era molt competitiu. Va ser en aquest període quan va conèixer el carismàtic Charles Philipon, de 28 anys, editor i litògraf del diari La Silhouette.
El primer èxit real de Grandville va ser Les Métamorphoses du jour (Les metamorfosis del dia), un conjunt de 70 litografies en color publicades el 1829. En aquesta sèrie, figures amb cossos humans però els caps de diversos animals, des de peixos fins a elefants, es representen interpretant una comèdia humana, satiritzant de manera perceptiva els burgesos de París i la naturalesa humana en general. Va establir la seva reputació entre el públic i després va ser buscat com a il·lustrador per editorials i publicacions periòdiques. El 1830 va publicar Voyage pour l'éternité (Viatge a l'eternitat), una sèrie de nou litografies en què la mort, en forma d'esquelet vestit de diferents maneres, visita una varietat de parisencs, i finalment es veu liderant triomfalment una desfilada de joves soldats a la seva sort. La impressió es va aturar després de fer-ne poques còpies a causa del tema fosc, que possiblement es va inspirar en la Dansa de la mort de Thomas Rowlandson. No obstant això, va aconseguir guanyar-li més notorietat i l'admiració d'uns quants com Champfleury i Honoré de Balzac.
Les Métamorphoses du jour (1829), litografies en color La Revolució Francesa de 1830: 1830-1835 miniatura|Balzac i els personatges de la comèdia humana. Dibuix a ploma per a un projecte de fans (Maison de Balzac, París). A la Revolució Francesa de 1830, els "Tres dies gloriosos" (del 27 al 29 de juliol) van veure la classe obrera, republicana i liberal de París lluitant als carrers per enderrocar el monarca Carles X de Borbó, que va ser substituït pel seu cosí més liberal, Lluís Felip I. Aquests mateixos obrers republicans van ser ràpidament marginats a mesura que la burgesia s'apropiava dels guanys socials, econòmics i polítics de la revolució als seus propis fins. Se sap que Alexandre Dumas va lluitar amb els obrers i és possible que Grandville, com altres del seu cercle, també participés en la lluita. En aquesta època comencen a sorgir a París diverses publicacions periòdiques republicanes satíriques, com La Silhouette, Tribune, La Caricature, L'Artiste, Le Charivari, Corsaire, Réformateur, Bon Sens, Populaire, entre d'altres. Aquests diaris sovint eren polítics, provocadors i insistien en la qüestió que els treballadors havien estat fonamentals per portar Lluís Felip al poder, però que ara eren rebutjats per la nova monarquia.
L'èxit de la sèrie litogràfica anterior de Grandville va provocar invitacions per dibuixar caricatures per a aquests diaris. El primer d'ells va ser el diari satíric La Silhouette on el seu amic Charles Philipon treballava com a editor. La litografia de Grandville Apaguem la llum i tornem a encendre el foc! ("la llum" de la Il·lustració i "el foc" de la crema de llibres), criticant la censura de la premsa, va ser publicat el juny de 1830 i ràpidament proscrit pel govern.Mainardi, Patricia 2018. Grandville, Visions, and Dreams. The Public Domain Review (consultat el 2022) La Silhouette va tenir una curta durada (desembre de 1829 – gener de 1831), tancant després de les multes i pressions de l'administració. Va ser només un d'una successió de diaris de contingut similar, molts dels quals van tancar sota la pressió del govern i, en alguns casos, els mateixos editors, escriptors i il·lustradors van passar d'un diari a un altre. esquerra|miniatura|Oh!! Aquestes mosques desagradables!! (c. 1835): Grandville va produir aquesta imatge d'ell mateix en resposta a les amenaces de la policia sobre les seves caricatures.