Mystery of the Wax Museum és una pel·lícula pre-Codi de misteri i de terror estatunidenca del 1933 dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Lionel Atwill, Fay Wray, Glenda Farrell i Frank McHugh. Va ser produïda i llançada per Warner Bros. i filmat en Technicolor de dos colors; Doctor X i Mystery of the Wax Museum van ser les dues últimes pel·lícules de ficció dramàtica fetes amb aquest procés."Notes" TCM.com
Argument A Londres el 1921, Ivan Igor (pronunciat eye-gor) és un escultor que gestiona un museu de cera que té problemes financers. Una nit plujosa, fa una visita privada a un amic, el doctor Rasmussen, i a un crític d'art, el senyor Galatalin, mostrant-los les seves estàtues de Joana d'Arc, Voltaire i la seva preferida, Maria Antonieta. Impressionat, Galatalin s'ofereix a presentar l'obra d'Igor a la Reial Acadèmia després que torni d'un viatge a Egipte, i ell i Rasmussen marxen. El soci d'Igor, Joe Worth, que està frustrat que Igor no crearà exposicions macabres com les que atrauen multitud als seus competidors, entra i proposa cremar el seu museu per cobrar una pòlissa d'assegurança de 10.000 lliures. Tot i que l'Igor es nega a considerar això, Worth inicia un incendi, que s'estén ràpidament, i els homes lluiten mentre les obres mestres de cera d'Igor es fonen. Quan l'Igor es desmaia, en Worth el deixa morir a la conflagració, però ell es desperta.
Dotze anys després, tant Igor com Worth es troben a Nova York, on una figura monstruosa ha estat robant cossos de la morgue. La periodista Florence Dempsey, a punt de ser acomiadada pel seu impacient editor, Jim, per no aportar cap notícia que valgui la pena, rep un avís que George Winton, el fill d'un poderós industrial, està detingut en relació amb la mort del seu exnòvia model, Joan Gale. Florence va a veure l'autòpsia, però no es troba el cos, i després visita Winton a la presó, creient-se les seves protestes d'innocència.
Igor es prepara per obrir un nou museu de cera. A causa de les ferides que va patir el foc, utilitza una cadira de rodes i ha de comptar amb ajudants per crear les seves noves escultures. Un d'aquests assistents, Ralph, està compromès amb la companya de pis de Florence, Charlotte Duncan, però Florence no aprova la relació perquè Ralph és un artista morint de fam. Mentre visita el museu, Florence nota una semblança estranya entre la figura de cera de Joana d'Arc i Joan Gale. Al mateix temps, l'Igor veu Charlotte i, dient que s'assembla a la seva Marie Antoinette, li pregunta si posarà per a ell algun cop.
Florence aconsegueix que Winton, que va ser alliberat de la presó, l'ajudi a seguir el professor Darcy, que Igor va dir que va fer la Joana d'Arc. Darcy els condueix a un edifici abandonat propietat de Worth, per a qui també treballa. La Florence es cola al soterrani i observa com el monstre des de la morgue empeny una gran caixa. Torna a Winton i interromp una conversa amb dos detectius que l'han seguit per dir-li que ha trobat el cos de Joan Gale. Els detectius veuen en Darcy marxar i demanen ajuda per perseguir i investigar la reclamació de Florence. Agafen a Darcy, però la caixa resulta que conté alcohol, ja que Worth és un contrabandista de rom.
A la comissaria, el rellotge de butxaca d'un jutge desaparegut es troba a Darcy. Al matí, està experimentant símptomes d'abstinència de fàrmacs i a prop d'esquerdes. Mentrestant, Charlotte va a veure en Ralph al museu, però encara no hi és, i l'Igor la atrau al seu laboratori subterrani, on revela que pot caminar. Ralph arriba per treballar i entra a Florence, que compara una foto del jutge desaparegut amb l'estàtua de Voltaire d'Igor, alhora que Darcy diu als detectius que Igor va fer les seves noves estàtues assassinant persones i cobrint-les de cera, mentre que tot el que va fer per Igor era localitzat per Worth.
Charlotte colpeja la cara d'Igor i trenca una màscara de cera a la seva cara veritable terriblement marcada, revelant que és el monstruós lladre de cossos. Diu que la seva recerca de l'home responsable de la seva aparença finalment ha acabat i descobreix el cadàver de Worth. Els crits de Charlotte atrauen en Ralph i Florence, però l'Igor deixa inconscient a Ralph i Florence fuig. L'Igor es prepara per cobrir la Charlotte amb cera. Florence i Winton tornen, seguits per la policia, que ataca un Igor sorprenentment atlètic. Un dels agents li dispara, i cau a la seva tina gegant de cera fosa. Ralph s'acosta i salva a Charlotte just abans que la cera comenci a abocar-s'hi.
Després de lliurar la seva història, Florence va a presumir davant Jim, i ell li demana que es casin. Mira per la finestra al Winton que l'espera i accepta la proposta.
Repartiment Lionel Atwill com Ivan Igor, un escultor Fay Wray com a Charlotte Duncan, que és la nòvia de Ralph, i l'estàtua de Maria Antonieta Glenda Farrell com Florence Dempsey, reportera Frank McHugh com a Jim, editor de Florence Allen Vincent com a Ralph Burton, el promès de Charlotte i ajudant d'escultor d'Igor Gavin Gordon com a George Winton, l'exnòvio de Joan Gale Edwin Maxwell com a Joe Worth, el copropietari del museu de Londres d'Igor Holmes Herbert com el doctor Rasmussen, amic d'Igor a Londres Claude King com el Sr. Galatalin, un distingit crític d'art de Londres Arthur Edmund Carewe com a Sparrow/Professor Darcy, lacai d’Igor i Worth de Nova York, que és addicte a l'heroïna Thomas Jackson com el detectiu de la morgue DeWitt Jennings com a capità de policia Matthew Betz com a Hugo, l'escultor ajudant d'Igor, que és sord Monica Bannister com a Joan Gale i l'estàtua de Joana d'Arc. James Donlan com a assistent principal de la morgue (sense acreditar) William Wagner com a assistent de cadàver juvenil (sense acreditar) Lon Poff com a esbirro prim i alt de Worth (sense acreditar) Robert Emmett O'Connor com a Joe, l'oficial de policia que li diu a Dempsey que Winton és sospitós d'haver assassinat Joan Gale (sense acreditar) Frank Darien com a cirurgià de l'autòpsia (sense acreditar) Wallis Clark com a examinador mèdic (sense acreditar) Bull Anderson com a Otto, el conserge del museu d'Igor a Nova York (sense acreditar) Walter Percival com a advocat de Winton William B. Davidson com un dels detectius que arresta i interroga Darcy (sense acreditar) Guy Usher com un dels detectius que arresta i interroga Darcy (sense acreditar) Robert Homans com el sergent d'escriptori (sense acreditar)
Producció La pel·lícula es basa en una història breu inèdita, "The Wax Works", de Charles S. Belden, que també havia escrit una obra de teatre anomenada The Wax Museum, que va ser seleccionada per Charles Rogers, un productor independent. Això l'havia descobert l'advocat de drets d'autor de Warner, però l'estudi va optar per la història de Belden per 1.000 dòlars abans d'obtenir l'informe de l'advocat. Rogers va abandonar la seva opció a l'obra quan el coautor d'una obra de Broadway amb una trama similar el va amenaçar amb una demanda.Koszarski, Richard (1979) Mystery of the Wax Museum University of Wisconsin Press p.12
Una continuació de la pel·lícula de terror anterior de Warner Doctor X (1932), Mystery va implicar molts del mateix repartiment i equip, inclosos els actors Lionel Atwill, Fay Wray, Arthur Edmund Carewe i Thomas Jackson; director Michael Curtiz; director d'art Anton Grot; i el càmera Ray Rennahan.Steffen, James. "Mystery of the Wax Museum (1933)" TCM.com La pel·lícula també va reutilitzar el tema musical d'apertura de Doctor X compost per Bernhard Kaun.
Color Mystery of the Wax Museum va ser l'últim dels llargmetratges de Warner sota un contracte de 1931 amb Technicolor, el sistema de dos colors en aquell moment combinava la fotografia de separació impresa amb tints vermells i verds per crear una imatge en color amb un espectre reduït. A mesura que la novetat de les pel·lícules en color va començar a desaparèixer, Warner havia observat una creixent apatia, i fins i tot hostilitat, entre la crítica i el públic cap a les seves pel·lícules Technicolor des de 1929, tenint en compte els matisos irreals i el control de qualitat monogràfic, i això va fer que la considerable despesa addicional semblés menys valuosa. Warner havia intentat, sense èxit, que Technicolor els permetés canviar el seu darrer compromís de llargmetratge per una sèrie de curts, però després que l'estudi infringís el contracte filmant Doctor X amb una unitat blanc-i-negre addicional, cosa que els permetia processar impressions en blanc i negre al seu propi laboratori i evitar pagar milers de dòlars a Technicolor, Technicolor es va negar. En conseqüència, Mystery of the Wax Museum va ser l'últim llargmetratge d'estudi filmat en Technicolor bicolor. Com que la calor generada per les llums extremadament brillants necessàries per al procés podria fondre la cera, moltes de les estàtues de la pel·lícula van ser retratades per actors, tot i que alguns han dit que aquest era sempre el pla i es volia afegir. una versemblança realista de les exposicions de cera.
El fundador de Technicolor Herbert Kalmus va declarar la pel·lícula "el màxim possible amb dos components". Les ressenyes d'expositors contemporanis a The Film Daily documenten que el color de la pel·lícula va ser molt admirat tant pels propietaris dels teatres com pel seu públic, que la van qualificar de "bella" i "el millor color que he vist mai", i alguns els crítics han dit que l'atmosfera estranya creada pel procés de dos colors, juntament amb la il·luminació de Rennahan i els dissenys d'escenografia de Grot, afegeix a l'atractiu de la pel·lícula. Quan va estar disponible el sistema de tres bandes de color, Warner va ser el primer a utilitzar-lo per a curtmetratges d'acció en directe, començant per Service With a Smile (1934).
Recepció Quan es va estrenar, la revista Time va considerar que la pel·lícula era una bona pel·lícula de misteri, però es va decebre perquè no tenia una escena al final que ho expliqués tot i ho emboliqués tot."Cinema: The New Pictures: Feb. 27, 1933" – Time Mordaunt Hall de The New York Times va elogiar les actuacions còmiques de Glenda Farrell i Frank McHugh, però va trobar la pel·lícula en general "massa espantosa per a la comoditat", escrivint: "Està molt bé tenir un científic boig fent operacions en històries ben explicades, però quan un melodrama depèn de les visió de cossos coberts. en una morgue i el robatori d'alguns d'ells per un modelista boig per la cera, va massa lluny." El revisor de Variety va dir que la història era "fluixa i poc convincent", però li va agradar el maquillatge horripilant i va dir que la pel·lícula hauria de resultar bé als cinemes de barri.
Taquilla A la taquilla, la pel·lícula va resultar millor a Europa que als Estats Units, però tot i així va obtenir un benefici de 80.000 dòlars. Segons Warner Bros., va guanyar 325.000 dòlars nacionals i 781.000 dòlars internacionals,Warner Bros financial information in The William Shaefer Ledger. See Appendix 1, Historical Journal of Film, Radio and Television, (1995) 15:sup1, 1-31 p 13 DOI: 10.1080/01439689508604551 la qual cosa la va convertir en la cinquena pel·lícula més taquillera de Warner del 1933.
Conservació