Tyrone Power, conegut inicialment com a Tyrone Edmund Power III (Cincinnati, Ohio, 5 de maig de 1914 - Madrid, 15 de novembre de 1958). Va ser un actor estatunidenc. Durant les dècades de 1930 a la de 1950, Power va aparèixer en desenes de pel·lícules, sovint protagonitzant papers d'esgrima o romàntics. Les seves pel·lícules més conegudes són Jesse James, The Mark of Zorro, Maria Antoineta, Blood and Sand, The Black Swan, Prince of Foxes, Testimoni de càrrec, The Black Rose i Capità de Castella. La pel·lícula preferida de Power, d'entre les que va tenir el paper principal, va ser Nightmare Alley.
Tot i que en gran part va ser un ídol als anys 1930 i principis dels 1940, reconegut pel seu sorprenent aspecte físic, Power va protagonitzar pel·lícules de diversos gèneres, des del drama fins a la comèdia lleugera. A la dècada de 1950 va començar a posar límits al nombre de pel·lícules que faria, per dedicar més temps a les produccions teatrals. Va rebre els seus majors reconeixements com a actor de teatre a John Brown's Body i Mister Roberts. Power va morir d'un atac de cor als 44 anys.
Antecedents familiars i joventut Power va néixer a Cincinnati, Ohio, l'any 1914, fill d'Helen Emma "Patia" (de soltera Reaume) i de l'actor de cinema estatunidenc d'origen anglès Tyrone Power Sr., sovint conegut pel seu primer nom "Fred". Power descendia d'una llarga línia teatral irlandesa que es remuntava al seu besavi, l'actor i còmic irlandès Tyrone Power (1797–1841). La germana de Tyrone Power, Ann Power, va néixer el 1915, després que la família es traslladés a Califòrnia. La seva mare era catòlica, i els seus ascendents eren de a família francocanadenca i francesos d'Alsàcia-Lorena. Gràcies a la seva família comptava amb una ampla xarxa de relacions. La seva besàvia paterna, Anne Gilbert, coneixia l'actor Laurence Olivier. La seva àvia paterna, l'actriu Ethel Lavenu, havia contactat amb l'autor Evelyn Waugh. Mentre que la cosina paterna, Norah Emily Gorman Power, estava emparentada amb el director teatral William Tyrone Guthrie, el primer director del Festival de Stratford al Canadà; i del Tyrone Guthrie Theatre de Minneapolis, Minnesota.
Power va anar a les escoles catòliques de la zona de Cincinnati i es va graduar a la Purcell High School el 1931. Quan es va graduar, va optar per unir-se al seu pare per aprendre el que podia sobre la interpretació d'un dels actors més respectats de l'escenari.
Carrera inicial Dècada de 1930 Power es va unir al seu pare l'estiu de 1931, després d'haver estat separat d'ell durant alguns anys a causa del divorci dels seus pares. El seu pare va patir un atac de cor el desembre de 1931, morint als braços del seu fill, mentre es preparava per actuar a The Miracle Man. Tyrone Power Jr., com es coneixia aleshores, va decidir continuar la carrera interpretativa, però tot i que tenia molts contactes en el món de l'escena, ningú li va oferir feina.. Power va poder tenir un paper breu a Tom Brown of Culver (1932) una pel·lícula protagonitzada per l'actor Tom Brown. L'experiència de Power en aquella pel·lícula no li va obrir cap altra porta, però li va permetre participar com a figurant a Flirtation Walk, i contribuit en algunes aparicions al teatre comunitari. Desanimat, va seguir el consell d'un amic, Arthur Caesar, per anar a Nova York i adquirir experiència com a actor teatral. Entre les obres de Broadway en què va poder actuar destquem Flowers of the Forest, Saint Joan, i Romeo and Juliet.
Power va arribar a Hollywood el 1936. El director Henry King va quedar impressionat amb la seva aparença i equilibri, i va insistir que fos provat per al paper principal a Lloyd's of London, Aquest paper s'havia previst per a Don Ameche, però malgrat les seves pròpies reserves, Darryl F. Zanuck va decidir donar-li el paper a Power, una vegada que l'editora de la King and Fox, Barbara McLean, el va convèncer per la major presència en pantalla més gran que la d'Ameche. Power no va aconseguir guanyar un bon sou a la pel·lícula, però va tenir, amb diferència, el major temps de pantalla de qualsevol membre del repartiment. Entraria a l'estrena de la pel·lícula com a un desconegut i va sortir com una estrella, que va mantenir la resta de la seva carrera. miniatura|Tràiler de Maria Antoinieta (1938) Power va acumular èxit rere èxit, des de 1936 fins a 1943, quan la seva carrera va ser interrompuda pel servei militar. En aquests anys va protagonitzar comèdies romàntiques com Thin Ice i Day-Time Wife (1937), drames com Suez (1938), In Old Chicago (1938), The Rains Came (1939), Blood and Sand (1941), i Son of Fury: The Story of Benjamin Blake (1942), en els musicals Alexander's Ragtime Band (1938), Second Fiddle i Rose of Washington Square (1939); en els westerns Jesse James (1939) i Brigham Young (1940); a les pel·lícules de guerra A Yank in the RAF (1941) i This Above All (1942); i cinema de capa i espasa com The Mark of Zorro (1940) i The Black Swan (1942). Jesse James (1939), va ser un gran èxit en taquilla, però va rebre algunes crítiques per un tractament fictici i glamurós del famós proscrit. La pel·lícula es va rodar a Pineville, Missouri i als seus voltants, i va ser el primer rodatge de Power en Technicolor. Abans d'acabar la seva carrera, havia filmat un total de 16 pel·lícules en color, inclosa la pel·lícula que estava filmant quan va morir. Va ser cedit una vegada, a la MGM per a Marie Antoinette (1938). Darryl F. Zanuck estava enfadat perquè MGM utilitzés l'estrella més gran de la Fox en el que, malgrat la facturació, era un paper secundari, es va comprometre a no tornar-lo a prestar mai més. Les peticions perquè Power actués en els papers d'Ashley Wilkes a Allò que el vent s'endigué, Joe Bonaparte a Golden Boy, i Parris a Kings Row; papers en diverses pel·lícules produïdes per Harry Cohn; i de Monroe Stahr, en una producció planificada per Norma Shearer de The Last Tycoon van ser denegats.
Power va ser nomenat segon en el rànking de taquilla del 1939, només superat per Mickey Rooney. Els seus números de t són dels millors de tots els temps.
1940–1943 miniatura|Lobby card, 1940 El 1940, la direcció de la carrera de Power va donar un gir dramàtic quan es va estrenar la seva pel·lícula The Mark of Zorro. Power va interpretar el paper de Don Diego Vega/Zorro, un petimetre de dia, un heroi bandit de nit. El paper havia estat interpretat per Douglas Fairbanks a la pel·lícula de 1920 del mateix títol. La pel·lícula va ser un èxit, i la 20th Century-Fox sovint va llançar Power a altres papers de capa i espasa en els anys següents. Power era un espadatxí amb talent a la vida real, i l'escena del duel a The Mark of Zorro és molt apreciada. Basil Rathbone, que va protagonitzar amb ell a The Mark of Zorro, va comentar: "Power era l'home més àgil amb una espasa al qual m'he enfrontat mai davant d'una càmera. Tyrone podria haver tancat Errol Flynn amb un barret de cara".
Ell 1941 participa, juntament amb Anthony Quinn, Lynn Bari, Laird Cregar, J. Carol Naish, John Carradine i George Reeves a Blood and Sand, adaptació de la novel·la Sangre y arena de Vicente Blasco Ibañez de 1908, en la qual es criticava les corrides de toros,
La carrera de Power es va interrompre el 1943 pel servei militar. Arribà al Cos de Marines dels Estats Units per entrenar-se a finals de 1942, però va ser enviat de tornada, a petició de la 20th Century-Fox, per completar una pel·lícula més, Crash Dive, una pel·lícula de guerra patriòtica estrenada el 1943. Tyrone Power va ser escollit per aquesta producció que va servir com a pel·lícula de reclutament.
Servei militar L'agost de 1942, Power es va allistar al Cos de Marines dels Estats Units. Assistí al camp d'entrenament al Marine Corps Recruit Depot de San Diego, aleshores a l'Escola de candidats a oficials a la base de la Marine Corps Quantico, on va ser nomenat segon tinent el 2 de juny de 1943. Com que ja havia registrat 180 hores de vol en solitari com a pilot abans d'allistar-se, va poder fer un programa d'entrenament en vol curt i intens a l'Estació Aèria Naval de Corpus Christi, Texas. Aquest pas li va valer les seves ales i l'ascens a primer tinent. El Cos de Marines permetia volar per sobre del límit d'edat per al vol de combat actiu, així que es va oferir voluntari per pilotar avions de càrrega que creia que el portarien a zones de combat actives.
El juliol de 1944, Power va ser assignat al Marine Transport Squadron (VMR)-352 com a copilot de transport R5C (versió de la Marina de l'Army Curtiss Commando C-46) a l'estació aèria del Marine Corps Cherry Point, Carolina del Nord. L'esquadró es va traslladar a l'estació aèria de Marine Corps El Centro a Califòrnia el desembre de 1944. Més tard, va poder ser reassignat a VMR-353, unint-se al grup a l'atoló de Kwajalein a les Illes Marshall el febrer de 1945. Des d'allà, va volar missions amb càrrega i marines ferits durant les batalles d'Iwo Jima (febrer-març de 1945) i Okinawa (abril-juny de 1945).
Pels seus serveis a la guerra del Pacífic, Power va rebre la medalla de la campanya americana i la de la medalla de la campanya asiaticopacífica amb dues estrelles de bronze, i la medalla de la victòria de la Segona Guerra Mundial. Power va tornar als Estats Units el novembre de 1945 i va ser llicenciat del servei actiu el gener de 1946. Ascendit al rang de capità a les reserves el 8 de maig de 1951. va romandre a la reserva la resta de la seva vida, assolint el grau de major el 1957.
Al butlletí del Marine Air Transporter de juny de 2001, Jerry Taylor, un instructor de vol retirat del Cos de Marines, va recordar l'entrenament de Power com a pilot de la Marina, dient: "Era un estudiant excel·lent, no va oblidar mai un procediment que li vaig mostrar o qualsevol cosa que li vaig dir". Altres que van servir amb ell també han comentat que el poder era respectat per aquells amb qui va servir.
Després de la guerra, 20th Century-Fox va proporcionar a Power un DC-3 excedent que va anomenar The Geek que va pilotar amb freqüència. Quan Power va morir sobtadament als 44 anys, va ser enterrat amb tots els honors militars.
Carrera a la postguerra Finals dels 1940 miniatura|Fotograma del tràiler de The Black Swan (1942) miniatura|Gene Tierney i Power a The Razor's Edge (1946) A part de les reestrenes de les seves pel·lícules, Power no es va tornar a veure a la pantalla després de la seva entrada als Marines fins al 1946, quan va protagonitzar amb Gene Tierney, John Payne i Anne Baxter a The Razor's Edge, una adaptació de William Somerset Maugham. La novel·la homònima de Maugham.
La següent pel·lícula que Power va representar va ser una de cinema negre: Nightmare Alley (1947). Darryl F. Zanuck es va mostrar reticent a que Power fes la pel·lícula perquè el seu físic i el seu encant havien estat valors actius per a l'estudi durant molts anys. Zanuck temia que el paper fosc pogués danyar la imatge de Power, però finalment va acceptar, aixecant de categoria una producció que s'havia previst com a sèrie B. La pel·lícula va ser dirigida per Edmund Goulding, i tot i que va ser un fracàs a la taquilla, resultà ser un dels papers preferits de Power, pel qual va rebre algunes de les millors crítiques de la seva carrera. Tanmateix, Zanuck va continuar desaprovant que el seu actor fetitx fos vist en una pel·lícula d'aquest tipus amb una espiral descendent. Per tant, no la va promocionar i la va retirar del llançament després de només unes setmanes insistint que havia estat un fracàs. La pel·lícula es va estrenar en DVD l'any 2005 després d'anys de problemes legals.