Parapalos és una pel·lícula coproducció de Bèlgica i l'Argentina filmada en colors dirigida per Ana Poliak sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Santiago Loza. Va ser estrenada al Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent a l'abril de 2004, ocasió en què, a més d'obtenir l'Esment Especial de FIPRESCI, va ser el primer film argentí a guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula en la competència internacional i també va obtenir el Gran Premi a la Millor Pel·lícula Estrangera compartit amb El sabor del te al Festival de Cinema de Torí 2004.
Sinopsi Un jove arribat a Buenos Aires des d'una província de l'interior del país, troba un treball com “parapalos”, aixecant les bitlles i retornant les boles en una de les poques pistes de bitlles manuals que queden a la ciutat. La seva curiositat pels altres fa que escolti les històries i pensaments filosòfics dels seus col·legues majors del lloc. El Turco, una espècie de mestre sempre de bon humor, Nippur, mescla d'hippy i heavy metal ple de somnis i contradiccions, Daniel que irradia serenitat i calidesa, Quiroga, Nancy, la prima amb la qual comparteix un modest departament. Ells podrien estar marginats i ser indiferents a la societat, però d'alguna manera cadascun es preocupa pels altres.
Repartiment Van participar del film els següents intèrprets: Adrián Suárez Nancy Torres Roque Chappay José Luis Seytón Guzmán Armando Quiroga Dorian Waldemar
Comentaris Roger Koza va opinar del film:
Ana Poliak en la nota de Clarín va expressar: Diego Lerer a Clarín va escriure: Diego Batlle a La Nación va escriure:
Referències
Enllaços externs Informació sobre Parapalos a cinenacional.com
Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del 2004 Categoria:Pel·lícules dramàtiques de l'Argentina Categoria:Pel·lícules de Bèlgica del segle XXI