La conquesta de Mallorca fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Les principals cròniques de l'època que narren els fets són el Llibre dels fets i la crònica de Pere Marsili, del bàndol cristià, i el Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa, del bàndol musulmà.
La situació d'Al-Mayūrqa
Mayūrqa en l'Imperi Almohade El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i foren governades per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí.
La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abī-Imran at-Tinmalalí, actuà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn al-Manṣur.
La situació de la Corona d'Aragó La mort del rei Pere I "el Catòlic" a la Batalla de Muret miniatura|esquerra|La batalla de Muret Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere I de Catalunya i Aragó (II d'Aragó) s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere I mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, perquè ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Aragó a Occitània.
El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d'Aragó, Jaume (futur Jaume I d'Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest va tenir el nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i finalment s'imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la batalla de Muret en la qual morí el rei Pere I de Catalunya i Aragó.
La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I El papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d'Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en dubte i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà del rei difunt Pere I. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.
Primera revolta de la noblesa contra Jaume I
La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d'Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d'Albarrasí.
Segona revolta de la noblesa contra Jaume I El 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no feu costat al rei i es construí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguiló. Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. El 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.
La Croada En 1226, dues sageties amb patent de cors manades per Guillem d'Òdena van atacar dues embarcacions mallorquines, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, i l'ambaixada Jaume I va fracassar, decidint al rei la conquesta de Mallorca.
El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell miniatura|esquerra|«Sopar de Tarragona» il·lustrat al Llibre dels Feyts(còdex de Poblet) Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
Durant el sopar Jaume I d'Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca, i aquest li descrigué l'illa, ja que hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un «regne dins la mar».
Les Corts de Barcelona de 1228 miniatura|Les Corts Generalsde Barcelona de 1228 Les Corts de Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
L'objectiu era l'annexió de totes les illes. Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats. Les porcions de terra se cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri. En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
Les tropes cristianes de la Croada La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següentG. Anglesola
Host de la Casa d'Aragó 150/200 cavallers Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers Hug V de Mataplana, 50 cavallers Host del bisbe de Barcelona, 100 cavallers Host de n'Hug IV d'Empúries 70 cavallers Host del bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers (De Torroella de Montgrí que va rebre Terres a Eivïssa i va renunciar per ser Bisbe. Actualment encara se celebra a Eivïssa la festa i diada de Guillem de Montgrí) Host de l'abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat Descoll Host del prebost de l'arquebisbat de Tarragona, n'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers Host de l'orde del Temple de Salomó Host de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem Guillem I de Cervelló, 100 cavallers Ferrer de Santmartí, 100 cavallers Ramon de Montcada, 25/50 cavallers Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers Galceran IV de Pinós 50 cavallers Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers Arnau de Sureda (de l'Alt Empordà, que va rebre Terres a Manacor pels seus serveis)
Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.
Campanya militar miniatura|Conquesta de Mallorca per Jaume I
L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona. Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià, i arribaren a la Palomera i la Dragonera el 7 de setembre. D'allí es reagruparen i es dirigiren cap a Santa Ponça, on es combat el 10 de setembre, i dos dies més tard es venç els moros, el 12 de setembre, a la batalla de Portopí. D'allà es dirigiren cap a Bendinat i, pel camí dels Reis, arribaren al Pla del la Ciutat, on establiren el campament al lloc on, anys més tard, es fundaria el Monestir de la Real. El 15 de setembre començà el setge, i el 31 de desembre es conquereix Palma a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn al-Mansur, que mor en el saqueig. miniatura|Mural que representa el lliurament de les claus de la ciutat per part d'Abu-Yahya al Rei en Jaume, obra del taller de Guillem Seguí i Florit en planxa de ferro de 3 mm i uns 1.000 kg. Fou iniciat el 1976 i acabat el 1981. Està situat a l'interior de la Cambra de Comerç, al carrer de l'Estudi General, 7. Després del setge de la ciutat i l'assassinat de Abu-Yahya, el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Hafs ibn Sayrí, fugí vers les muntanyes, on reuní 16.000 supervivents de la massacre que seguí a la caiguda de Madina Mayurqa i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri, així com a la Serra de Tramuntana, on aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuaip de Xivert.
Altres sarraïns fugiren cap a les muntanyes d'Artà, i es refugiaren als cingles i les balmes dels seus penyals. El rei, abans d'endinsar-se a les altes muntanyes d'Almallutx, a la Serra de Tramuntana, decidí assaltar les muntanyes d'Artà, on els andalusins de la contrada havien cercat amagatalls en coves i penyals. Segons la crònica del rei, una vegada arribats, els adalils informaren de la localització d'un seguit de coves a la zona de Ferrutx amb uns 2.000 sarraïns armats, que l'exèrcit cristià decidí combatre per pacificar la contrada de Yartan. Després de diversos enfrontaments, al cap de vuit dies aconseguiren la rendició dels andalusins, que foren capturats com a esclaus. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230.