El Batalló de dones o Batalló de la mort de dones (en rus, Женские батальоны смерти) van ser una sèrie d'unitats militars compostes exclusivament per dones i que es van crear per ordre del Govern Provisional Rus després de la Revolució de Febrer de 1917. La formació d'aquest batalló va ser un últim esforç per encoratjar els desmoralitzats soldats que lluitaven a les batalles de la Primera Guerra Mundial i elevar el seu esperit patriòtic.
La creació d'aquestes unitats va tenir com a principal motiu un efecte propagandístic ja que les autoritats pensaven que l'exemple d'aquestes dones revitalitzaria les cansades tropes, i esperaven també que la presència de dones en combat avergonyiria els soldats més melindrosos i els inspiraria per reprendre la lluita.
Prop d'una quinzena d'unitats, cap més gran que un batalló, van ser reclutades durant els mesos de juny a agost del 1917 entre les dones que es van oferir voluntàries per prestar servei a primera línia. Entre les formacions creades va destacar: 1r Batalló de la mort de dones russes. 1r Batalló de dones de Petrograd. 2n Batalló de la mort de dones de Moscou. 3r Batalló d'assalt de dones de Kuban.
Fins i tot hi va haver una unitat naval femenina creada a Oranienbaum, el 1r Destacament naval de dones, el qual estava integrat dins de la Infanteria de marina.
S'estima que unes 5.000 dones servien en aquests batallons a finals de 1917 però només el 1r Batalló de la mort de dones russes i el Batalló Perm van ser enviats al front.
Rússia va ser l'únic estat bel·ligerant que va reclutar unitats de combat totalment femenines durant la Primera Guerra Mundial.
Història Creació dels batallons de dones Totes les principals nacions que van participar en la Gran Guerra van basar el reclutament dels seus exèrcits en el reclutament militar obligatori de la població masculina, però en alguns casos les dones es van oferir individualment per al servei de combat a la primera línia del front. Tot i que la legislació de l'Imperi Rus prohibia el reclutament de dones soldats, en diversos casos les dones van aconseguir ser acceptades en formacions de l'Exèrcit Imperial Rus, disfressant-se d'homes o aprofitant les llacunes burocràtiques o de les visites de metges militars (sovint superficials o no) existent; algunes van ser acceptades obertament, ja que el comandant de la unitat tenia l'última paraula sobre el reclutament de voluntaris. Un dels exemples més famosos va ser el de Maria Botxkariova, una camperola de la zona de Tomsk que va aconseguir allistar-se en una unitat de combat el novembre de 1914 i després va servir amb distinció, va rebre diversos honors i va ser ascendida al rang de sotsoficial.
El maig de 1917 va ser la pròpia Botxkariova qui va enviar una petició al govern rus per suggerir la formació d'unitats de combat integrades íntegrament per dones. Després de la revolució de febrer i l'abdicació del tsar, el nou govern provisional republicà es va trobar en una posició crítica, amb el país en caos, els soldats al front molt desmoralitzats i una gran franja de territori a l'oest ocupada per les forces de les Potències Centrals. En un esforç per millorar la seva posició interna i complir amb les seves obligacions amb els seus aliats occidentals, el govern rus va començar els preparatius per a una ofensiva massiva el juliol de 1917. El general Aleksei Brussílov, comandant del Front Sud-Oest, va presentar la proposta de crear «batallons d'assalt» i «batallons de la mort» amb els homes més motivats i patriòtics, per posar-los al capdavant dels atacs per donar exemple i arrossegar amb ell la resta de soldats. Aleshores es van avançar diverses peticions per a la creació d'unitats d'aquest tipus també amb personal femení. La proposta de Botxkariova, recolzada també pel general Brussílov i el president de la Duma Mikhaïl Vladimirovitx Rodzjanko, va trobar finalment l'aprovació del ministre rus de la guerra Aleksandr Fiodròvitx Kérenski (creador de l'ofensiva imminent)
A finals de maig, el «1r Batalló de la mort de dones», sota les ordres de la mateixa Botxkariova, va començar a reclutar voluntàries a la zona de Petrograd: unes 2.000 dones es van presentar inicialment al reclutament, amb edats compreses entre els divuit i els quaranta anys i amb una procedència social variada, però que l'estricta disciplina imposada per Botxkariova i la seva negativa a autoritzar la formació de comitès (soviets) de soldades dins de la formació va reduir el nombre fins a unes 300 soldades.
El 21 de juny de 1917, a la plaça propera a la catedral de Sant Isaac, es va celebrar una cerimònia solemne de presentació d'una nova unitat militar, amb una bandera de batalla amb la inscripció «Первая женская военная команда смерти Марии Бочкарёвой» (Primer esquadró militar de la mort de Maria Bochkareva). El 29 de juny, el Consell Militar va aprovar el reglament Sobre la formació d'unitats militars a partir de dones voluntàries.
La notícia de la formació del primer batalló de dones va augmentar el nombre de sol·licituds i peticions enviades al Ministeri de la Guerra rus, i el 1 rde juny de 1917 Kerenski va autoritzar la formació d'una segona unitat també a la zona de Petrograd, el 1r Batalló de dones de Petrograd, seguida d'una tercera unitat amb voluntàries de la regió de Moscou, el 2n Batalló de dones de la mort de Moscou; aquestes dues unitats van reunir uns 1.000-1.500 voluntàries més, a les quals se sumen altres 400 dones reclutades en quatre destacaments de comunicació (dos a Moscou i dos a Petrograd).
A mitjans de juliol, el govern rus va autoritzar la formació d'un quart batalló de combat, el 3r batalló d'assalt de dones de Kuban, reclutat a Ekaterinodar a partir d'una unitat preexistent, així com altres destacaments de comunicacions amb personal complet femení a Kíiv i Saràtov. Associacions de dones i grups locals van reunir altres agrupacions improvisades de voluntàries també a Poltava, Iekaterinburg, Taixkent, Bakú, Minsk, Mogilev, Perm, Mariúpol, Odessa, Kíiv, Saràtov i Ekaterinodar. El nombre de dones voluntàries va créixer fins a tal punt que a l'agost es va convocar un Congrés de Dones Soldades a Petrograd per coordinar la formació d'unitats addicionals arreu del país.
Participació en les batalles de la Primera Guerra Mundial Les autoritats russes consideraven les unitats de combat femenines principalment com una eina de propaganda en la campanya per aconseguir que els russos continuessin la guerra contra les Potències Centrals. L'esperança era que la presència de dones a les trinxeres de primera línia de front augmentaria la moral dels soldats homes, inspirant-los a continuar lluitant o fent-los sentir vergonya de la seva reticència a lluitar. Però pressionades per una sèrie d'altres problemes, les autoritats militars russes no van donar el suport adequat als batallons de dones i molts dels cercles oficials es van mostrar reticents a destinar recursos de guerra a aquestes unitats fins que no havien demostrat la seva vàlua al front.
El 1r Batalló de la mort de dones russes va ser adscrit al 525è Regiment d'Infanteria de Kiuruk-Darinski i enviat al front oriental, a la zona de Smarhoń a principis de juliol de 1917.
El 7 de juliol de 1917, el 525è Regiment d'Infanteria de Kiuruk-Darinski, va rebre l'ordre de prendre posicions al front prop de la ciutat de Krevo. El batalló de la mort estava al flanc dret del regiment.
El 8 de juliol de 1917, el batalló va entrar a la batalla per primera vegada, ja que l'enemic, coneixent els plans del comandament rus, va llançar un atac preventiu i es va dirigir cap a la ubicació de les tropes russes.
El 9 de juliol, el batalló es va involucrar en la gran ofensiva russa planificada organitzada per Kérenski. Mentre els soldats del regiment de Kiuruk-Darinski dubtaven a abandonar les seves posicions, les dones del batalló de la mort van decidir atacar els alemanys fins i tot sense el seu suport, ocupant tres línies de trinxeres enemigues. Durant tres dies, el regiment va repel·lir 14 atacs de les tropes alemanyes. Diverses vegades el batalló va llançar contraatacs i va expulsar els alemanys de les posicions russes ocupades el dia abans. Sense suport, les voluntàries van haver de patir el contraatac alemany, perdent bona part del terreny guanyat. Malgrat això, el comandant del regiment, el coronel V. I. Zakrzhevsky, va lloar en el seu informe la iniciativa i el coratge demostrat pel batalló de dones: El destacament de Botxkariova es va comportar heroicament a la batalla, tot el temps en primera línia, servint de la mateixa manera que soldats. Durant l'atac dels alemanys, per iniciativa pròpia, es va precipitar com un en un contraatac; van portar cartutxos, algunes van participar en secret i altres van participar públicament; Amb el seu treball, l'equip de la mort va donar exemple de coratge, valor i calma, va elevar l'esperit dels soldats i va demostrar que cadascuna d'aquestes heroïnes femenines és digna del títol de guerrera de l'exèrcit revolucionari rus. Segons la mateixa Botxkariova, de les 170 dones que van participar en les hostilitats, el batalló va patir fins a 30 mortes i fins a 70 ferides. Maria Botxkariova, que va ser ferida en aquesta batalla per cinquena vegada, va passar un mes i mig a l'hospital i va ser ascendida al grau de tinenta de segona.
Aquestes pèrdues tan greus entre les dones voluntàries van tenir altres conseqüències per als batallons de dones. El 14 d'agost, el nou comandant en cap, el general L. G. Kornilov, va donar l'ordre de prohibir la creació de nous «batallons de dones per al combat», i va ordenar que les unitats creades s'utilitzessin només en sectors auxiliars (funcions de seguretat, comunicacions, organitzacions sanitàries).
La unitat de Botxkariova va ser l'única que va veure acció contra els alemanys al front. Els altres batallons encara estaven a la rereguarda, entrenant o organitzant-se, quan el Govern Provisional va ser enderrocat pels bolxevics.
Defensa del Govern Provisional El 6 de novembre de 1917, davant el seu imminent enviament al front, el 1r Batalló de dones de Petrograd va ser cridat al Palau d'Hivern amb l'excusa de participar en una desfilada i una revisió personal de Kérenski. Però un cop a la capital, el batalló va ser assignat a guarnició del mateix palau, juntament amb un contingent de cosacs i cadets de l'acadèmia militar. La comandant del batalló, reticent a involucrar-se en qüestions polítiques, es va negar a dur a terme la tasca i va tornar la major part de la unitat al seu campament fora de la ciutat, però va acceptar deixar una companyia de 137 voluntàries per vigilar un dipòsit de combustible situat prop del palau.
Aquell vespre els bolxevics van llançar la seva insurrecció nacional (Revolució d'Octubre) a Petrograd, i el Palau d'Hivern va ser assaltat per milers de milicians bolxevics, i encara que les voluntàries i la resta de la guarnició improvisada van oposar una certa resistència, aviat van ser superades en nombre i obligades a rendir-se. Es van estendre per tota la ciutat els rumors de violacions massives de dones soldades capturades pels milicians bolxevics a Petrograd, tot i que les entrevistes amb les mateixes supervivents van revelar només tres casos de violació a més d'un nombre molt més elevat d'abusos verbals, violència psicològica i assetjament sexual.
Dissolució L'ampliació dels permisos no va posar fi a la creació d'organitzacions paramilitars femenines i el govern es va veure impossibilitat per controlar aquestes formacions que fins i tot les dones oficials es veien incapaces de manejar. En qualsevol cas, mai no va existir un consens clar a l'administració militar sobre el possible potencial d'aquestes unitats i això, juntament amb les severes restriccions que patia el país, va significar que l'Exèrcit posés un escàs entusiasme en el projecte. D'aquesta manera, les unitats de dones van rebre poca atenció i una deficient assistència per part de l'administració.