Les cases Miquel Elias són un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Mercè i el passeig de Colom de Barcelona, del qual els números 10 i 12, catalogats com a bé cultural d'interès local, allotgen les dependències del rectorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i el número 8 està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

miniatura|Quarteró núm. 118 de Garriga i Roca (c. 1860)

Història El 1821, el comerciant i fabricant de paper Miquel Elias i Vilarrúbia (Sant Pau de la Guàrdia, 1766 - Barcelona, 1841) va adquirir a Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau, òlim de Sentmenat i de Vera, marquès de Castelldosrius, un terreny entre els carrers de la Mercè i de les Polleres (actualment Louis Braille) i la Muralla de Mar (actualment Passeig de Colom) que contenia un magatzem de planta baixa,AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 29-06-1821.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/2, f. 268-282v, 08-04-1851. Conveni entre Joaquim Serra i Franch i Josep Parladé i Llucià. l el 1824 el va fer enderrocar i reconstruir de nova planta i amb més altura, segons el projecte de l'arquitecte Antonio Ginesi. El 1826, va adquirir al prior del Convent de la Mercè una casa al costat de la seva,AHPB, notari Josep Ignasi Lluch, 24-08-1826. que tot seguit va fer reformar.

El 1834, va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i construir-hi l'actual edifici núm. 8 del carrer de la Mercè segons el projecte de l'arquitecte Francesc Vila,AHCB, C-XIV Obreria C-118, 29-05-1834. i el 1836, va adquirir una altra casa procedent de la desamortització dels bens del Convent de la Mercè a tocar del carrer de Voltres.AHPB, notari d'Hisenda Manuel Clavillart, 12-07-1844. El 1838, va presentar el projecte de l'edifici del número 10 del carrer de la Mercè, obra de l'arquitecte Josep Vilar,AHCB, C.XIV Obreria C-129, 03-07-1838. i el 1840, el del número 12, obra del mestre d'obres Josep Nolla,AHCB, C.XIV Obreria C-134, 02-06-1840. que seguia el mateix estil que la primera construcció, però va morir l'any següent sense veure l'obra acabada.

Miquel Elias havia constituït la societat Elías y Sobrino amb el seu nebot Joaquim Serra i Franch (Capellades, 1780 - Barcelona, 1864), casat amb Rosa Fontanelles i Llucià. El 1842, després de la mort del seu oncle, Serra va constituir amb Josep Parladé i Llucià la societat de comerç i naviliera Serra i Parladé amb un capital de 120.000 lliures (80.000 Serra i 40.000 Parladé).AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/18, f. 72v-73v, 11-03-1842. El 1858, Parladé abandonà la societat, que fou succeïda per Serra y Sobrino, amb la participació de Joan Jover i Serra (Igualada, 1823 - Barcelona, 1879).

En el seu testament, Elias va deixar el núm. 8 a Josep Parladé, el núm. 10 a Joaquim Serra i el 12 a Rosa Fontanellas, però a la mort d'aquesta el 1843AHPB, notari Joan Prats, 20-04-1843. Obertura del testament de Rosa Fontanellas i Llucià. la propietat passà a mans del seu marit, que morí el 1864, essent succeït per Joan Jover, casat amb Maria Rosa Costas i Llucià.AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 23-01-1864. Obertura del testament de Joaquim Serra i Franch. El 1884, aquesta va fer reformar la porta principal i el pati central del número 12.

Entre les dècades del 1910 i 1980, al número 10 hi havia la seu administrativa de l'empresa Bosch i Cia, productora de l'Anís del Mono.

Després d'un abandonament prolongat, la Universitat Pompeu Fabra adquirí els números 10 i 12 i els sotmeté a una profunda rehabilitació entre els anys 1992 i 1993, obra dels arquitectes Josep Benedito i Jaume Llobet, que serví per a recuperar algunes de les sales de la planta noble amb la seva decoració. No obstant això, en la unificació dels nuclis de comunicació vertical només s'ha mantingut l'escala principal del número 12.

Descripció Els números 10 i 12 són dos edificis «siamesos» de planta baixa, entresòl i tres pisos amb terrat, tot i que obra de diferents arquitectes. El del número 12 és el més gran i es desenvolupa a l'entorn d'un pati central molt decorat. La façana del carrer de la Mercè té una entrada principal d'arc de mig punt amb pilastres, motllura i clau decorades amb motius geomètrics, que ocupa també l'entresol. El del número 10 també es desenvolupava segons un esquema molt semblant a l'anterior, encara que amb una disposició d'escales descentrada respecta l'eix.

Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser adovellat, mentre que les dels pisos són rectangulars i amb marcs de pedra i s'obren a un balcó de llosana de pedra de volada decreixent amb l'alçada, recolzat sobre dues mènsules de decoració senzilla. A les sobrellindes de les obertures del primer pis se situen uns relleus amb escenes vinculades al comerç marítim protagonitzades per nens. El coronament té una cornisa motllurada amb denticles. A la cantonada hi ha un balcó corregut.

El número 8 consta de planta baixa, entresòl i tres pisos amb terrat. La composició de les façanes es va segons eixos verticals d'obertures emmarcades amb pedra. Aquestes són balcons amb llosana de pedra i barana de ferro forjat, insinuats a l'entresòl, i amb més vol al primer pis, que es redueix amb l'alçada. El coronament té una cornisa motllurada i un fris amb les obertures de la cambra de ventilació del terrat.

Referències

Vegeu també Can Bros Molí Nou (Gelida) Casa Joaquim Serra i Franch

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona Categoria:Passeig de Colom Categoria:Carrer de la Mercè