El 325 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com lAny del consolat de Camil i Esceva (o també any 429 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «325 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Esdeveniments Conquestes d'Alexandre el Gran a Àsia Nearc, militar de confiança d'Alexandre el Gran, pren el comandament de la flota construïda al riu Hidaspes. Durant el descens de l'Indus no té problemes i en arribar a la costa, Alexandre l'envia de tornada seguint la línia costanera. Poc després de salpar s'està 24 dies (del 20 de setembre al 23 d'octubre) varat per manca de vents, a un lloc que va anomenar Port d'Alexandre. Després segueix fins a Cocala on fa reparacions. Lleonat, governador de la província dels oreites, li envia provisions. Segueix fins un port de pescadors on lloga els serveis d'un pilot que coneixia la costa, i al cap de 80 dies tira l'àncora a la desembocadura del riu Anamis, al districte d'Harmòzi. A uns quilòmetres a l'interior hi acampa Alexandre.Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, XXX, 1 Barsina, coneguda també com Estàtira, la filla gran de Darios III, es casa a Susa amb Alexandre el Gran.Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 7 Lleonat, general macedoni, dirigeix una divisió de cavalleria que acompanya per la riba dreta a la flota d'Alexandre quan baixa per l'Indus. A la tornada luit contra els oreites i altres tribus bàrbares. Com a recompensa Alexandre li entrega una corona d'or quan arriba a Susa, com va fer amb els generals més destacats.Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, VII, 5Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, IX, 10 Sitalces i Cleandre de Bizanci, generals d'Alexandre, són detinguts i condemnats a mort acusats d'extorsió, segons Flavi Arrià i Quint Curci Ruf.Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, VI, 27Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, X, 1
Antiga Roma Són elegits consols Luci Furi Camil i Dècim Juni Brut Esceva. Brut Esceva fa la guerra als vestins als que va derrotar en una difícil batalla i els ocupa dues ciutats, Cutina i Cingília.Titus Livi. Ab Urbe Condita XII, 29 Furi Camil, mentre exerceix el càrrec contrau una dolorosa malaltia i s'ha de nomenar dictador a Luci Papiri Cursor per a continuar la guerra.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13, 16 Papiri Cursor va nomenar magister equitum a Quint Fabi Màxim Rul·lià i tos dos es van distingir al camp de batalla durant la Segona Guerra Samnita.Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII, 28, 29 Els auspicis no eren favorables i Papiri Cursor decideix esperar uns auspicis millors. Se'n va a Roma i ordena al seu magister equitum que mantingui les posicions sense enfrontar-se a l'enemic. Però Màxim Rul·lià no l'obeeix i avança cap a Imbrínium, on s'enfronta amb les forces samnites i obté una gran victòria, i on també va tenir mèrit el tribú militar Luci Comini.Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII, 30Sext Juli Frontí, Stratagemata IV, 1, 39 Van morir uns vint mil samnites.
Naixements
Necrològiques
Referències
Categoria:Anys del segle IV aC