, coneguda com la Suri, va ser una dinamitzadora cultural i artista catalana.

Biografia Va néixer a Manresa, filla del pintor Benvingut Duocastella i Serra i de Dàlia Roig i Amigó –que morí molt aviat–, en una família que cultivava l'art i s'interessava per la política, «besneta d'un carlí, neta d'un comunista i filla d'un republicà de dretes que va ser afusellat el 27 de gener de 1937», com ella mateixa va deixar escrit.

Activitat artística i cultural Va viure a Manresa fins als 14 anys, quan es traslladà a Terrassa. En arribar-hi, mentre treballava en una fàbrica tèxtil i estudiava infermeria, va començar a fer teatre, pintura i recitals de poesia. Va impulsar la creació de l'Associació de Poetes Egarencs i la Filmoteca de Terrassa. La seva obra pictòrica explora la pintura acrílica, l'aquarel·la i el dibuix. Va participar en un projecte educatiu per divulgar i promoure l’art contemporani a l'alumnat de les escoles bressol de Terrassa.

Com a actriu, va intervenir en pel·lícules com Shirley Temple Story (1976), d'Antoni Padrós, La nueva Marylin (1976), de José Antonio de la Loma, Libertad provisional (1976), de Roberto Bodegas, La ciutat cremada (1976), d'Antoni Ribas, o L'orgia (1978) i Salut i força al canut (1979), de Francesc Bellmunt, Los ángeles (1990), de Jacob Berger. També aparegué en pel·lícules per a televisió, entre les quals Cabell d'Àngel (2001), d'Enric Folch, i episodis de sèries televisives, tant a TVE com a TV3, com Makinavaja, El misterio de la cripta embrujada, Porca Misèria, La plaça del Diamant, Estació d'enllaç... Algunes de les representacions teatrals en què va intervenir són L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, les obres Peer Gynt, d'Ibsen, Anthropos, Zero, de Pep Pla.

Activitat sociopolítica Dins del seu compromís social i polític, va participar en una reunió de l'Assemblea de Catalunya el 1973, motiu pel qual fou detinguda i empresonada a la presó de dones de la Trinitat durant un mes. Als anys vuitanta va ser candidata al Senat per la candidatura Cultura Natural. Al 1990 va ser una de les fundadores de l'Associació de les Nacions Unides a Terrassa.

Vida personal i reconeixement Fent de model de dibuix a l'escola industrial, va conèixer Floreal Soriguera, un artista nascut a l'exili francès, amb qui compartiria la vida i la seva passió per la cultura. Ambdós van impulsar l'Associació de veïns de Ca n'Aurell. La societat terrassenca els va obsequiar a tots dos amb capgrossos, i van ser Capgròs de l'Any el 1992 i el 2005. El 1995 l'Ajuntament de Terrassa va concedir a la parella la Medalla d'Honor de la Ciutat.

Maria Dolors Duocastella està enterrada al Cementiri de Terrassa.

Referències

Enllaços externs Testimoni en vídeo Publicació homenatge de l'Ajuntament de Terrassa Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 2014 Categoria:Morts a Terrassa Categoria:Actors de teatre bagencs Categoria:Actors manresans Categoria:Actors de cinema catalans del sud Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Actors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1926