miniatura|256x256px|Un exemple de codificació d'un senyal binari mitjançant modulació rectangular d'amplitud de pols amb codi polar sense retorn a zero. miniatura|255x255px|Codificació de 11011000100 a la codificació de Manchester. miniatura|259x259px|Un exemple de codificació bipolar o AMI. miniatura|262x262px|Un exemple de codi de marca bifàsica. En telecomunicacions, un codi de línia és un patró de voltatge, corrent o fotons utilitzat per representar dades digitals transmeses per un canal de comunicació o escrites en un mitjà d'emmagatzematge. Aquest repertori de senyals se sol anomenar codi restringit als sistemes d'emmagatzematge de dades. Alguns senyals són més propensos a l'error que d'altres, ja que la física del canal de comunicació o el medi d'emmagatzematge restringeix el repertori de senyals que es poden utilitzar de manera fiable.
Les codificacions de línia habituals són el codi unipolar, polar, bipolar i Manchester.
Després de la codificació de línia, el senyal passa a través d'un canal de comunicació físic, ja sigui un mitjà de transmissió o un mitjà d'emmagatzematge de dades.Karl Paulsen. "Coding for Magnetic Storage Mediums" .2007. Els canals físics més comuns són:
el senyal codificat en línia es pot posar directament en una línia de transmissió, en forma de variacions de la tensió o corrent (sovint utilitzant senyalització diferencial). el senyal codificat en línia (el senyal de banda base) se sotmet a un model de pols addicional (per reduir l'amplada de banda de freqüència) i després es modula (per canviar la seva freqüència) per crear un senyal de RF que es pot enviar a través de l'espai lliure. el senyal codificat de línia es pot utilitzar per encendre i apagar una font de llum en la comunicació òptica d'espai lliure, que s'utilitza més habitualment en un comandament a distància d'infrarojos. el senyal codificat de línia es pot imprimir en paper per crear un codi de barres. el senyal codificat en línia es pot convertir en punts magnetitzats en un disc dur o unitat de cinta. el senyal codificat en línia es pot convertir en foses en un disc òptic.
Cada codi de línia té avantatges i desavantatges. Els codis de línia es trien per complir un o més dels criteris següents:
Minimitzar el maquinari de transmissió. Facilitar la sincronització. Facilita la detecció i correcció d'errors. Aconseguir una densitat espectral objectiu. Eliminar un component de corrent continu.
Codis de línia comuns: codificació 6b/8b, codificació 8b/10b, codificació 64b/66b, codificació 128b/130b, codificació bipolar, codi Hamming, codificació Manchester, NRZ, modulació per posició d'impuls
Referències
Categoria:Telecomunicacions