La casa Jaume Andarió és un edifici situat als carrers de Sant Pere més Baix, 16, de les Beates, 8 i de la Volta de la Perdiu, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història El 1784, Antoni de Borràs i de Pedrolo, tinent de dragons agregat i regidor perpetu de Barcelona, va establir en emfiteusi al comerciant Jaume Andarió una finca que havia pertangut al notari Maties Marsal amb l'obligació d'invertir-hi en millores 10.000 lliures en 5 anys.AHPB, notari Josep Ponsico, manual 1.306/20, f. 270v-275, 29-10-1784. L'any següent, Andarió va demanar permís per a reconstruir-la, i el 1796, la va establir de nou al també comerciant Josep Prat i de Codina,AHPB, notari Francesc Joan Elies i Bosch, manual 1.123/19, f. 369-376v, 08-08-1796. que el 1806 va demanar permís per a reedificar una casa veïna al carrer de les Beates segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera, unificant-la amb l'existent.

Casat amb Mercè de Roca i Pi, baronessa de Marmellar, fou succeït pel seu fill Joaquim de Prat i de Roca (1804-1872), casat amb Maria Ventura d'Abadal i Cavalleria.AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/56, f. 82-89, 25-01-1872. Continuació de l'inventari post mortem de Joaquim de Prat i de Roca. El seu fill Josep Maria de Prat i d'Abadal estava casat amb Carme de Pastors i de Marenges, i a la seva mort el 1888AHPB, notari Ignasi Gallissà i Reynés, manual 1.374/98, f. 1353-1463, 15-06-1888. Inventari post mortem de Josep Maria de Prat i d'Abadal. va deixar com a hereva la seva filla primogènita Maria Josepa de Prat i de Pastors.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 29a de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció És una construcció que mostra els esquemes habituals de l'arquitectura urbana de finals del : baixos de pedra amb portals d'arc escarser amples, per deixar passar els carruatges, tres pisos amb balcons de llosana de pedra i barana de ferro de volada decreixent en funció de l'altura de les plantes i decoració esgrafiada que cobreix els panys de part de la façana. L'edifici no ha estat gaire reformat i conserva la puresa de la composició original, malgrat d'una posterior remunta sobre la cornisa original, i una modificació en una de les obertures de la planta baixa, la de la dreta des del carrer Sant Pere Més Baix, que originàriament era una finestra i va ser convertida en porta, perdent, així, l'ampit.

El portal principal té gravada a l'arc escarser la data 1785 i serveix d'accés a l'escala que, després d'un tram comú, es bifurca en direcció al principal i a la resta de pisos. Els esgrafiats presenten motius vegetals als marcs de les obertures. En els compartiments centrals, gerros i floreres al primer pis, uns nens sobre peanyes al segon, i altres gerros al tercer. A l'altura de les impostes es dibuixen garlandes sostingudes pels extrems per una espècie de mènsules.

Referències

Vegeu també

La Torroja La Fontana Joaquim de Roca i Batlle Vicenç de Roca i Pi Joaquim de Roca i Pi

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix