Plata dulce és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica-històrica de 1982 dirigida per Fernando Ayala sobre la base del guió d'Oscar Viale i Jorge Goldenberg. Protagonitzada per Federico Luppi i Julio de Grazia. Coprotagonitzada per Gianni Lunadei, Nora Cullen, Adriana Aizemberg i Flora Steinberg. També, va comptar amb l'actuació especial d'Alberto Segado. I la presentació de Marina Skell. Va ser estrenada el 8 de juliol d'aquest any i va rebre el Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula el 1983.
Ubicació històrica El film està situat en un període en el qual per diverses raons d'ordre intern i extern, a l'Argentina va caure l'activitat industrial, es va incrementar l'activitat financera i el nombre de bancs en tant el deute extern va augmentar de manera pràcticament exponencial.A 30 años de la noche más larga – Economía: Martínez de Hoz y la patria financiera. El derrumbe de salarios y la plata dulce 24-03-2006, Clarín
Sinopsi Dos empresaris, Carlos Teodoro Bonifatti (Luppi) i el seu soci Rubén Molinuevo (De Grazia), estan dedicats a la venda de farmacioles i intenten mantenir la seva fàbrica oberta enfront dels embats de la profunda política econòmica de desindustrialització que està duent a terme la dictadura militar, que amenaça la pròpia subsistenbcia del seu negoci. Un d'ells, Bonifatti, és contactat pel seu vell amic Osvaldo Juan Arteche (Gianni Lunadei) per a dedicar-se amb ell als negocis financers i especulatius per a guanyar moltíssims diners, en tant Areche necessita comptar amb algú de confiança per a aquestes activitats. Bonifatti decideix llavors abandonar el negoci de les farmacioles i assumeix com a gerent d'un banc, mentre el seu ex soci Molinuevo s'obstina a continuar amb la fàbrica malgrat la greu crisi. Al principi els fets semblen donar-li la raó a Bonifatti quan comença a enriquir-se, obtenint cotxe nou, casa nova i forts guanys. No obstant això al poc temps es produeix un fet inesperat que canvia per sempre les vides de Bonifatti i Molinuevo.
Canvi de títol La pel·lícula anava a dir-se Dios ha de ser argentino, però poc temps abans de la seva estrena el govern militar havia començat la campanya bèl·lica per a recuperar les illes Malvines. Els productors van témer llavors que el públic es mantindria allunyat de la pel·lícula, creient que era simple propaganda patrocinada pel govern, i per tal motiu van canviar el títol.
Repartiment
Federico Luppi … Carlos Teodoro Bonifatti Julio De Grazia … Rubén Molinuevo Gianni Lunadei … Osvaldo Juan Arteche Nora Cullen … Doña Hortensia Adriana Aizemberg … Ofelia Molinuevo Flora Steinberg … Cora Bonifatti Alberto Segado … Licenciado Hernán Gené … Lucho Marina Skell … Patricia Alberto Busaid... Turco Emilio Vidal... Grajales Theodore Mc Nabney... Arthur Fridkin Ricardo Hamlin Carlos Eduardo Alcoba Rubén Cosenza Max Berliner... Fink Luis Alday... Charly Tito Pagés... Enòleg
Premis Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula 1983: Mejor película
Referències
Enllaços externs Plata dulce en Cine Nacional
Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del 1982 Categoria:Pel·lícules dramàtiques de l'Argentina