LHMS Resolution (número de gallardet: 09) va ser un dels cinc cuirassats de classe Revenge construïts per a la Royal Navy durant la Primera Guerra Mundial. Completat el desembre de 1916, el Resolution no va veure cap combat durant la guerra, ja que tant les flotes britàniques com les alemanyes van adoptar una estratègia més prudent després de la batalla de Jutlàndia al maig a causa de la creixent amenaça de les mines navals i els submarins.
El Resolution va passar les dècades de 1920 i 1930 alternant entre les flotes de l'Atlàntic i de la Mediterrània. Mentre servia a la Mediterrània a principis dels anys vint, el vaixell va anar a Turquia dues vegades com a resposta a les crisis derivades de la guerra greco-turca, inclòs el Gran incendi d'Esmirna el 1922. També va veure una participació limitada durant la intervenció franco-britànica a la Guerra civil russa al mar Negre l'any 1920. La carrera d'entreguerres del vaixell va ser, d'altra banda, sense incidents. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, el Resolution va ser assignat a la Força del Canal abans de ser transferit a les tasques d'escorta de combois a l'Atlàntic Nord. El maig de 1940, va participar en les batalles de Narvik fins que els atacs aeris alemanys el van expulsar.
El juny de 1940, el vaixell va ser traslladat a la Força H, on va participar en la destrucció de la flota francesa a Mers-el-Kebir al juliol després de la rendició francesa a Alemanya. També va participar en la batalla de Dakar, un intent de neutralitzar el cuirassat francès Richelieu que va acabar amb el torpedineig del Resolution pel submarí francès Bévéziers. Greument danyat, el Resolution va ser reparat primer a Freetown, Sierra Leone, i després a la drassana naval de Filadèlfia sota els acords de préstec-arrendament. A continuació, assignat a la flota Oriental, la seva edat li va impedir veure accions contra la flota japonesa i, en canvi, va escortar combois fora de la costa oriental d'Àfrica. Va tornar a Gran Bretanya el setembre de 1943 i va ser donat de baixa. Després va veure servei a l'establiment d'entrenament HMS Imperieuse, un paper que va ocupar fins al febrer de 1948, quan va ser dessagssignat, venut com a ferralla i desballestat a Faslane.
Disseny i descripció miniatura|esquerra|Il·lustració del vaixell germà tal com va aparèixer el 1916 Els cuirassats super-dreadnought de classe Revenge van ser dissenyats com a versions lleugerament més petites, més lentes i més protegides dels anteriors cuirassats de la classe Queen Elizabeth. Com a mesura econòmica, es pretenia tornar a la pràctica anterior d'utilitzar tant fueloil com carbó, però el Primer Lord del Mar Jackie Fisher va rescindir la decisió del carbó l'octubre de 1914. Encara en construcció, els vaixells van ser redissenyats per emprar calderes de gasoil. que va augmentar la potència dels motors en 9.000 cavalls de potència (6.700 kW) sobre l'especificació original.
El Resolution tenia una longitud total de 620 peus 7 polzades (189,2 m), una mànega de 88 peus 6 polzades (27,0 m) i un calat profund de 33 peus 7 polzades (10,2 m). Tenia un desplaçament dissenyat de 25.750 tones llargues (26.160 t) i arribava a desplaçar 31.130 tones llargues (31.630 t) totalment carregat. Va ser accionada per dos parells de turbines de vapor Parsons, cadascuna conduïa dos eixos, utilitzant vapor de divuit calderes Yarrow. Les turbines tenien una capacitat de 40.000 shp (30.000 kW) i pretenien donar al vaixell una velocitat màxima de 23 nusos (42,6 km/h ; 26,5 mph). Durant les seves proves de mar el 22 de maig de 1916, el vaixell només va assolir una velocitat màxima de 22 nusos (41 km/h; 25 mph) des de 40.360 shp (30.100 kW). Tenia una autonomia de 7.000 milles nàutiques (12.964 km; 8.055 milles) a una velocitat de creuer de 10 nusos (18,5 km/h; 11,5 mph). La seva tripulació comptava amb 910 oficials i marineria el 1916. La seva alçada metacèntrica era de 3,4 peus (1,0 m) amb una càrrega profunda.
La classe Revenge estava equipada amb vuit canons Mk I de 15 polzades (381 mm) de càrrega posterior (BL) en quatre torretes de canons bessones, en dos parells de superfoc davant i darrere de la superestructura, designats "A", "B", ". X' i 'Y' de proa a popa. Dotze dels catorze canons Mk XII BL de 6 polzades (152 mm) es van muntar individualment en casamates al llarg del costat ample del vaixell al mig del vaixell; la parella restant estaven muntades a la coberta del refugi i estaven protegides per escuts. El vaixell també disposava de quatre canons de 3 lliures (47 mil·límetres (1,9 polzades)). L'armament antiaeri (AA) consistia en dos de canons Mk I"Cwt" és l'abreviació de "hundredweight", 20 cwt es refereix al pes de canó. de 3 polzades (76 mm) de tir ràpid (QF). Estava equipada amb quatre tubs de torpede submergits de 21 polzades (533 mm), dos a cada costat.
El Resolution es va completar amb dos directors de control de foc equipats amb telèmetres de 15 peus (4,6 m). Un es va muntar a sobre de la torre de comandament, protegit per una caputxa blindada, i l'altre es trobava a la part superior per sobre del pal del trípode. Cada torreta també estava equipada amb un telèmetre de 15 peus. L'armament principal també podria ser controlat per la torreta 'X'. L'armament secundari estava controlat principalment per directors muntats a cada costat de la plataforma de la brúixola al pal de proa un cop es van instal·lar l'abril de 1917. Es va muntar un director de control de torpedes amb un telèmetre de 15 peus a l'extrem posterior de la superestructura.
El cinturó de la línia de flotació del vaixell constava d'un blindatge cimentat Krupp (KC) que tenia 13 polzades (330 mm) de gruix entre les barbetes "A" i "Y" i s'aprimava de 4 a 6 polzades (102 a 152 mm) cap als extrems del vaixell, però no arribava ni a la proa ni a la popa. Per sobre d'això hi havia una filada de blindatge de 6 polzades de gruix que s'estenia entre les barbetes "A" i "X". Les mampares transversals de 4 a 6 polzades de gruix anaven en angle des dels extrems de la part més gruixuda del cinturó de flotació fins a les barbetes "A" i "Y". Les torretes de canó estaven protegides per 11 a 13 polzades (279 a 330 mm) de blindatge KC, excepte els sostres de les torretes que tenien 4,75 a 5 polzades (121 a 127 mm) de gruix. Les barbetes oscil·laven en gruix entre 152 i 254 mm (6-10 polzades) per sobre de la coberta superior, però només tenien entre 4 i 6 polzades de gruix per sota. Els vaixells de la classe Revenge tenien múltiples cobertes blindades que oscil·laven entre 1 i 4 polzades (25 a 102 mm) de gruix. La torre de comandament principal tenia 13 polzades d'armadura als costats amb un sostre de 3 polzades. El director de torpedes a la superestructura posterior tenia 6 polzades de blindatge que el protegien. Després de la batalla de Jutlàndia, es va afegir 1 polzada d'acer d'alta resistència a la coberta principal sobre les santabàrbares i es va afegir equip anti-guspires addicional a les santabàrbares.
El vaixell estava equipat amb plataformes de vol muntades als sostres de les torretes "B" i "X" l'any 1918, des de les quals podien llançar-se caces i avions de reconeixement. L'any 1927 es va instal·lar una catapulta d'avió giratòria a l'alcàsser del Resolution. Va ser retirat durant la seva reforma de 1929-1931. Les plataformes de vol van ser eliminades el 1932–1933. El setembre del 1936 es va afegir una catapulta al sostre de la torreta "X" així com una grua per manejar l'avió.
Alteracions importants miniatura|El director d'HACS Mk III del vaixell germà Revenge i la seva tripulació el 1940 El Resolution va ser equipat amb protuberàncies anti-torpedes entre finals de 1917 i maig de 1918. Van ser dissenyades per reduir l'efecte de les detonacions de torpedes i millorar l'estabilitat. Van augmentar la seva mànega en més de 13 peus (4 m) a 101 peus i 6 polzades (30,9 m), el seu desplaçament a 32.820 tones llargues (33.350 t) i van reduir el seu calat a 31 peus i 11 polzades (9,7 m), tot amb càrrega profunda. Van augmentar la seva alçada metacèntrica a 5,1 peus (1,6 m). Més tard, el 1918, es va instal·lar un telèmetre de 30 peus (9,1 m) a la torreta "B".
El blindatge dels canons de sis polzades de la coberta van ser substituïts per casamates blindades el 1922. Dos anys més tard, les seves defenses antiaèries es van millorar substituint els canons antiaeris originals de tres polzades per un parell de canons antiaeris QF de quatre polzades (102 mm). Es van afegir un altre parell de canons antiaeris de quatre polzades i els canons de sis polzades de la coberta del refugi es van retirar el 1927. Durant la reparació del vaixell de 1929–31, es va instal·lar un director del sistema de control d'angle alt (HACS) Mk I. a la part superior d'observació i el parell de tubs de torpedes de popa a banda i banda també es van eliminar. Es va instal·lar una torreta experimental de doble propòsit de 4 polzades al lloc del canó antiaeri de proa a estribord per a la seva avaluació.
El setembre del 1933 un parell de muntatges quàdruples per a les metralladores Vickers .50 es van afegir al costat de la torre. Tres anys més tard, un director d'HACS Mk II va substituir el Mk I al sostre de la part superior. Es va afegir una plataforma per a un altre director al pal major que es va convertir en un trípode per gestionar el pes addicional. El director de torpedes i el seu telèmetre associat es van eliminar. El gener de 1938 es va afegir l'HACS posterior, els canons antiaeris existents es van substituir canons QF Mk XVI de 4 polzades en muntatges bessons Mk XIX i es van fer un parell de muntatges octuples per a canons per Mk VIII "pom-pom" de dues lliures afegits amb els seus directors. També es va eliminar el parell de tubs de torpede submergits a proa.
Les modificacions en temps de guerra per als vaixells de la classe Revenge van ser bastant mínimes. El 1941, el Resolution va ser equipada amb un radar d'alerta primerenca tipus 279 i un parell de conjunts d'artilleria antiaèria tipus 285. L'any següent es van afegir un radar de recerca en superfície tipus 273 i un parell de radars d'artilleria tipus 284 per als canons principals. Els muntatges quàdruples de calibre .50 van ser substituïts per nou Oerlikon de 20 mm el setembre de 1941. Es van afegir dos "pom-poms" de quatre canons com el 1942, així com un altre Oerlikon. Per estalviar pes i fer més espai disponible per a la tripulació addicional necessària per manejar els nous equips com els radars i els Oerlikons, es van retirar dos canons de 6 polzades el 1943.
Construcció i servei miniatura|El Resolution i la resta del 1r Esquadró de Batalla durant la rendició de la flota alemanya el 21 de novembre Primera Guerra Mundial Es va col·locar la quilla del Resolution a Palmers Shipbuilding and Iron Company, Jarrow el 29 de novembre de 1913, avarat el 14 de gener de 1915 i assignat el 7 de desembre de 1916. El 30 de desembre, es va unir a la Gran Flota a Rosyth,, sent destinat al 1r Esquadró de Batalla juntament amb els seus vaixells germans i diversos altres cuirassats. Després de l'acció del 19 d'agost de 1916, en què la Gran Flota havia perdut dos creuers lleugers a causa dels atacs dels submarins alemanys, l'almirall John Jellicoe, el comandant de la flota, va decidir que la flota no s'havia de posar en risc en altres sortides d'aquest tipus tret que la flota alemanya d'Alta Mar s'aventurés cap al nord o la situació estratègica justifiqués el risc. Per la seva banda, la flota alemanya va romandre al port o es va entrenar al mar Bàltic fins al 1917, ja que ambdós bàndols havien abandonat en gran part la idea d'una batalla decisiva a la superfície al mar del Nord. Ambdós bàndols es van dedicar a la guerra de posició, col·locant camps de mines navals, i Alemanya va reprendre la campanya de guerra submarina sense restriccions a principis d'any. Com a resultat, el Resolution i la resta de la Gran Flota no van veure cap acció durant aquest període.