miniatura|Via Dolorosa, Jerusalem La Via Dolorosa (; ) és una ruta processional de la Ciutat vella de Jerusalem. Representa el trajecte que Jesús hauria fet, forçat pels soldats romans, en el camí que el portava al destí de la seva crucifixió. La ruta que s'inicia a l'antiga Fortalesa Antònia fins a la Basílica del Sant Sepulcre —una distància d'uns 600 metres— és un lloc de pelegrinatge cristià. La ruta actual s'ha establert des del i substitueix diverses rutes anteriors.Jerome Murphy-O'Connor, The Holy Land, (2008), p. 37 Actualment, la ruta està senyalitzada per catorze estacions del Via Crucis, nou de les quals són a l'exterior, als carrers, i les cinc estacions restants es troben actualment a l'interior de la Basílica del Sant Sepulcre.
Història Les primeres notícies d'una ruta de pelegrinatge corresponent a fets bíblics que daten de l'època romana d'Orient. En aquella època, la processó del Dijous Sant s'iniciava des del cim del Mont de les Oliveres, s'aturava a Getsemaní, entrava a la Ciutat Vella per la Porta dels Lleons i seguia aproximadament el recorregut actual fins a la Basílica del Sant Sepulcre.Oxford Archaeological Guide: The Holy Land (paperback, 4th edition, 1998), p. 34–36 Tanmateix, no hi havia les parades que hi ha actualment durant el recorregut per la mateixa Via Dolorosa.Jerome Murphy-O'Connor, The Holy Land, (2008), p. 37 Al , però, la ruta passava pel turó de ponent; començava a Getsemaní i continuava fins a la presumpta casa de Caifàs a la muntanya de Sió, després continuava fins a Santa Sofia (considerada com el lloc del pretori) i finalment fins a la Basílica del Sant Sepulcre.
Durant l'edat mitjana, els catòlics romans de Jerusalem es van dividir en dues parts, una controlava les esglésies del turó occidental, l'altra les esglésies del turó oriental. Cada part donava suport a la ruta que portava els pelegrins per les esglésies que controlava la zona en qüestió.Jerome Murphy-O'Connor, The Holy Land, (2008), p. 37 Una part sostenia que la mansió del governador romà (Pretorium) es trobava a la muntanya de Sió (on tenien esglésies), l'altra que estava prop de la Fortalesa Antònia (on tenien esglésies).
Al , el papa Climent VI va aconseguir una certa coherència en el recorregut amb la butlla Nuper Carissimae, amb la qual va establir la Custòdia Franciscana de Terra Santa i va encarregar als frares «la guia, la instrucció i la cura dels pelegrins llatins així com la tutela, manteniment, defensa i rituals dels santuaris catòlics de Terra Santa».Wharton, Annabel Jane. Selling Jerusalem: Relics, Replicas, Theme Parks. Chicago: University of Chicago Press, 2006. p. 109. A partir de l'any 1350, els frares franciscans van realitzar visites oficials per la Via Dolorosa, des del Sant Sepulcre fins a la Casa de Pilat, en la direcció contrària que va recórrer Crist a la Bíblia. La ruta no es va invertir fins al 1517, quan els franciscans van començar a seguir cronològicament els esdeveniments de la Passió de Crist, que sortia de la casa de Pilat i acabava amb la crucifixió a Gòlgota.
Des de l'inici de l'administració franciscana, el desenvolupament de la Via Dolorosa va estar íntimament lligat a les pràctiques devocionals a Europa. Els Frares Menors van ser fervents defensors de la meditació devocional com a mitjà per accedir i comprendre la Passió. Les hores i guies que elaboraven, com Meditaciones vite Christi, van tenir una gran difusió a Europa. miniatura|Inscripció de la Via Dolorosa Certament, aquesta literatura devocional es va ampliar en els relats de la Via Dolorosa a la Bíblia; el període entre just després de la condemna de Crist per Pilat i just abans de la seva crucifixió no rep més que uns quants versos en els quatre Evangelis. Al llarg del , una sèrie d'esdeveniments, marcats per les estacions de la Via Dolorosa, van sorgir en la literatura devocional i en el lloc físic de Jerusalem.
Les primeres estacions que apareixen en els relats de pelegrinatge van ser la trobada amb Simó de Cirene i les Filles de Jerusalem. Van seguir-hi una sèrie d'estacions, més o menys efímeres, com la casa de la Verònica, la casa de Simó el fariseu, la casa del malvat ric que no donaria almoina als pobres i la casa d'Herodes. En el seu llibre, The Stations of the Cross, Herbert Thurston assenyala: «[...]Tant si ens fixem en els llocs que, segons el testimoni dels viatgers, eren celebrats en honor a la mateixa Jerusalem, com en els pelegrinatges d'imitació que eren esculpits en pedra o en llibres per a la devoció dels fidels de casa, hem de reconèixer que hi havia una manca total de qualsevol mena d'uniformitat en l'enumeració de les estacions.»
esquerra|miniatura|Botiga a la Via Dolorosa prop de l'arc Ecce Homo, Jerusalem, 1891 Aquesta negociació d'estacions, entre l'imaginari europeu i el lloc físic, es mantindria durant els sis segles següents. Només al hi va haver un acord general sobre la posició de la primera, quarta, cinquena i vuitena estació. Irònicament, els descobriments arqueològics del segle XX indiquen ara que el primer traçat de la Via Dolorosa al turó occidental era en realitat el camí més realista.
El disseny de l'actual Via Dolorosa amb la ruta bíblica es basa en el supòsit que el Pretori era adjacent a la Fortalesa Antònia. Tanmateix, l'escriptor de finals del , Flavi Josep, testimonia que els governadors romans de la Judea romana, que governaven des de Cesarea de Palestina a la costa, es van allotjar al palau d'Herodes mentre estaven a Jerusalem. Duien a terme els seus judicis en aquell indret, a fora el paviment i es feia fuetejar els culpables allà mateix; Flavi Josep indicava que el palau d'Herodes es trobava al turó occidental,Josephus, Jewish Wars, 5:2 però, recentment (2001) ha estat redescobert sota un racó de la ciutadella de la Porta de Jaffa.See Hector Patmore's presentation of some of the issues on NBC News Jesus May Not Have Walked Jerusalem's Via Dolorosa: Scholars A més, ara està confirmat per l'arqueologia que abans de les modificacions d'Hadrià al (vegeu Èlia Capitolina), la zona adjacent a la fortalesa d'Antònia era una gran piscina d'aigua a l'aire lliure.
miniatura|Les vies principals —les cardines (nord-sud) i decumani (est-oest)— a Èlia Capitolina. La Via Dolorosa és el decumanus nord El 2009, l'arqueòleg israelià Shimon Gibson va trobar les restes d'un gran pati pavimentat al sud de la Porta de Jaffa entre dos murs de fortificació, amb una porta exterior i una d'interior que conduïa a una caserna. El pati contenia una plataforma elevada d'uns 2 m². Durant molt temps es va pensar que era la caserna romana, però un estudi de les ruïnes del Pretori va indicar que no era més que una torre de vigilància. Aquestes troballes juntes donen indicis de la ruta descrita als Evangelis i coincideixen amb els detalls trobats en altres escrits antics.
La ruta traçada per Gibson comença en un aparcament al barri armeni, després passa per les Muralles otomanes de la Ciutat Vella al costat de la Torre de David prop de la Porta de Jaffa abans de girar cap a la Basílica del Sant Sepulcre. La nova investigació també indica que el lloc de la crucifixió és a uns 20 m del lloc acceptat tradicionalment.Shimon Gibson: Final Days of Jesus Archaeologist: Jesus took a different path 4VF News April 10, 2009
Les 14 estacions del Viacrucis La ruta tradicional comença a uns 200 metres a dins de la Porta dels Lleons (Porta de Sant Esteve) al barri musulmà, a prop de la ubicació de l'antiga fortalesa Antònia. La ruta fa el seu camí cap a l'oest per la Ciutat Vella fins a la Basílica del Sant Sepulcre al barri cristià. L'enumeració actual es basa en part en una caminada devocional circular, organitzada pels franciscans al segle XIV; la seva ruta devocional, en direcció est per la Via Dolorosa (en sentit contrari a l'habitual pelegrinatge cap a l'oest), començava i acabava a la Basílica del Sant Sepulcre, passant també tant per Getsemaní i pel Mont Sió.
Mentre que els noms de moltes carreteres de Jerusalem es tradueixen a l'anglès, l'hebreu i l'àrab pel seu significat, el nom utilitzat en hebreu és Via Dolorosa, transliterat. El nom àrab és la traducció de «camí del dolor» ().
La sèrie de les 14 estacions commemora actualment els catorze episodis següents:
El lloc on Jesús va ser condemnat a mort Jesús és obligat a portar la seva creu (Església de la Flagel·lació / Església de la Imposició de la Creu i Convent de les germanes de Sió) Jesús cau per primera vegada Jesús troba la seva mare (Església de la Mare de Déu dels Dolors) Simó de Cirene és obligat a portar la creu (Capella de Simó de Cirene) Verònica eixuga la cara de Jesús Jesús cau per segona vegada Les dones de Jerusalem ploren per Jesús Jesús cau per tercera vegada Jesús és despullat dels seus vestits Jesús és clavat a la creu Jesús mor a la creu Jesús és baixat de la creu Jesús és posat al sepulcre.
Estacions 1 i 2: Judici de Pilat miniatura|L'arc central Ecce homo, ara parcialment amagat per la construcció posterior La primera i la segona estacions commemoren els esdeveniments de la trobada de Jesús amb Ponç Pilat: la primera en memòria del relat bíblic del judici i la posterior flagel·lació de Jesús; la segona en memòria del discurs Ecce homo segons l'Evangeli de Joan. Els estudiosos bíblics proposen que Pilat va dur a terme els seus judicis al palau Antònia, ara destruït, al costat sud-oest de la ciutat. Al costat, hi ha dos recintes catòlics que adopten els noms d'aquests esdeveniments: un monestir franciscà que inclou l'església de la Condemna i Imposició de la Creu i l'església de la Flagel·lació; el Convent de les Germanes de Sió, inclosa l'església d'Ecce Homo.
Els estudis arqueològics han confirmat que un arc en aquestes dues estacions tradicionals va ser construït per Hadrià com la porta d'entrada de tres arcs de l'est dels dos fòrums. Abans de la construcció d'Hadrià, l'àrea havia estat una gran piscina d'aigua a l'aire lliure, la piscina Struthion esmentada per Flavi Josep. Quan posteriors obres d'edificació van estrenyir la Via Dolorosa, els dos arcs a banda i banda de l'arc central es van incorporar a una successió d'edificis; l'església d'Ecce Homo conserva ara l'arc nord.
Les tres esglésies del nord es van construir gradualment després que el lloc fos parcialment adquirit el 1857 per Marie-Alphonse Ratisbonne, un jesuïta que pretenia utilitzar-lo com a base per fer proselitisme dels jueus. L'església més recent de les tres —l'església de la Flagel·lació— va ser construïda durant la dècada de 1920. Damunt de l'altar major, sota la cúpula central, hi ha un mosaic sobre un fons daurat que mostra La corona d'espines travessada per les estrelles, i l'església també conté vitralls moderns que representen Crist flagellat al pilar, Pilat rentant-se les mans i l'Alliberament de Barrabàs. El Convent, que inclou l'Església de l'Ecce Homo va ser la primera part del conjunt que es va construir, conté les restes arqueològiques més extenses. Abans de la compra de Ratisbona, el lloc havia estat en ruïnes durant molts segles.
Estacions tres, set i nou: Les tres caigudes de Jesús esquerra|miniatura|L'exterior de la capella catòlica polonesa a la tercera estació La tradició cristiana diu que Jesús va ensopegar tres vegades durant la seva caminada per la ruta. Aquesta creença es manifesta actualment en la identificació de les tres estacions on es van produir aquestes caigudes. La tradició diu que Maria, la mare de Jesús, va col·locar marcadors de pedra a casa seva, fora de Jerusalem per recórrer els passos de la Passió del seu fill, però l'origen de la devoció en la seva forma actual no és clar.