La Tortuga de les Galàpagos o Tortuga gegant de les Galàpagos (Chelonoidis niger) és l'espècie de tortuga més gran del gènere Chelonoidis (que també conté tres espècies més petites a l'Amèrica del Sud continental). L'espècie comprèn 15 subespècies (13 tàxons existents i 2 extints). És l'espècie viva més gran de tortuga, amb algunes tortugues modernes de Galápagos que pesen fins a . Amb una vida salvatge de més de 100 anys, és un dels vertebrats més longeus. Les tortugues de Galápagos en captivitat poden viure fins a 177 anys.Galapagos tortoise in the database AnAge Per exemple, un individu captiu, Harriet, va viure almenys 175 anys. Els exploradors espanyols, que van descobrir les illes al segle XVI, les van anomenar galápago, que significa "tortuga"
Les tortugues Galápagos són natives de set de les Illes Galápagos. La mida i la forma de la closca varien entre les subespècies i les poblacions. A les illes amb terres altes humides, les tortugues són més grans, amb closques abovedades i coll curt; a les illes amb terres baixes seques, les tortugues són més petites, amb closques amb una franja més fonda a la part superior i coll llarg. Les observacions de Charles Darwin sobre aquestes diferències en el segon viatge del Beagle el 1835, van contribuir al desenvolupament de la seva teoria de l'evolució.
El nombre de tortugues va disminuir de més de 250.000 al segle XVI a un mínim d'uns 15.000 a la dècada de 1970. Aquesta disminució va ser causada per la sobreexplotació de la subespècie per a la carn i l'oli, l'eliminació de l'hàbitat per a l'agricultura i la introducció d'animals no autòctons a les illes, com ara rates, cabres i porcs. Es creu que l'extinció de la majoria de llinatges de tortugues gegants també va ser causada per la depredació dels humans o dels avantpassats humans, ja que les tortugues no tenen depredadors naturals. Les poblacions de tortugues d'almenys tres illes s'han extingit en temps històrics a causa de les activitats humanes. Els exemplars d'aquests tàxons extingits existeixen en diversos museus i també estan sotmesos a anàlisis d'ADN. 12 subespècies de les 14-15 originals sobreviuen a la natura; una 13a subespècie (Chelonoidis abingdonii) només tenia un únic individu viu conegut, mantingut en captivitat i sobrenomenat Lonesome George (George el Solitari) fins a morir el juny de 2012. Unes altres dues subespècies, Chelonoidis niger (l'subespècie tipus de la tortuga Galápagos) de l'Illa Floreana i una subespècie no descrita de l'Illa de Santa Fe es va extingir a mitjan . Els esforços de conservació, a partir del , han donat com a resultat que milers de individus juvenils criats en captivitat fossin alliberats a les seves illes d'origen ancestrals, i s'estima que el nombre total de la subespècie va superar els 19.000 a principis del segle XXI. Malgrat aquest rebot, totes les subespècies supervivents estan classificades com a amenaçades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
Les tortugues de Galápagos són una de les dues radiacions insulars de tortugues gegants que encara sobreviuen fins als nostres dies; l'altre és Aldabrachelys gigantea d'Aldabra i les Seychelles a l'oceà Índic, a l'est de Tanzània. Tot i que les radiacions de les tortugues gegants eren habituals a la prehistòria, els humans n'han eliminat la majoria a tot el món; l'única altra radiació de tortugues que va sobreviure fins a temps històrics, Cylindraspis de les Mascarenes, va ser portada a l'extinció al , i altres radiacions de tortugues gegants com la radiació Centrochelys a les Illes Canàries i una altra radiació Chelonoidis al Carib es van extingir abans d'això.
Taxonomia Classificació primerenca Les illes Galápagos van ser descobertes el 1535, però van aparèixer per primera vegada als mapes, de Gerardus Mercator i Abraham Ortelius, cap al 1570. Les illes es van anomenar "Insulae de los Galopegos" (Illes de les tortugues) en referència a les tortugues gegants que s'hi troben. La primera carta de navegació que mostra les illes individuals va ser elaborat pel pirata Ambrose Cowley el 1684. Els va posar el nom de companys pirates o nobles anglesos. Més recentment, el govern equatorià va donar noms espanyols a la majoria de les illes. Tot i que els noms espanyols són oficials, molts investigadors continuen utilitzant els noms anglesos més antics, sobretot perquè aquests eren els noms utilitzats quan Darwin les va visitar. Aquest article utilitza els noms de les illes espanyoles.
Inicialment, es pensava que les tortugues gegants de l'oceà Índic i les de les Galápagos eren la mateixa subespècie. Els naturalistes pensaven que els mariners havien transportat les tortugues allà. L'any 1676, l'autoritat pre-Linneu Claude Perrault es va referir a les dues subespècies com a Tortue des Indes. El 1783, Johann Gottlob Schneider va classificar totes les tortugues gegants com a "Testudo indica" ("tortuga índia"). El 1812, August Friedrich Schweigger els va anomenar Testudo gigantea ("tortuga gegantina"). L'any 1834, André Marie Constant Duméril i Gabriel Bibron van classificar les tortugues Galápagos com una subespècie separada, que van anomenar Testudo nigrita ("tortuga negra").
miniatura|alt=Fotografia en blanc i negre de Walter Rothschild a cavall d'una tortuga adulta de les Galápagos: Rothschild és un cavaller victorià amb barba i barret de copa.|Walter Rothschild, catalogador de dues subespècies de tortugues de Galápagos
Reconeixement de subpoblacions La primera determinació sistemàtica de tortugues gegants va ser feta pel zoòleg Albert Günther del Museu Britànic, el 1875. Günther va identificar almenys cinc poblacions diferents de les Galápagos, i tres de les illes de l'oceà Índic. Va ampliar la llista el 1877 a sis de les Galápagos, quatre de les Seychelles i quatre de les Mascarenyes. Günther va plantejar la hipòtesi que totes les tortugues gegants descendien d'una única població ancestral que es va estendre per pont continentals enfonsats. Aquesta hipòtesi es va desmentir més tard, a l'entendre que les Galápagos, els atols de les Seychelles i les illes Mascarenyes són tots d'origen volcànic recent i mai han estat vinculats a un continent per ponts continentals. Ara es creu que les tortugues de Galápagos descendien d'un avantpassat sud-americà, mentre que les tortugues de l'Oceà Índic derivaven de poblacions ancestrals a Madagascar.
A finals del , Georg Baur i Walter Rothschild va reconèixer cinc poblacions més de tortuga de les Galápagos. El 1905–06, una expedició de l'Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, amb Joseph R. Slevin a càrrec dels animals, va recollir exemplars que van ser estudiats per l'herpetòleg de l'Acadèmia John Van Denburgh. Va identificar quatre poblacions addicionals, i va proposar l'existència de 15 subespècies. La llista de Van Denburgh encara guia la taxonomia de la tortuga de les Galápagos, tot i que ara es creu que hi havia 10 poblacions.
Noms actuals d'espècies i gèneres La designació específica actual de niger, abans feminitzada a nigra ("negre" – Quoy i Gaimard, 1824b) va ressuscitar l'any 1984 després que es descobrís que era el sinònim sènior (un sinònim taxonòmic més antic que té prioritat històrica) per a la subespècie que utilitzava el nom d'elephantopus ("de peus d'elefant" - Harlan, 1827). La descripció llatina de Quoy i Gaimard explica l'ús de nigra: "Testudo toto corpore nigro" significa "tortuga amb el cos completament negre". Quoy i Gairmard van descriure nigra a partir d'un exemplar viu, però cap evidència indica que coneguessin la seva procedència exacta a les Galápagos: la localitat es va donar de fet, com a Califòrnia. Garman va proposar l'enllaç de nigra amb la subespècie extinta Floreana. Més tard, Pritchard va considerar convenient acceptar aquesta designació, malgrat la seva tenuïtat, per una interrupció mínima de la nomenclatura ja confusa de la subespècie. El sinònim de la subespècie encara més gran de californiana ("californiana" - Quoy i Gaimard, 1824a) es considera un nomen oblitum ("nom oblidat").
Anteriorment, es considerava que la tortuga de les Galápagos pertanyia al gènere Geochelone, conegut com a 'tortugues típiques' o 'tortugues terrestres'. A la dècada de 1990, el subgènere Chelonoidis va ser elevat a l'estatus genèric basat en proves filogenètiques que agrupaven els membres sud-americans de Geochelone en un clade independent (branca de l'arbre de la vida). Aquesta nomenclatura ha estat adoptada per diverses autoritats.Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group. (2016). Chelonoidis nigra. The IUCN Red List of Threatened Species
Subespècies miniatura|alt=Un mapa de les Galápagos amb etiquetes per als noms de les illes i les seves espècies autòctones de tortugues|Arxipèlag de les Galápagos anotat amb rangs de subespècies actualment reconegudes de tortuga de les Galápagos, les illes amb subespècies supervivents estan ombrejades. Tingueu en compte que diverses subespècies han estat ressuscitades o descrites des que es va fer el mapa, phantastica s'ha redescobert i wallacei ja no es considera vàlid.
Dins de l'arxipèlag, s'han identificat entre 14 i 15 subespècies de tortugues Galápagos, encara que només 12 sobreviuen fins als nostres dies. Cinc es troben en illes separades; cinc d'ells als volcans de l'Illa Isabela. Diverses de les subespècies supervivents estan seriosament en perill d'extinció. Una tretzena subespècie, Chelonoidis nigra abingdonii de l'illa Pinta, està extinta des de 2012. L'últim exemplar conegut, anomenat George el Solitari, va morir en captivitat el 24 de juny de 2012; George s'havia aparellat amb tortugues femelles de diverses altres subespècies, però cap dels ous d'aquests aparellaments va fer eclosió. La subespècie que habita a Illa Floreana (G. niger) es creu que va ser caçat fins a l'extinció el 1850, només 15 anys després de la visita històrica de Charles Darwin el 1835, quan va veure les closques, però no hi havia tortugues vives. No obstant això, les proves recents d'ADN mostren que una població no autòctona barrejada actualment a l'illa d'Isabela té una semblança genètica amb la subespècie nativa de Floreana, cosa que suggereix que G. niger no s'ha extingit del tot. L'existència de la tortuga de les Galápagos de l'illa Fernandina de l'illa Fernandina va ser discutida, ja que es va descriure a partir d'un sol exemplar que podria haver estat una introducció artificial a l'illa; tanmateix, l'any 2019 es va trobar una femella viva, que probablement confirmava la validesa de la subespècie.
Abans del coneixement generalitzat de les diferències entre les poblacions (de vegades anomenades races) de diferents illes i volcans, les col·leccions captives dels zoològics es van barrejar indiscriminadament. La descendència fèrtil va resultar d'aparellaments d'animals de diferents races. Tot i això, els encreuaments en captivitat entre tortugues de diferents races tenen una fertilitat més baixa i una mortalitat més alta que els entre tortugues de la mateixa raça, i els exemplars captius en ramats mixtes normalment dirigeixen el festeig només cap als membres de la mateixa raça.
Els noms científics vàlids de cadascuna de les poblacions individuals no són universalment acceptats, i alguns investigadors encara consideren que cada subespècie és una espècie diferent. Abans del 2021, totes les subespècies estaven classificades, però com una espècie diferent L'estudi del 2021 que va analitzar el nivell de divergència dins de la radiació extinta de les Índies Occidentals Chelonoidis i la va comparar amb la radiació de les Galápagos va trobar que el nivell de divergència dins d'ambdós clades podria haver estat significativament sobreestimat i va donar suport una vegada més a la reclassificació de totes les tortugues Galápagos com a subespècies d'una sola subespècie, C. niger. Aquest va ser seguit pel Grup de treball sobre taxonomia de tortugues i la Base de dades de rèptils més tard aquell any. L'estat taxonòmic de les diferents races no està completament resolt.