Falcònia Proba (en c. 310-c. 360) fou una poetessa romana molt admirada a l'edat mitjana, que va néixer en lloc desconegut; Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement.
Cristiana de fe i pertanyent a una influent família aristocràtica, és coneguda per haver escrit el Cento Vergilianus de laudibus Christi, un centó compost per versos de Virgili units per formar un poema èpic centrat en la figura de Jesús.
Biografia Proba formava part d'una família important del segle IV, la gens Petrònia. El seu pare era Petroni Probià, cònsol el 322, mentre que la seva mare probablement es deia Demetria;Fassina. 2006 el seu germà era Petroni Probe, cònsol el 341, mentre que el cònsol del 310, Pompeià Probe, era el seu avi patern. Esposa de Clodi Celsí Adelf, prefectus urbi de Roma l'any 351. Amb ell va tenir dos fills: Quint Clodi Hermogenià Olibri, cònsol el 379, i Faltoni Probe Alipi, prefecte urbà de Roma l'any 391.Marella Nappi, , dans Béatrice Didier, Antoinette Fouque et Mireille Calle-Gruber (dir.), , Éditions Des femmes, 2013, p. 3543.
Nascuda en una família pagana, Proba es va convertir quan ja era adulta, convertint més tard també el seu marit i els seus fills. Faltonia Proba va morir abans que Celsí. Probablement va ser enterrada amb ell a la basílica de Santa Anastasia al Palatí a Roma, on, fins al segle XVI, hi havia una inscripció funerària,CIL VI, 1712. col·locada en una columna prop de l'altar major de l'església, que després va ser traslladada a Villa Borghese al segle XVIII abans de desaparèixer. El vincle entre l'Església i Proba podria ser Anastasia de Sírmium, que probablement pertanyia a la gens Anícia, com Proba pel casament del seu fill amb una membre d'aquesta família. Proba i Celsinus podrien haver rebut, per tant, el privilegi d'un enterrament ad sanctos (prop de la tomba d'un sant), en virtut de la veneració particular de la seva família pel sant.Cfr. R. Lizzi Testa, Senatori, popolo, papi. Il governo di Roma al tempo dei Valentiniani, Bari, Edipuglia, 2004, p. 118-119.
Era propietària, juntament amb el seu marit, dels Horti Aciliorum, situats al turó Pinci de Roma.
Obres S'atribueix a Proba la composició de dos poemes, dels quals només un ha sobreviscut; la identificació de Proba amb Falcònia Proba s'accepta gairebé unànimement, tot i que alguns estudiosos proposen que l'autora dels poemes, en particular la que ha sobreviscut, va ser la seva neta del mateix nom, Anicia Faltonia Proba.
Constantini bellum adversus Magnentium El primer poema, potser compost quan encara era pagana, tractava del conflicte entre l'emperador Constanci II i l'usurpador Magnenci, un tema que va afectar de prop Proba, ja que el seu marit era praefectus urbi el 351, és a dir, durant la usurpació; el títol que es dóna en una nota del Codex Mutinensis és Constantini imperatoris bellum adversus Magnentium.
L'existència d'aquest poema està testimoniada pels versos inicials del segon poema, el que ha sobreviscut, en el pròleg del qual, de fet, Proba nega aquest poema pagà: per aquesta raó s'ha avançat la hipòtesi que la pèrdua d'aquest poema va ser volguda per Proba.Jane Stevenson, Women Latin Poets: Language, Gender, and Authority from Antiquity to the Eighteenth Century, New York, Oxford University Press, 2005, p. 65. ISBN 01-9818-502-2
Cento Vergilianus de laudibus Christi Després de la seva conversió, Proba va compondre un poema èpic cristià, el Cento Vergilianus de laudibus Christi o, més simplement, Cento Vergilianus, cap al 362.E.A. Clark, Faltonia Betitia Proba and her Virgilian Poem: The Christian Matron as an Artist, in: E.A. Clark, Ascetic Piety and Women's Faith: Essays on Late Ancient Christianity, Lewinston (NY), Edwin Mellen Press, 1986, p. 124-152. ISBN 08-8946-529-0 És un cento basat en Virgili, és a dir, una composició obtinguda juxtaposant versos extrets de les obres del poeta mantuà, amb modificacions mínimes, que, en aquest cas, corresponen a la introducció de noms bíblics.Falconia Proba a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 134 L'obra estava destinada a l'evangelització de joves aristòcrates, amb una mostra d'erudició típicament masculina.Alle origini della vita monastica - L'Osservatore Romano, su www.osservatoreromano.va. URL consultato il 6 giugno 2024.
El poema tracta de la creació del món i la vida de Jesús, que esdevé un heroi èpic. Consta de 694 versos i està dividit en un prefaci i una invocació (vv. 1-55), episodis de l'Antic Testament (vv. 56-345), episodis del Nou Testament (vv. 346-688) i un epíleg.Antonio Arbea (1999). El carmen sacrum de Faltonia Betitia Proba, la primera poetisa cristiana. Cyber Humanitatis 11. ISSN 0717-2869 (WC · ACNP)
Sant Jeroni va expressar una opinió negativa sobre aquesta obra, afirmant que una "vella xerraire" volia "ensenyar les Escriptures abans d'haver-les entès", considerant "Maró [Virgil] sense Crist un cristià" (carta 53.7);A. Fassina, Una patrizia romana al servizio della fede: il centone cristiano di Faltonia Betitia Proba, Tesi di dottorato, Isidor de Sevilla, però, creia que l'autor havia de ser lloat.Isidor de Sevilla, Etimologie, I.39.26.
El papa Gelasi I (492–496) va declarar el Cento Vergilianus de laudibus Christi una obra apòcrifa i, per tant, tot i que no era herètica, se'n prohibia la recitació pública. Malgrat això, l'obra va gaudir d'un cert èxit: a l'antiguitat, es van atestar còpies per als emperadors Arcadi i Teodosi II, mentre que durant l'Edat Mitjana es va continuar utilitzant amb finalitats educatives, i Giovanni Boccaccio va incloure Proba entre les dones il·lustres al seu De mulieribus claris.
L'edició impresa del Centone de Proba, produïda a Basilea cap al 1474, va ser probablement la primera d'una obra escrita per una dona.
Se sap que va escriure altres obres, una concretament sobre les guerres civils, però no en queda rastre. Alguns autors li van atribuir l'obra Homerocentones, un poema de temàtica religiosa formada per versos d'Homer, però en realitat correspon a Eudòxia Augusta.
Referències
Bibliografia CIL VI, 1754; CIL VI, 1755; CIL VI, 32032; CIL XV, 7159 Faltonia Proba, in Catholic Encyclopedia, vol. XII, New York, Encyclopedia Press, 1913.
A. Badini, Una donna fra Bibbia e poesia. Contributo allo studio di Proba, Firenze, Facoltà teologica dell'Italia centrale, 2008. E.A. Clark - D. Hatch, Jesus the Hero in the Virgilian Cento of Faltonia Betitia Proba, in: «Vergilius», 27, p. 31–39. ISSN 0506-7294 (WC · ACNP) F. Ermini, Il centone di Proba e la poesia centonaria latina. Studi, Roma, E. Loescher, 1909. A. Fassina, Alterazioni semantiche ed espedienti compositivi nel Cento Probae (PDF), in Incontri triestini di filologia classica V, 2005-2006, Trieste, Edizioni Università di Trieste, 2006, p. 261-272, . P. F. Moretti, Versi didoniani nel Centone di Proba, in: Motivi e forme della poesia cristiana antica tra Scrittura e tradizione classica, XXXVI Incontro di Studiosi dell'Antichità Cristiana 1 (Roma, 3–5 maggio 2007), Roma, Institutum Patristicum Augustinianum, 2008, p. 643-659. P. F. Moretti, Proba e la tradizione tardoantica del testo di Virgilio. Qualche riflessione, in: «Acme», 61 (1), p. 61–86. ISSN 0001-494X (WC · ACNP) P. F. Moretti, Proba e il Cento nuptialis di Ausonio in: P.F. Moretti - C. Torre - G. Zanetto (a cura di), Debita dona. Studi in onore di Isabella Gualandri, Napoli, D'Auria, 2008, p. 317-348. W. Smith, Falconia Proba in Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. II, London, Taylor and Walton, 1850, p. 134 .
Categoria:Poetes romans en llatí Categoria:Morts a Roma Categoria:Persones de la província de Viterbo Categoria:Poetes italians Categoria:Escriptors del Laci Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Escriptors italians en llatí Categoria:Romans del segle IV Categoria:Escriptors del segle IV