Cinto Casanovas Corderroure (Santpedor, 25 de gener de 1933 - Sant Cugat del Vallès, 9 de setembre de 2023) fou un jesuïta i escultor català, rector de la parròquia del Sagrat Cor de Raimat.Notícia sobre l'escultor al canal de televisió catalana TV3, el 07/12/2020: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/mossen-cinto-casanovas-un-capella-escultor-a-raimat/video/6073229/ Al llarg de la seva vida artística va atendre una gran multitud d'encàrrecs religiosos i civils que omplen el paisatge catalàExposició Lluites Interiors (2006): https://www.vilaweb.cat/noticia/2086731/20061009/lalbergueria-inaugura-lexposicio-lluites-interiors-cinto-casanovas.htmlEl Merma (Vic) https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=443 i s'estenen més lluny en diferents països com Espanya, Itàlia (Florència i Roma)Retaule de La StortaExposició itinerant. Itàlia 1982. https://neptun.unamur.be/files/fiches/cdrr-monographies/CHURCH-68-OCR.pdf o EEUU (amb exposicions a Filadèlfia, Baltimore i Washington).Catalunya Cristiana 16/11/2006, p.30. Disponible a: https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1417_20061116_cat.pdf La seva especialitat de fosa del bronze l'aprengué a Itàlia de la mà de fonedors professionals, i l'implementà ell mateix en les seves obres amb la tècnica de la cera perduda.Reportatge a càrrec de Calidos.cat a https://vimeo.com/353045235 A més dels treballs encarregats, va anar desenvolupant una escultura abstracta pròpia, que es pot dividir en tres línies artístiques: Una primera línia artística (aprox. de 1972-1980), caracteritzada per diferents formes i mides d'espantaocells. Una segona línia artística (aprox. de 1972-1982), amb peces de matèria rígida d'on en sobreeixien membres del cos. Una tercera línia artística (aprox. de 1972-2019), caracteritzada per l'abstracció, combinant blocs rígids amb motius orgànics que s'obren camí a través d'escletxes i canals. Els formats d'obres desenvolupades pel Cinto es divideixen en quatre grans tipologies: Encàrrecs (religiosos o civils) Reproducció d'escultures Obres personals Ceràmica L'art personal desenvolupat al llarg de la seva carrera artística expressa fonamentalment motius de tensió interior en què elements rígids de geometria cúbica o lineal pressionen substàncies orgàniques en moviment sense arribar mai a esclafar-les, simbolitzant així la vida que aconsegueix escapar de l'opressió dels poders.
El 22 d'abril del 2026 l'Ajuntament de Lleida lliura a títol pòstum la medalla al mèrit cultural i artístic.
Biografia Infantesa i adolescència miniatura|300px|esquerra|Col·lecció "Tensions Interiors" Va néixer el 25 de gener de 1933 a Santpedor (Bages).Font, D., Balasch, E. (2006). Cinto Casanovas a l'Albergueria. Publicació-llibret amb motiu de la seva exposició. Vic: L’Albergueria Dels sis als catorze anys estudià a l'escola que els Germans de la Salle van obrir a Santpedor, gràcies a la Fundació Llissach.Llop, S., (1989). Cinto Casanovas. Publicació-llibret amb motiu de la seva exposició del 8 al 30 de setembre 1989. Girona: Fòrum Galeria. Acabats els estudis primaris, la influència de Sant Ignasi i el testimoni del seu germà gran Joan, que anys abans havia entrat a la Companyia de Jesús van portar-lo també a ell a anar a Roquetes (Tortosa), on els jesuïtes tenien una escola secundària anomenada Apostòlica per a aquells que desitjaven començar el camí del sacerdoci.
Formació religiosa, teològica i artística El 1950 entra en el noviciat (2 anys) que els jesuïtes tenien al Monestir de Veruela (Saragossa), i comença la llarga formació jesuítica de més de 15 anys. Acabats els estudis teològics, entra a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi el 1967, i es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona el 1972.Bruno, E. (1982). Cinque gesuiti: André Bouler (Parigi), Cinto Casanovas (Barcellona), Jean-Marie Tézé (Parigi), André Van Laere (Bruxelles), Mario Venzo (Milano). Milano: Galleria San Fedele.Borrell, J., Farré, X., Viladot, G. (1998), Escultures. Cinto Casanovas. Lleida: Institut d'Estudis IlerdencsCatalunya Cristiana 16/11/2006. Disponible a: https://www.catalunyacristiana.cat/hemeroteca2/Catalunya_Cristiana_1417_20061116_cat.pdf Es forma en dibuix i pintura, però s'especialitza en escultura. El Cinto formula com l'art és important i emocionant per si mateix, no per haver de tenir cap utilitat.Peris, T. (2004) Revista Jesuitas
Un grup de jesuïtes americans artistes van fer una trobada a Roma l'any 1972Jordi Piquer, La Vanguardia, 30 de juny de 1985. Disponible a: https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1985/06/30/LVG19850630-025.pdf i el Cinto s'hi va fer present. Allí contacta amb fonedors dels quals aprendrà la tècnica de la fosa del bronze a la cera perduda. Allí va poder visitar una gran quantitat de museus i galeries, i l'amistat compartida amb els companys artistes durà dècades. Cada any es trobaven en una ciutat diferent per a aprendre i compartir l'art: Milà, Roma, París, Barcelona.
En la seva comunitat religiosa del carrer del Palau (Barcelona), on residia, troba un ambient propici a les belles arts, convivint amb el taller d'escultura del Germà Gil SJ.,Heredia, J. (2004). Pedro Gil, SJ, escultor. Villareal: Ateneu XXU Vila-Real. que poblà de marededeus i de sants Xaviers moltes capelles dels col·legis jesuïtes.
Anys com a creador miniatura|Procés de fundició del bronze al taller de Cinto Casanovas Acabada la formació s'instal·la a Sarrià, i durant 25 anys combina la producció de les seves primeres obres d'art amb la docència de dibuix tècnic i artístic als alumnes del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona). És el moment en què erigeix el seu primer taller a la casa del carrer Margenat. Més tard, començant les escultures en bronze, necessita més espai i trasllada el taller a una masia de Valldoreix, Can Barba (Vallès Occidental). Temps després, buscant més tranquil·litat va voler allunyar-se de Barcelona i traslladà el seu taller d'escultura a Verdú, el tercer i últim indret de treball, on hi anava tres dies a la setmana des de Barcelona. Quan s'estava a Verdú, vivia a la casa natal de Sant Pere Claver. Allí va treballar durant molts anys les escultures fins al 2019, quan finalment tancà el taller. Per explicar el seu treball com a escultor, l'autor es definirà a si mateix com a "picapedrer".
Vida artística Al marge de les obres destinades a exposicions, els encàrrecs han omplert bona part dels seus treballs, principalment en temes de caràcter religiós, tant de fusta com de bronze i de pedra. El 1972 fa un viatge d'estudi a Itàlia i contacta amb fonedors per aprendre la tècnica de la fosa del bronze, que serà la seva especialitat més personal. Normalment, els escultors en bronze preparen el model i l'envien a un fonedor que faci el motlle i fongui l'escultura. El Cinto, però, va escollir fer sempre ell mateix la fosa del bronze amb la tècnica de la cera perduda, perquè considerà que així eren més autèntiques les seves obres.
El primer treball de l'artista, en bronze, és el de Sant Martí de Tours, per a la parròquia del poble de Tous, el 1973.
Prevere i artista Cinto Casanovas va pertànyer a un grup selecte de jesuïtes artistes d'Europa, que buscaren confrontar els valors espirituals de la vida religiosa amb el teixit temàtic i estètic de les diverses formes de creativitat artística, és a dir, integrar la vocació artística i jesuítica. Com a tal, el 1985 organitza el III Congrés d'Artistes Jesuïtes a Sant Cugat del Vallès, que va reunir uns 40 participants, entre els quals es troben noms com Mario Venzo sj -deixeble de Cézanne-, o Eugenio Bruno -director del Centre Cultural de San Fedele de Milà-. El primer i segon Congrés d'artistes jesuïtes va tenir lloc a Roma, Milà. El Pare Casanovas afirma que allò que primer necessita l'art és llibertat i autenticitat. També en l'Església.
En una entrevista que li va fer Toni Peris Rierany, hi ha una bona síntesi del seu pensament:
L'escultura pròpia de l'autor miniatura|esquerra|Figura de la Mare de Déu, obra del Cinto, als jardins del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana de Manresa El poeta i jesuïta Joan Baptista Bertran, tot presentant l'exposició de 1978, a la Galeria Nartex, (C/ Aragó 176 de Barcelona) ens dona aquesta valoració de l'escultura del Cinto Casanovas:
Josep Borrell i Figuera, presentant també l'exposició del setembre del 1998, a la Sala Gòtica del IEI, (Institut d'Estudis Ilerdencs) definia Cinto Casanovas dient que primerament pensa en el material per l'escultura. Aquest material, sigui bronze, fusta o pedra, és qui exigeix o condiciona la plasmació de la idea primigènia.
Guillem Viladot, en l'exposició feta a l'ajuntament del poble de Raimat (1998), s'expressa així:
El jesuïta Heinrich Pfeiffer presentant l'exposició col·lectiva de cinc jesuïtes artistes (1972), un d'ells en Cinto Casanovas, afirma això:
Altres àmbits de la vida de l'autor Cinto Casanovas va dedicar bona part de la seva vida al treball artístic i a la vida parroquial, com també inicialment a la docència. La vocació com a jesuïta l'ha portat a l'entrega pastoral: l'atenció sagramental i l'escolta dels feligresos als diferents indrets on ha viscut.Notícia de TV3 «Mossèn Cinto Casanovas, un capellà escultor a Raimat», 7 de desembre de 2020. Disponible a: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/mossen-cinto-casanovas-un-capella-escultor-a-raimat/video/6073229/?fbclid=IwAR1-WtqrnG7_CWivNT_tAh_4Q5C7gulDbuy_FNFW3k8LIDbd_7cA2r2rf5c (Consultat 8 de juny 2023) Dins del seu compromís per a promoure els artistes, al llarg de diversos anys va dotar uns crèdits a postgraduats a l'Escola Ondara de Tàrrega sobre la tècnica de fosa a la cera perduda, i durant dècades va vetllar pel manteniment i millora de l'Església del Sagrat Cor de Raimat, joia del modernisme català que connectà el Cinto amb l'escola d'Antoni Gaudí. Als seus 90 anys, Cinto Casanovas deixà la parròquia per complicacions de salut, i el 9 de setembre de 2023 moria a la infermeria de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès, on fou enterrat.
Obra escultòrica S'han de distingir quatre tipologies en l'escultura del Cinto Casanovas:
1. Obres per encàrrec 1.a) Religioses miniatura|Figura de Sant Bartomeu, a l'Ermita de Sant Bartomeu de Figuerola d'Orcau, obra de l'escultor. Sant Martí de Tours (1972) Primera escultura de Cinto Casanovas feta en bronze fos pel mètode de la cera perduda, una talla de Sant Martí de Tours per a la parròquia de Tous, 1972.
Sant Martí, Sant Martí de Sesgueioles (?) Talla de Sant Martí a la façana de l'església de Sant Martí de Sesgueioles, feta de pedra.
Verge, Salamanca (?) Talla de fusta de la Verge, feta per a l'Universidad Laboral de Zamora. Més tard es va dur a la parròquia del Milagro de San José de Salamanca, on està actualment.
Sant Judes Tadeu (?) Figura de Sant Judes Tadeu, amb la destral que indica el tipus de martiri (decapitació). Es desconeix la ubicació actual.
Sant Jordi del Castell de Claravalls (1979) Figura de Sant Jordi, escultura en pedra sorrenca, de 1979. Situada al Castell de Claravalls.
La Verge de la Parròquia de Sant Ignasi de Lleida (1980) Talla de la Mare de Déu feta amb fusta de roure americà. Tot i això, quan el Cinto esculpia aquesta escultura el 1980, el riu Segre sortí de la llera i va causar una gran inundació de la ciutat de Lleida, que s'emportà tota la fusta del magatzem on el Cinto l'havia comprat, de manera que la va haver d'acabar amb roure francès.
Pietat del cementiri del Col·legi Sant Pere Claver de Raimat (1980) Figura de la Pietat, escultura en pedra sorrenca, de 1980. Situada al cementiri del Col·legi Sant Pere Claver de Raimat.
Centenari de la canonització de Sant Pere Claver (1980) Escultura del 1980 amb motiu del centenari de la canonització de Sant Pere Claver. Situada a la recepció del col·legi Claver. Figura de pedra i bronze.
Sant Pere de la Parròquia d'Altet (1982)