fou una periodista, contista, feminista i sufragista estatunidenca, que treballà en publicacions com Vanity Fair i Harper's Magazine. Els seus textos detallaven l'explotació que sofrien les joves dependentes a l'Amèrica de principis del .
Biografia Anne O'Hagan nasqué a Washington, DC, al 1869. Es llicencià en la Universitat de Boston el 1890."Mrs. F. A. Shinn, Writer, Dies at 63," The New York Times (June 25, 1933): 22."Christmas Reunion of Epsilon Chapter," Bostonia 10-11(1909): 21.
O'Hagan era membre de l'Heterodoxy, un club de debat feminista amb seu a Greenwich Village, en què hi havia altres dones com Sarah Field Splint o Ellen La Motte. A més a més, fundà la Unió Democràtica de Dones."Anti-Hearst Women Prepare Campaign," The New York Times (June 2, 1922): 24. Formà part de la junta directiva de l'Equal Suffrage League de Nova York i del Women's Suffrage Study Club, entre altres organitzacions sufragistes.John William Leonard, ed., Woman's Who's Who of America (American Commonwealth Company 1914): 742. També donà suport a la reforma de la llei seca."Women Democrats Ask Dry Law Views," The New York Times (May 15, 1928): 4."155 in the Arts Join Anti-Dry Body," The New York Times March 17, 1930): 23."Women Wet Leaders Endorse Roosevelt," The New York Times (July 8, 1932): 1. O'Hagan era membre de l'Església Protestant de l'església St. Luke in the Fields de Greenwich Village, on va coincidir amb la diplomàtica i activista pels drets humans, Eleanor Roosevelt.The New York Anglicans: Twenty Who Shaped the Twentieth Century, Anglican Examiner, retrieved 16 March 2015. miniatura|Confessions d'una dona professional per Anne O'Hagan, il·lustrada per May Wilson Preston del Harper's Bazaar, setembre del 1907 Com a periodista, O'Hagan col·laborà amb revistes com Vanity Fair, Harper's Magazine, Munsey's o Collier's, en les quals solia escriure sobre temàtica feminista.Pendennis, "Anne O'Hagan Writes Stories on Business Principles," The New York Times (June 18, 1905): SM3.Alice Fahs, Out on Assignment: Newspaper Women and the Making of Modern Public Space (University of North Carolina Press 2011): 32-33. Per exemple, en un article del 1901 per a la revista Munsey's titulat "La noia atlètica", celebrà l'entrada de les dones i xiquetes en activitats recreatives actives, tant pels beneficis per a la seua salut a llarg termini com perquè podien alliberar-se de portar peces de roba restrictives, i d'activitats passives.Douglas A. Noverr and Lawrence Ziewacz, The Games They Played: Sports in American History, 1865-1980 (Rowman & Littlefield 1983): 11-12. O'Hagan qüestionà els rols assignats a les fadrines majors i a les dones casades, i plantejava que el celibat podia ser elecció de les dones.
De particular interès per a ella fou l'explotació de les dependentes joves.Anne O'Hagan, "The Shop Girl and Her Wages," Munsey's Magazine 50(November 1913): 252-259.Sally Barr Ebest, The Banshees: A Literary History of Irish American Women Writers (Syracuse University Press 2013): 26-27. Anne O'Hagan, "Behind the Scenes in the Big Stores," Munsey's Magazine 22(4)(January 1900): 533-535.Louisa Iarocci, The Urban Department Store in America, 1850-1930 (Ashgate Publishing 2014): 107-108. Després del sufragi, O'Hagan cobria la política estatunidenca per al The New York Times, i hi realitzà una entrevista al futur candidat presidencial Al Smith el 1922.Anne O'Hagan Shinn, "Alfred E. Smith: A Personal Impression," The New York Times (October 22, 1922): 67.
O'Hagan participà en projectes de ficció en col·laboració, en què diversos autors escrivien capítols d'una novel·la o sèrie, com ara la sèrie The Good Family en Harper's Magazine el 1907 i The Sturdy Oak per a Collier's Magazine el 1917, una novel·la política.Elizabeth Jordan, ed. The Sturdy Oak: A Composite Novel of American Politics by Fourteen American Authors (1917). També fou una prolífica escriptora de ficció curta.Charles Fanning, The Irish Voice in America: 250 Years of Irish-American Fiction (University Press of Kentucky 2015): 183.
Es creu que Anne O'Hagan visqué amb sa mare fins que es casà amb Francis Adin Shinn al 1908. De fet, es considera que és autora d'un article anònim que descrivia els problemes d'una dona soltera moderna que vivia amb sa mare passada de moda.
O'Hagan va morir al juny de 1933, a 63 anys, a Nova York."Mrs. F. A. Shinn, Writer, Dies at 63," The New York Times (June 25, 1933): 22.
Reconeixements El 1936 la Universitat de Boston creà les Beques O'Hagan Shinn en la seua memòria per a donar suport a la literatura en anglés.Report of the President, Boston University (1941): 210.
Referències
Categoria:Contistes estatunidencs Categoria:Sufragistes estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Boston Categoria:Morts a Nova York Categoria:Escriptors de Washington DC Categoria:Nascuts el 1869 Categoria:Morts el 1933 Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX