Les protestes massives al Perú contra la inflació i el govern del president Pedro Castillo van començar el març de 2022. Les protestes es van produir enmig de l'augment dels preus dels fertilitzants i del combustible causat per la invasió russa d'Ucraïna i les sancions occidentals imposades a Rússia. Algunes de les més grans van ser organitzades per Geovani Rafael Diez Villegas, el líder de la Unió de Gremis de Transport Multimodal del Perú (UGTRANM), que es diu que té més poder que el propi Ministeri de Transports i Comunicacions, i que havia col·laborat prèviament a finals del 2021 amb directius empresarials i polítics de dreta, oposant-se al govern de Castillo. Diez Villegas va exigir l'eliminació de les restriccions de passatgers als autobusos, indults per als treballadors del transport acusats de delictes i negociacions per condonar el deute dels empresaris del transport amb el govern. Posteriorment va organitzar una vaga general amb la intenció de paralitzar el transport al Perú a partir del 4 d'abril de 2022 que va provocar protestes, escassetat de productes, aturades del transport i disturbis.
El govern de Castillo va respondre a les protestes amb la suspensió d'un impost sobre el combustible del 30%, tot i que les empreses de combustibles es van negar a abaixar els preus i les protestes van continuar. Després dels aldarulls generalitzats del 4 d'abril després que la UGTRANM convoqués una vaga general, el president Castillo va declarar l'estat d'emergència un mes, citant informes d'intel·ligència sobre violència planificada, i va imposar el toc de queda a la capital, Lima, que després va retirar. Els aldarulls es van reproduir a tot el país el 5 d'abril, amb milers de persones manifestant-se a Lima i intentant assaltar el Palau Legislatiu durant la reunió de Castillo amb el Congrés. A més, es van saquejar les oficines del Tribunal Suprem. El 7 d'abril, Castillo es va reunir amb diversos líders de les protestes per tal de trobar una solució a la situació, mentre que més tard aquell mateix dia el Congrés va votar una moció demanant la dimissió de Castillo, amb 61 vots a favor, 43 en contra i 1 abstenció.
Rerefons Pandèmia de la COVID-19 al Perú Com a conseqüència de l'estancament econòmic durant la pandèmia de la COVID-19 al Perú, entre el deu i el vint per cent dels peruans van caure per sota del llindar de pobresa el 2020, revertint una dècada de reducció de la pobresa al país i donant lloc a una taxa de pobresa del 30,1% aquell any. Segons l'Institut d'Economia i Desenvolupament Empresarial (IEDEP) de la Cambra de Comerç de Lima, la classe mitjana del país es va reduir a gairebé la meitat, del 43,6% el 2019 al 24% el 2020 a causa de a la crisi. Després de les repercussions econòmiques mundials derivades de les sancions contra Rússia a causa de la invasió russa d'Ucraïna a partir del febrer del 2022, la inflació al Perú va augmentar bruscament. A l'abril del 2022 la taxa d'inflació al Perú va arribar al seu nivell més alt en 26 anys, creant encara més dificultats per a la població recentment empobrida.
Germandat de Pisco Segons Convoca, el líder de la Unió de Gremis de Transport Multimodal del Perú (UGTRANM), Geovani Rafael Diez Villegas, es va reunir amb el president Castillo l'agost del 2021 en nom de la Societat Nacional d'Indústries (SNI), una organització d'empresaris de la indústria manufacturera. A causa del poder que Diez Villegas ostentava al Perú, el diari El Comercio el va qualificar de "ministre paral·lel" del Ministeri de Transports i Comunicacions (MTC), publicant que "té el poder de decisió sobre les normatives publicades per l'MTC i s'ha passejat per aquest ministeri al llarg de tres administracions com si fos casa seva”. El setembre del 2021 els líders de l'SNI, UGTRANM, líders polítics i altres executius van començar a reunir-se com a "Germandat de Pisco" i van planificar diverses accions, com ara el finançament de vagues de transport per tal de desestabilitzar el govern de Castillo i provocar la seva destitució.Castillo, Maria Elena (24 October 2021).Empresarios tranzan acciones contra Pedro Castillo La República. Retrieved 2021-11-24. L'octubre del 2021 el lloc web "El Foco" va publicar enregistraments filtrats d'un xat de grup de WhatsApp, amb Bruno Alecchi, del Comitè Permanent de Transport de l'SNI, reenviant missatges del líder d'UGTRANM, Geovani Rafael Diez Villegas, sobre una vaga de transport organitzada per al 8 de novembre del 2021 on compartia idees a favor, mencionant el president del SNI i exvicepresident del Perú d'Alberto Fujimori, Ricardo Márquez Flores. Els planificadors també estaven discutint propostes de com finançar les protestes i la compra de mitjans de comunicació per donar suport al seu esforç per destituir Castillo del càrrec. El Foco va publicar que havien descobert que una Fujimorista anomenada Vanya Thais, que havia creat l'operació mediàtica "Freedom Project", també havia estat en contacte amb el grup després que planegessin finançar el seu projecte. Després de la filtració dels missatges, més filtracions van mostrar que els membres del xat del grup van advertir que abandonessin el grup a causa del seguiment dels mitjans. Posteriorment l'SNI va emetre un comunicat dient que les opinions personals dels membres no representaven l'entitat en el seu conjunt.
Intents de destitució Durant el seu mandat, Castillo va escollir persones amb perfils controvertits per al seu govern, i alguns funcionaris qualificats pels crítics com a "no qualificats per als seus càrrecs", principalment del seu partit Perú Libre, mentre que altres estaven suposadament implicats en trames de corrupció.
Quatre mesos després del principi del mandat de Castillo, el 19 de novembre de 2021, la seva antiga rival a la presidència Keiko Fujimori va anunciar que el seu partit havia iniciat els procediments d'impeachment, argumentant que Castillo era "moralment incapaç per al càrrec". Poc temps després, va créixer la polèmica quan els diaris van informar que Castillo s'havia reunit en secret amb persones a la seva antiga seu de campanya a Breña, una possible violació d'una complexa normativa de transparència de recent creació. Uns àudios suposadament obtinguts a la seva residència i difosos per América Televisión van ser criticats i rebutjats com a fraudulents. Castillo va respondre a l'amenaça d'impeachment afirmant que "no em preocupa el soroll polític perquè el poble m'ha escollit a mi, no les màfies ni els corruptes". L'impeachment no va tirar endavant: 76 membres del Congrés van votar en contra en contra del procediment, 46 hi van votar a favor i 4 es van abstenir. Així doncs, no es va assolir el requisit de 52 vots favorables. Perú Libre finalment va donar suport a Castillo durant el procés i va qualificar la votació com un intent de cop d'estat de la dreta. Castillo va respondre a la votació dient "Germans i germanes, acabem amb les crisis polítiques i treballem junts per aconseguir un Perú just i solidari".
El febrer del 2022, va circular la informació que fujimoristes i polítics propers a Keiko Fujimori havien organitzat una reunió a l'hotel Casa Andina de Lima amb l'assistència del grup alemany liberal Friedrich Naumann Foundation, incloent-hi la presidenta del Congrés Maricarmen Alva per discutir plans per destituir el president Castillo. La presidenta del Congrés, Maricarmen Alva, ja havia manifestat la seva predisposició a assumir la presidència del Perú si Castillo perdia el càrrec i la filtració d'un xat de grup de Telegram de la Junta Directiva del Congrés, que ella encapçalava, va revelar els plans coordinats per destituir Castillo. Es va arribar a tramitar un segon intent de destitució per denúncies de corrupció el març del 2022, ja que l'aprovació de Castillo havia baixat fins al 24%. El 28 de març, Castillo va comparèixer al Congrés qualificant les denúncies d'infundades i va demanar als legisladors que "votin a favor de la democràcia" i "en contra de la inestabilitat". El resultat va ser de 55 vots a favor, 54 en contra i 19 abstencions, sense arribar als 87 vots necessaris per a la destitució de Castillo. Al mateix temps, el líder de l'UGTRANM, Geovani Rafael Diez Villegas, de qui s'havia dit que havia estat involucrat en la Germandat de Pisco per destituir Castillo del seu càrrec, va anunciar l'inici de vagues de transport al Perú
Cronologia miniatura|El president Pedro Castillo després de signar un acord amb el Front Nacional de Transportistes i Conductors de Càrrega Pesant el 3 d'abril de 2022. La inflació en els productes essencials, juntament amb l'augment dels preus dels fertilitzants i dels combustibles com a resultat de les sancions occidentals a Rússia va fer enfadar els peruans de les zones rurals, fent-los canviar de la seva posició de suport a Castillo, a protestar contra el seu govern. Atès que el Perú depèn dels productes petroliers importats més que altres països de la regió, les sancions i els augments de preus posteriors hi van tenir un impacte més gran. Les primeres barricades van sorgir el 28 de març, el dia de la destitució fallida del president Castillo. La UGTRANM va plantejar demandes que incloïen l'eliminació de les restriccions de passatgers als autobusos, indults per als treballadors del transport acusats de delictes i negociacions per als empresaris del transport que devien milers de soles al govern. El mateix líder d'UGTRANM, Geovani Rafael Diez Villegas, devia també a la Superintendencia Nacional de Administración Tributaria (SUNAT) milers de soles. Castillo va afirmar el 31 de març que les protestes eren "organitzades per líders pagats" i "malintencionades", tot i que després es disculparia mentre sostenia que algunes manifestacions "poden haver estat infiltrades".
L'1 d'abril, els manifestants es van començar a amotinar a Junín i van començar a saquejar botigues, caixers automàtics i farmàcies, i les autoritats van comunicar que hi havia hagut 10 detinguts durant els aldarulls. Simultàniament, representants del govern de Castillo van viatjar per tot el país per negociar amb la UGTRANM i representants del transport, tot i que van ser rebutjats. Els líders d'UGTRANM van exigir a l'administració Castillo que abaixés els preus del combustible, tot i que el govern ja havia creat el Fons d'Estabilització del Preu del Combustible, segons l'economista Jorge Gonzales Izquierdo per tal d'evitar l'augment del preu del dièsel. El govern va suprimir un impost sobre els carburants que incrementava els preus aproximadament un 30%, tot i que les estacions de servei es van negar a rebaixar els preus. Diez Villegas de la UGTRANM va anunciar el 2 d'abril una vaga general nacional per al 4 d'abril.
Els forts aldarulls a Huancayo el 3 d'abril van provocar la mort de quatre persones; dos van morir en accidents de trànsit, un professor va morir en no poder rebre tractament d'hemodiàlisi i un menor va morir ofegat en fugir dels enfrontaments al carrer. El president Castillo va respondre a la crisi anunciant, el 3 d'abril, un augment del 10% del salari mínim nacional i rebaixant encara més els impostos sobre els carburants. La mesura, però, va tenir poc efecte sobre els treballadors del transport que sovint treballen a la gran economia informal del Perú de gairebé el 70%. Castillo també va proposar la supressió de l'impost general de vendes, tot i que això ho havia d'aprovar el Congrés.