El convent de Sant Felip Neri és un convent de Palma que pertany a la Congregació de l'Oratori. La comunitat s'establí al convent a mitjan , a l'indret on, fins a la desamortització de 1836, hi havia hagut el convent dels Trinitaris, anomenat convent del Sant Esperit. Prèviament a la dita desamortització, la Congregació de l'Oratori havia estat en un convent destruït poc després per construir la Plaça Major.
De l'antic complex dels Trinitaris es conserva, principalment, l'església, reanomenada de Sant Felip Neri pels oratorians. De la resta de construccions de l'antic convent en resta poca cosa: la major part pertany al projecte de rehabilitació dels oratorians de mitjan .
Història El que actualment es coneix com a convent de Sant Felip Neri correspon al que fou històricament el convent dels trinitaris de la ciutat, mentre que, al seu torn, la Congregació de l'Oratori tenia el seu convent en un altre indret.
El convent dels trinitaris miniatura|Emblema dels Trinitaris tallat al cadiram L'església de Sant Felip Neri, amb les poques restes que romanen del convent i tot allò que s'esbucà, pertany al que fou el convent del Sant Esperit, de l'Orde dels Trinitaris. Aquest orde, aprovat pel papa Innocenci II el 1198, s'establí a Mallorca el mateix 1232, gràcies a la intercessió de Constança d'Aragó, germanastra del Rei en Jaume. La comunitat la constituí a l'anglès Sebastian Robes, qui vengué amb cinc preveres de Marsella i tres llecs de Lleida, i els fou donada una propietat a la porta del Sitjar (actual carrer de la Concepció). Allà hi establiren un hospital, conegut com a Hospital dels Rossos pel vestit que duien els infants.
El 1299, es traslladaren en un nou convent vora la parròquia de Sant Miquel, al carrer d'en Vilanova. Aquest hospital funcionà fins a 1458, quan tots els hospitals de la ciutat s'unificaren en un de sol, l'Hospital General de Mallorca. El , els trinitaris construïren una nova església, dedicada a l'Esperit Sant, els fonaments de la qual es posaren el 1612, i fou beneïda el 8 d'octubre de 1628.
L'any 1836, a conseqüència de la Desamortització de Mendizábal, el convent del Sant Esperit fou expropiat per l'Estat i subhastat, i la comunitat de 35 trinitaris fou dissolta (de llavors ençà, no hi ha tornat a haver trinitaris a Mallorca). Segons els plans de reforma de l'ajuntament, el claustre del convent s'enderrocà (1863) per obrir un nou carrer (l'actual carrer de Sant Felip Neri), i solament romangué l'església, que es trobava en molt mal estat de conservació. Després de tenir diverses funcions, el 1858 les antigues dependències dels trinitaris passaren de nou a tenir ús religiós, amb l'establiment de la Congregació de l'Oratori, que construïren un nou convent, restauraren l'església (segons projecte de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau) i rebatejaren el complex amb el nom de Sant Felip Neri, en honor del sant patró de la Congregació. Actualment encara pertany als oratorians, que hi tenen una escola. miniatura|220x220px|L'Altar Major, amb preeminència de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori a Mallorca
La Congregació de l'Oratori, fundada el 1565 per Sant Felip Neri, arribà a Mallorca el 1712, i construïren el seu convent davant la Casa Negra de la Inquisició (a l'actual Plaça Major). Després de l'exclaustració de 1836, la comunitat dels oratorians es dissolgué, i l'edifici caigué en desús. El 1854, l'ajuntament aprovà l'esbucament del convent per construir la Plaça Major. miniatura|El claustre vist de dalt del campanar El 1858, quan la Congregació fou autoritzada a tornar, calgué trobar una nova llar, i hom els oferí l'antic convent dels trinitaris, que, tot i que amenaçava de ruïna, romania desocupat, i l'església era utilitzada com a magatzem de palla. La comunitat oratoriana, llavors formada solament pel Pare Frau i el germà Pere Antoni Canyelles, s'instal·là al convent el gener de 1859, i tot d'una començaren les obres de rehabilitació del convent i construcció de noves dependències, que s'allargaren fins a 1875. Entre els treballadors que hi participaren consten els mestres d'obres Joan Bauçà i Francesc Rosselló, els fusters Josep Muntaner i Miquel Mates, el ferrer Jordi Palmer, el vidrier Mariano Enric i el pintor Vicenç Mates.
El maig del mateix 1859, l'església del Sant Esperit fou reanomenada de Sant Felip Neri.
El convent El claustre miniatura|267x267px|Claustre del convent L'antic claustre dels trinitaris era molt més gran. El carrer de Sant Felip Neri, obert el 1863, xapa les antigues dependències del convent. En el moment en què s'obrí el carrer anteriorment mencionat es donà accés a la gent als dos pous que hi havia al claustre.
Habitacions Al convent de Sant Felip Neri es mantenen pràcticament intactes tres habitacions del convent del que van pertànyer a tres personatges importants dels segles i : són les habitacions de Joaquim Rosselló, fundador dels Missioners del Sagrat Cor, Salvi Huix i Miralpeix, bisbe català afusellat a Lleida durant la Guerra Civil, i Francesc Molina i Guardiola, restaurador de la Congregació de l'Oratori a Mallorca).
Arxiu El convent de Sant Felip Neri disposa d'un arxiu històric on es guarden tota mena de documents relacionats amb l'església i el convent. També disposa de documents originals de Miquel Costa i Llobera, alguns dels quals exposats al museu de l'església, i Maria Antònia Salvà, poetessa mallorquina, entre altres personatges importants del i a Mallorca.
Arxiu d'oratoris El convent també disposa d'un dels arxius d'oratoris (gènere musical) més important de Europa.
Biblioteca A la biblioteca hi ha una àmplia gama de llibres i escrits de caràcter religiós de considerable antiguitat.
L'Església
L'Altar Major El retaule que es troba a l'altar major de l'església és d'estil barroc, i és el mateix que hi havia a la primera església de la Congregació, que es trobava a l'actual Plaça Major. L'autor fou l'escultor català Andreu Carbonell (1713), deixeble de Francesc Herrera. El retaule fa tretze metres d'alçada, sis d'ample i 1'35 de fondària.
A la part superior del retaule es troba Sant Pere, representat al medalló amb els seus atributs (les claus de les portes del cel). Al nínxol superior es pot observar una talla de la Immaculada Concepció, obra de l'artista alcudienc Llorenç Ferrer i Martí (1854-1928). Davant de la Mare de Déu hi ha representades les quatre virtuts teologals: Fe, Esperança, Caritat i Veritat. Al nínxol central hi ha una escultura de Sant Felip Neri, titular del temple, i als costats es troben dues teles allargades que representen Sant Carles Borromeu (dreta) i Sant Francesc de Sales (esquerra), obra del pintor Miquel Pont. A la part inferior del retaule hi ha dues pintures, obra de Bartomeu Morei: a la dreta, Sant Mateu, i a l'esquerra, les Plagues de Sant Francesc. El fet que tots dos es trobin representats aquí es deu al fet que eren els sants onomàstics dels canonges Mir, que pagaren les despeses del retaule. L'expositori és modern (1926). miniatura|esquerra|L'altar major vist del cor; a la dreta, l'orgue. L'altar és de pedra monolítica, és a dir, fet d'una sola pedra, sostinguda per dos àngels de talla, obra de l'escultor Pere Martínez Pavia. L'altar fou consagrat el 25 de maig de 1959 pel Vicari General, el Doctor Francesc Planas (qui posteriorment seria bisbe d'Eivissa),Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, «Francesc Planas Muntaner». amb motiu del Centenari de l'arribada dels pares de l'Oratori (1859) al convent. L'encarregat de decorar la volta de l'absis fou de nou Vicenç Mates, qui hi representà la glorificació del sant titular. Les dues pintures de grans dimensions de les parets laterals del presbiteri representen escenes de la vida de Sant Felip: quan rebé l'Esperit Sant en forma de globus de foc mentre resava en les catacumbes de Sant Sebastià (dreta) i quan donà principi a la Confraria de la Santíssima Trinitat per donar auxili als peregrins i convalescents (esquerra). En terra hi ha una làpida que recorda que allà descansen les restes del Pare Francesc Molina, restaurador de la Congregació de l'Oratori, portades l'any 1959.
Capella del Sant Crist Rescatat Aquesta capella està dedicada al Sant Crist Rescatat, figura anomenada així perquè fou rescatada pel pare Joan Antoni Bello, de l'Orde dels Trinitaris, de mans dels algerins. El Sant Crist Rescatat es venera en aquest temple de l'any 1697 ençà, segons l'arxiu de l'Oratori. La llegenda diu que el Sant Crist es trobava a Alger quan el Pare Joan Antoni Bello el va trobar, tirat pel carrer. Quan el Pare Bello en demanà el preu li digueren que li vendrien pel seu pes en monedes. Quan anaren a pesar el Sant Crist, miraculosament, la figura nomes pesà una moneda. No contents amb el resultat, no li'l volgueren vendre, i el Pare Bello els oferí trenta monedes per la figura, la mateixa quantitat que rebé Judes Iscariot per la traïció a Jesucrist, oferta que, finalment, acceptaren. miniatura|esquerra|Capella del Sant Crist Rescatat A la part superior de retaule es pot observar un medalló de Sant Vicenç Ferrer, i just abaix, una pintura que representa el naixement de Jesús, d'autor desconegut. Als costats del Sant Crist hi ha dues petites escultures de Sant Nicolau de Bari (dreta) i de Sant Joan Baptista (esquerra). A les parets laterals de la capella hi ha dues escenes, en forma de medalló, del rescat del Sant Crist.
Capella de la Mare de Déu de Lourdes Aquesta capella està dedicada a la Mare de Déu de Lorda, que la presideix del 1908 ençà. Tant la Mare de Déu com la Santa Bernadeta Sobirós (1927), agenollada als seus peus, són obra de Guillem Galmés.Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, «Guillem Galmés». Les dues talles que representen el Beat Antoni Grassi (esquerra) i Sant Lluís Gonzaga (dreta) són també obra seva. miniatura|esuerra|Capella de la Mare de Déu de Lourdes A les parets laterals de la capella es troben representades Santa Catalina amb la roda (esquerra) i Santa Cecília, iconogràficament representada amb un orgue (dreta). Aquestes imatges foren col·locades el 21 de novembre de 1909i les beneí el canonge Mateu Rotger; Mateu Garau celebrà la missa. Els anys 1927 i 1928 s'hi col·locaren marbres per embellir la capella. L'altar de la capella fou consagrat pel Doctor Francisco Ortega de la Lorena, ardiaca, el 22 de maig de 1959, dia en que es celebrava la benedicció de la pintura de Lourdes situada al Portal menor.
Capella de Sant Josep miniatura|esquerra|Capella de Sant Josep A la part superior de la capella es troba un medalló que representa l'Anunciació. Al centre de tot, la figura de Sant Josep amb el Nin Jesús, el qual es troba sobre una peanya en forma de núvol. Als costats del sant hi ha dues teles que mostren Santa Aina (dreta) i Sant Joaquim (esquerre). Abaix de les dues teles, dues petites pintures que representen Sant Josep de Calassanç (esquerre) i Sant Josep de Copertino (dreta). A les parets laterals de la capella hi ha dues pintures de dos sants màrtirs celebrant l'Eucaristia, que sembla que són Sant Mateu i Sant Marc.
Capella de la Mare de Déu del Carme miniatura|Capella de la Mare de Déu del Carme A la part superior hi ha un medalló amb la imatge de Sant Alfons Maria Liguori. A la dreta de l'escultura de Maria s'hi troba representat Sant Lleonard de Porto Maurizio, i davall aquest, una petita pintura de Santa Catalina de Gènova. A l'esquerra, Sant Camil de Lel·lis i, davall aquest, Santa Gertrudis. A les parets laterals de la capella hi ha representades, en quadres ovalats, la Mare de Déu de Guadalupe (esquerra) i la Mare de Déu de Fàtima (dreta).