Paul Vecchiali (Ajaccio, Còrsega, 28 d'abril de 1930 – Gassin, Var, 18 de gener de 2023) fou un escriptor, productor i director de cinema francès.
Biografia Joventut Nascut a Ajaccio el 28 d'abril de 1930, Paul Vecchiali va passar la infantesa a Toló. La seva família, sospitosa de PétainismeEmissió À voix nue, France Culture, 20 de juny de 2016. (mentre el seu pare estava en contacte constant amb el seu germà, resistent), prefereix abandonar aquesta ciutat després de la guerra (Paul Vecchiali abordarà aquests temes a la seva pel·lícula En haut des marches). Va ingressar a l'École polytechnique, en la qual es va graduar el 1955.
Carrera Amic de Jacques Demy, col·labora a Cahiers du cinéma i a La Revue du cinéma, que confessa una passió en particular per Robert Bresson, Jean Grémillon i Max Ophüls.
Va produir les primeres pel·lícules de Jean Eustache abans de fundar la seva companyia de producció, Diagonale, el 1976.
miniatura|Paul Vecchiali (segon a la dreta), Julien Guiomar i Claude Manlay en una emissió de Sud Radio quan es va estrenar L'Étrangleur el 1972. El 1961, va dirigir una primera pel·lícula muda, Les Petits Drames en què apareix el seu ídol Danielle Darrieux, mentre treballava com a oficial-instructor a Polytechnique. François Truffaut és una de les poques persones que s'ha mostrat entusiasta des del principi. Durant la projecció de Les Ruses du diable (1965), va declarar :
Paul Vecchiali ha realitzat més de cinquanta pel·lícules (incloses les seves produccions per a televisió), que tracten temes de la SIDA, la sexualitat (homo, bi o asexualitat), la pena de mort i la religió. El seu cinema s'inspira en el cinema francès dels anys 1930, amb un toc experimental i autobiogràfic. Va obtenir quatre vegades l'anticipació de rebuts del CNC per diverses desenes de projectes presentats, que el van inspirar per escriure el guió de la pel·lícula À vot' bon cœur, estrenat el 2004.
El 1965, va actuar a La felicitat d'Agnès Varda i, el 1975, va coproduir Jeanne Dielman, moll del Comerç, 23, 1080 Brussel·les per Chantal Akerman. Al mateix temps, va experimentar amb la pornografia amb Change pas de main que fa produir per Jean-François Davy, que el dirigeix a Les Pornocrates (1976).
L'any 2010 va publicar el seu monumental diccionari, L'Encinéclopédie, dedicat a la filmografia completa dels cineastes "francesos" que van rodar als anys 1930 i l'inici del cinema sonor, la dècada de la seva infantesa, que considera molt creatiu al cinema, generós i insolent. Les cometes indiquen que inclou cineastes francesos així com aquells que van fer almenys una pel·lícula produïda a França durant aquesta dècada (Carl Theodor Dreyer, Fritz Lang, Billy Wilder, Georg Wilhelm Pabst…). La retrospectiva, força completa, és d'una subjectivitat assumida entre els cineastes deixats de banda (Julien Duvivier, Jeff Musso, Carlo Rim, Louis Valray...) i els que ell considera falsos valors (Jean Renoir, Jean Delannoy, Henri-Georges Clouzot, Sacha Guitry…).Série d'interviews par Filmo TV pour la sortie du livre.
Mort Va morir la nit del 17 al 8 de gener de 2023 a l'edat de 92 anys, després de diverses setmanes d'hospitalització a l'hospital de Gassin (Var), tal com va anunciar el seu productor i company Malik Saad. El seu funeral se celebrarà en privat el 26 de gener de 2023 a Vidauban, seguit de la seva incineració a la mateixa ciutat.Avis de décès.
El seu darrer llargmetratge, Bonjour la langue, fou acabat unes setmanes abans
Teatre Autor 1979 : Vous ne trouvez pas que ça sent la guerre ? de Noël Simsolo i Paul Vecchiali, posada en escena Christian Rauth, Festival d'Avinyó 1989 : Poussières
Escenògraf 1984 : Revoir la mer de Jean-Pierre Thibaudat, Petit-Odéon 1985 : La Parisienne d'Henry Becque, Comédie-Française 1989 : Poussières de Paul Vecchiali 1989 : La parigina i La vedova de Henry Becque 1992 : Carmen Paradiz de Corinne Cousin 2008 : Albertine de Mona Heftre, sobre els escrits d'Albertine Sarrazin 2009 : La Fille du puisatier adaptat de la pel·lícula de Marcel Pagnol par Paul Vecchiali Filmografia Com a director Cinema
1961 : Les Petits Drames (perdut) 1962 : Les Roses de la vie (curtmetratge) 1966 : Les Ruses du diable 1967 : Les Premières Vacances (curtmetratge) 1970 : L'Étrangleur 1972 : Les Jonquilles (curtmetratge) 1974 : Femmes Femmes 1975 : Change pas de main 1977 : La Machine 1978 : Maladie (curtmetratge) 1979 : Corps à cœur 1980 : C'est la vie 1983 : En haut des marches 1985 : Trous de mémoire 1985 : Rosa la rose, fille publique 1986 : Les Barnufles (curtmetratge) 1987 : Avec sentiment (curtmetratge) 1988 : Le Café des Jules 1988 : Once More (Encore) 1989 : Le Leurre (curtmetratge) 1992 : Fugue en sol mineur (curtmetratge) 1992 : Chanson pour Jacques (curtmetratge) 1994 : Wonder Boy (De sueur et de sang) 1994 : La Terre aux vivants (curtmetratge) 1996 : Zone franche 2004 : À vot' bon cœur 2005 : Dis-moi (versió curta de Bareback) 2006 : Et plus si aff 2006 : Bareback ou la Guerre des sens 2007 : ...Et tremble d'être heureux 2007 : Être ou ne pas être 2009 : Humeurs et Rumeurs 2010 : Les Gens d'en-bas 2011 : Retour à Mayerling 2014 : Faux Accords 2014 : Nuits blanches sur la jetée 2014 : Just Married (curtmetratge) 2014 : La Cérémonie (curtmetratge) 2015 : C'est l'amour 2015 : Trois mots en passant (curtmetratge) 2016 : Le Cancre 2018 : Les Sept Déserteurs ou la Guerre en vrac 2018 : Train de vies ou les Voyages d'Angélique 2020 : Un soupçon d'amour 2022 : Pas... de quartier 2022 : Bonjour la langue
Televisió
1965 : Le Récit de Rebecca (curtmetratge) 1969 : Les Animaux malades de la science (curtmetratge) 1969-1973 : Réservé aux curieux (sèrie de televisió) 1973 : Prenez garde aux moroses (curtmetratge) 1973 : Clignotant (sèrie de televisió) 1974 : Albert Camus (documentaire) 1983 : Masculins singuliers (segment de Archipel des amours) 1983 : Lettre d'un cinéaste (per l'emissió Cinéma, Cinémas) 1984 : Cœur de hareng (telefilm) 1986 : À titre posthume (telefilm) 1986 : Soft qui peut (curtmetratge) 1989 : Le Front dans les nuages (telefilm) 1989 : En cas de bonheur (sèrie de televisió, 20 épisodes sur 160) 1989 : Les Jurés de l'ombre (sèrie de televisió) 1990 : Lise ou la Femme-miroir (curtmetratge) 1990 : Louise ou le Passé humilié (curtmetratge) 1990 : La Tendresse de l'araignée (telefilm) 1991 : Vous êtes folle, Imogène (telefilm) 1991 : L'Impure (telefilm) 1992 : Sanguine (telefilm) 1993 : Point d'orgue (telefilm) 1996 : Imogène contre-espionne (telefilm) 1996 : Les Boulingrin (curtmetratge) 1996 : Les Larmes du sida (segment du film L'amour est à réinventer) 1998 : Victor Schœlcher, l'abolition (telefilm)
Com a productor Paul Vecchiali va produir les seves pel·lícules amb la seva empresa Diagonale de 1975 a 1994. A causa de dificultats econòmiques, l'empresa es va vendre el 1998, i el cineasta gairebé va aturar la seva carrera completament (una pausa). que el va fer redescobrir la dècada del cinema dels anys 1930, de la qual va fer la crònica a L'Encineclopédie).
A partir del 2014, va tornar a ser productor amb una nova empresa, Dialectik.
Com a actor 1977 : La Machine : maître Altiani 1984 : Trous de mémoire : Paul 1987 : Encore : l'home al metro 2004 : À vot' bon cœur : Monsieur Paul 2012 : Trois, pas un de plus (documental) : narrador (sobre la vida de Paul Vecchiali)Corse-Matin , interview du 25 janvier 2012. 2014 : Faux Accords : l'home que perd al seu company 2015 : C'est l'amour : el pare de Jean 2016 : Le Cancre : Rodolphe, el pare de Laurent Publicacions Assaigs
Narracions
Teatre
Cançons, poemes
Referències
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Productors de cinema francesos Categoria:Artistes corsos Categoria:Persones d'Ajaccio Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique Categoria:Morts el 2023 Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Morts al Var Categoria:Nascuts el 1930