miniatura|Herriko Taberna de Bilbao exhibint la llista il·legalitzada d'ANB a les eleccions municipals de 2007 Moviment d'Alliberament Nacional Basc (en basc: Euskal Nazio Askapenerako Mugimendua) és el terme que fa referència al conglomerat d'organitzacions de caràcter social, polític, sindical i militar que propugnen, conjuntament, la independència i el socialisme al País Basc. Hi ha una àmplia varietat d'organitzacions que tenen diferents nivells de vinculació a l'espai polític abertzale d'esquerres. El mot es va popularitzar els anys 80 i 90.
El MANB ha patit des de finals de la dècada del 1990 una persecució judicial que ha portat a la presó molts dels seus dirigents i ha il·legalitzat moltes de les organitzacions, però no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexió amb els lligams directes entre el grup armat Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i moltes d'aquestes organitzacions, així com l'exaltació o apologia de les accions armades d'ETA, que el MANB es negava a condemnar.
Totes elles s'aplegaven políticament al voltant de la coalició Herri Batasuna (HB), creada el 1979 i que després canvià el nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna. Les altres organitzacions que formen part del moviment són:
Partits polítics: Acció Nacionalista Basca (ANB), partit polític abertzale i aconfessional fundat el 1922. HASI, embrió polític d'HB, dissolt el 1992 i integrat a KAS. Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), fundat el 2002. Sindicats: Langile Abertzaleen Batzordeak (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975. Altres organitzacions: Askapena: Són les brigades internacionalistes i solidàries de l'esquerra abertzale, visiten països com Veneçuela, Cuba i Palestina i duen a terme tasques solidàries. Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) considerada l'aparell polític del MANB, els seus membres són els que han dut a terme les negociacions amb el govern espanyol. Gestores Pro Amnistia, encarregada de donar suport als presos polítics bascos. Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l'idioma i els presos. Jarrai, fundat el 1979, secció juvenil, considerada la pedrera de futurs militants d'ETA, molts d'ells avesats en la kale borroka. Egizan secció femenina creada el 8 de març del 1988 com a evolució d'Aizan o Mujeres KAS. Ikasle Abertzaleak, secció estudiantil. Herriko taberna eren tavernes que funcionaven com a seus socials del moviment, clausurades en 2014. Etxerat: és una associació de familiars de presos. Les principals activitats de l'organització de l'esquerra abertzale Etxerat, són oferir suport als familiars dels presos i fer campanya per defensar els drets dels presoners i dels seus familiars. Premsa: Egin, clausurat sota l'acusació d'apologia del terrorisme.
Referències
Categoria:Esquerra abertzale