Ràdio Cornellà és una emissora de ràdio catalana de Cornellà de Llobregat que emet en la freqüència 104.6 FM. Té una vocació generalista i d'abast municipal i la seva primera emissió tingué lloc el 4 de juny del 1982, després d'un any en proves. És de titularitat pública, gestionada per l'Institut Municipal de Radiodifusió de Cornellà de Llobregat, que pertany a l'ajuntament de la ciutat.
L'emissora té els seus orígens, per una banda, en les ràdios locals baixllobregatenques sorgides per les limitacions territorials radiofòniques del franquisme i, per l'altra, en la proliferació de les ràdios lliures, locals i autogestionades de finals de la dècada del 1970 —particularment Ràdio Almeda. La seva aparició esdevingué en el seu inici un baluard de la comunicació de proximitat i de la normalització lingüística del català al municipi després de la dictadura. Atesa la xifra de ciutadans de Cornellà de Llobregat (entre 85.000 i 90.000 durant la seva existència), ha gaudit al llarg de la seva història del pas d'un volum significatiu de personatges il·lustres vinculats al món de la radiotelevisió catalana, d'un reguitzell de canvis de dial (freqüència) atès el profund moment d'estructuració radiofònica dels anys 1980, així com de recursos econòmics i tècnics i de programes de llarga trajectòria o guardonats pel sector.
Entre la seva diversa programació hi destaca sobretot la interacció amb les entitats d'arrel cultural catalana i també amb aquelles fruit de les onades d'immigració a la ciutat durant la segona meitat del . En aquest sentit, Ràdio Cornellà ha esdevingut un dels mitjans més rellevants de Catalunya en la difusió i documentació sonora del món sardanista gràcies al programa Nostra Dansa (al qual se li han dedicat fins a tres sardanes) i això ha contribuït a fer del municipi un indret neuràlgic d'actes d'aquesta dansa.
Paral·lelament, la vinculació de l'emissora amb les escoles i l'àmbit de la infantesa s'ha fet palès amb la visita anual per les seves instal·lacions d'uns 300 alumnes de primària i de secundària i pel fet que el seu especial Nit de reis és el programa de ràdio infantil més antic de tot Catalunya emès de manera ininterrompuda, en antena d'ençà del 1982.
Context i precedents La penetració comunicativa al Baix Llobregat a mitjan
La ràdio fou un mitjà que s'integrà ràpidament a Catalunya ben entrat el primer terç del . Per bé que els primers radioclubs s'hi posaren en marxa a les primeries del decenni del 1920, no fou fins a dos esdeveniments polítics de rellevància cabdal que realment penetrà en la ciutadania catalana: durant els Fets del sis d'octubre del 1934 i amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola del 1936 —amb què es truncà el seu progrés i es minimitzà a una funció informativa. A més a més, tingué la particularitat que ho feu sempre per la via local i de proximitat, puix que les emissores tenien una infraestructura de molt poc abast i un Decret del 1932 havia autoritzat com a màxim 200 watts de potència i no més d'una emissora per localitat.
Al Baix Llobregat hi hagué, durant el franquisme, una divergència clara segons el mitjà de comunicació. La premsa escrita depengué rotundament del relat oficialista i moralista de la Falange que provenia de les grans urbs: Barcelona i Madrid. Això fou conseqüència d'una premsa comarcal que no havia reeixit durant els anys 1920 ni 1930; ni cap diari, ni setmanari ni cap altra publicació periòdica hi havien aconseguit prou consolidació com per maniobrar, amb l'arribada del feixisme i la censura periodística, un discurs de proximitat social quant als esdeveniments locals del dia a dia. Les úniques excepcions foren, a partir de mitjan dècada del 1950, els butlletins municipals i un discret viratge intel·lectual, artístic i de cohesió social de les publicacions catòliques parroquials, com ara El Pensamiento a Cornellà. En canvi, la ràdio patí tot just després de la guerra la requisa massiva d'equips radiofònics i anà acompanyada de l'Ordre del 6 d'octubre de 1939, per la qual s'havia de circumscriure en l'entorn local o comarcal i perllongà la seua faceta purament municipal.
Mentre la Ràdio Nacional d'Espanya (RNE; que emetia per la banda OM) tenia el monopoli de la informació generalista i es dotà de mecanismes com la «Red de Emisoras del Movimiento» ('Xarxa d'Emissores del Moviment') o les estacions-escola del «Frente de Juventudes» ('Front de Joventuts') per reforçar el seu missatge nacionalsindicalista, les ràdios locals i una jove generació de radioafició creixent començaren a trencar l'esquema monòton i uníson de la dictadura espanyola.
La primera ràdio municipal del Baix Llobregat fou la de Sant Feliu de Llobregat, posada en marxa el 1948 per un grup de joves sense ànim de lucre i que el 1951 rebé l'aprovació governamental d'estació-escola, tot essent la tercera de més audiència de tot Catalunya durant els anys següents. La varen seguir les ràdios de Molins de Rei (1950), Martorell (1951) i una de combinada d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern (1951). A Cornellà no se'n documenta cap progrés en aquest sentit durant el franquisme, curiosament tampoc des del punt de vista de cap emissora parroquial —tenint en compte que el cristianisme de base jugà un paper fonamental en la vertebració juvenil i dels nous barris durant la forta onada d'immigració a la ciutat d'aquells anys. Només Castelldefels en tingué una, la qual retransmeté algunes misses i amb molta irregularitat. Totes aquestes emissores, com les de la resta del país i fins a la fi del franquisme, estigueren estrictament subjectes a la censura de la dictadura i empraren únicament el castellà per imposició legal, amb excepcions esporàdiques de teatre en català d'ençà d'un decret del 1952.
L'esplendor de les ràdios lliures i municipals durant la Transició
La ràdio experimentà un apogeu exponencial en la banda FM amb la fi del franquisme i la consegüent escletxa pel dret a la llibertat d'expressió que comportà la transició espanyola. En primer lloc, aparegueren les primeres retransmissions en català amb la creació de Ràdio 4 (RNE4) i molt afavorides per l'èxit social de la Nova Cançó. I en segon lloc, es desfermà una passió radiofònica alternativa i desmarcada de línies editorials que tingué, a Cornellà, dos referents significatius en les anomenades ràdios lliures: per una banda, des de Barcelona, Ona Lliure —la primera d'aquest tipus a tot Catalunya. I per l'altra, la disseminació local d'aquest fenomen per molts activistes radioaficionats al Baix Llobregat que acabà desencadenant en la primera ràdio pròpiament cornellanenca: «Radio Almeda, Voz Libre del Baix Llobregat» ('Ràdio Almeda, Veu Lliure del Baix Llobregat'). miniatura|317x317px|Segell reivindicatiu i de micromecenatge contra el precintament policial d'Ona Lliure del 1979. Ràdio Almeda, vinculada al barri cornellanenc d'Almeda i que emeté en castellà, fou creada el 1978 pel veí José Luis Caro, inspirada en el model italià de ràdio alternativa, després d'un seguit de trobades internacionalistes. Durant gairebé un any i mig retransmeté fils musicals, esdeveniments esportius del FC Almeda i també entrevistes polítiques. Fou clausurada el juliol del 1979 per ordre governamental quan estava en procés de legalització i ja s'havia guanyat el suport municipal i veïnal de la ciutat, per bé que anys més tard una ràdio pirata de nom R. 83 tornaria a operar al barri. Més endavant, diversos radioaficionats cornellanencs acabaren creant una entitat, Radioclub Ciutat de Cornellà, que dugué l'indicatiu EA3CDC i que romangué actiu fins ben entrat el . També es documentà esporàdicament l'existència d'una ràdio pirata cornellanenca en castellà de nom «Radio Juventud Andalucía» (poc després esdevingué «Ràdio Joventut») en el dial 104.8 FM, que a data del 1987 podria ser que encara hagués subsistit sota el nom de «Radio Compañía» («Ràdio Companyia»).
A la ciutat veïna de Sant Boi de Llobregat, pocs mesos després del cas de Ràdio Almeda, el govern municipal hi aprovà la creació de Ràdio Sant Boi el febrer de 1980. Precisament aquell any es visqué a Catalunya l'explosió del fenomen de la ràdio local de gestió municipal i més de 30 consistoris varen remetre conjuntament al registre de la Generalitat de Catalunya les seves sol·licituds per formalitzar una emissora local. Aquell ritme no deixà de créixer el 1981, en què s'ha documentat que se n'arribà a crear una de nova gairebé cada quinze dies. Allò comportà la creació del Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), que juntament amb un decret-llei de la pròpia Generalitat també esdevingué un baluard per a aixoplugar i normalitzar encara més noves ràdios d'arrel local.
Història de l'emissora Anys 1980 i 1990: Naixement i primers anys Ràdio Cornellà va néixer de la desaparició de Ràdio Almeda i dels seus partidaris de refundar-la com una ràdio municipal pública que pogués dinamitzar socialment i cultural tota la ciutat (més enllà de l'abast de barri de la seva predecessora), així com també de la inevitable influència que comportà la creació d'emissores municipals veïnes com la de Ràdio Sant Boi i la seva agrupació resguardada sota un ens com l'EMUC. Després de diverses negociacions amb el consistori i un any de proves d'ençà del juny del 1981, nasqué púlicament el 4 de juny del 1982 amb una primera emissió en la freqüència 101.7 FM i des d'un petit estudi a la quarta planta de l'edifici de PRECSA del Parc de Can Mercader. El seu objectiu principal, de la mà de la seva primera directora, Carmen Pérez Flores i més endavant de Vicenç Badenes i Teixidó, era la cohesió social del municipi com a eina informativa i alhora incrementar la coneixença ciutadana i la seva participació en els assumptes d'interès col·lectiu. Es considera que la seva creació i trajectòria han esdevingut un factor clau de la normalització lingüística del català al municipi.miniatura|233x233px|Logotip primerenc de Ràdio Cornellà quan emetia en el dial 101.7 FM, extret d'un anunci publicitari a la revista MAF del 1983.En les 1es Jornades sobre Mesocomunicació de Catalunya, celebrades el 1984, s'analitzaren els serveis, instal·lacions i personal de Ràdio Cornellà com una emissora amb un horari de 14 a 22 hores, professionalitzada amb quatre contractes de funcionaris municipals, tres llicenciats en Periodisme i tres estudiants, però molt dependent de l'Ajuntament amb només un 1% dels ingressos provinents de la publicitat. Les seves instal·lacions tenien dos estudis, una potència d'emissió de 50 watts, 3 micròfons i 7 platines magnetòfones i tocadiscs. Aquestes característiques la situaren com una de les ràdios locals de Catalunya amb més recursos i professionalització, atès el seu gran volum de públic objectiu. En aquell moment, Ràdio Cornellà ja era també membre de l'EMUC, atès que la seva constitució s'havia formalitzat a través d'un edicte municipal (condició necessària per a ser-ho).