Constantí Euforbè Catacaló (grec medieval: Κωνσταντῖνος Εὐφορβηνὸς Κατακαλών, Konstandinos Evforvinós Katakalon), de vegades esmentat com a Constantí Catacaló, Constantí Euforbè o Euforbè Catacaló, fou un noble romà d'Orient i un dels generals més destacats d'Aleix I Comnè (r. 1081-1118).
Constantí, un dels plançons de les nissagues dels Catacalons i els Euforbens, apareix a les fonts per primera vegada quan dirigí el regiment de Coma i el contingent turc de l'exèrcit d'Aleix Comnè a la batalla de Calaura el 1078.
Torna a ser mencionat en les llistes del Concili de Blaquernes del 1094, amb la dignitat de protocuropalata i vintè en l'ordre de precedència dels aristòcrates i cortesans participants en la reunió. L'any següent, participà en la campanya d'Aleix contra els cumans i el pretendent impostor Constantí Diògenes. Aleix l'envià a atacar els cumans mentre travessaven el pas de Zigos, però els cumans, guiats pels valacs de la zona, se li avançaren i capturaren la ciutat de Goloi. Tanmateix, Catacaló atacà els cumans que havien sortit a buscar queviures i feu un centenar de presoners, gesta per la qual fou designat nobilíssim. Seguidament, fou destinat a auxiliar la ciutat d'Adrianòpolis, assetjada pels cumans. Intentà entrar a la ciutat des del sud, però els cumans el sorprengueren i anà de ben poc que no perdés la vida. Poc després, ajudà Alacaseu a enxampar el pretendent a Putza, prop d'Adrianòpolis.
El 1096, l'emperador li encomanà rescatar allò que quedava de la Croada Popular, que havia estat derrotada i gairebé anihilada pels seljúcides. Els turcs es retiraren davant seu i Catacaló salvà els croats supervivents. A finals del fou nomenat dux (governador militar) de Xipre, càrrec que ocupà com a mínim fins al 1102/1104. Un dels seus segells que han perdurat fins a l'actualitat el presenta com a dux de Xipre i curopalata, no com a nobilíssim, fet que podria indicar que Catacaló ja havia desenvolupat aquestes funcions abans de ser promogut.
El 1108, Catacaló formà part d'una ambaixada tramesa per Aleix a Bohemon, que assetjava la plaça forta de Dirràquion. La delegació romana d'Orient el convencé de pactar amb l'imperi i l'escortà al campament imperial a Deàvolis, on se signà el tractat de Devol.
Catacaló era un dels oficials que gaudien de més estima i confiança per part d'Aleix. Per aquest motiu, al seu fill Nicèfor li fou concedida la mà de Maria Comnena, la segona filla de l'emperador, amb qui tingué diversos fills.
Referències
Bibliografia
Categoria:Romans d'Orient del segle XI Categoria:Biografies del segle XI Categoria:Romans d'Orient del segle XII Categoria:Curopalates Categoria:Nobilíssims Categoria:Generals d'Aleix I Comnè Categoria:Governadors romans d'Orient Categoria:Xipre sota l'Imperi Romà d'Orient