va ser un cantant, compositor, productor i multi-instrumentista brasiler, freqüentment considerat un dels pioners del rock brasiler. També va ser productor musical de la CBS, durant la seva estada en la ciutat de Rio de Janeiro i, de tant en tant, és anomenat Pare del Rock Brasiler i Maluco Beleza.
La seva obra musical és composta per disset discos llançats durant 26 anys de carrera. El seu estil musical és tradicionalment classificat com rock i baião, i de fet va aconseguir unir ambdós gèneres en músiques com Let me Sing, Let me Sing. El seu àlbum d'estrena, Raulzito i els Panteres (1968) va ser produït quan integrava el grup Raulzito i els Panteres, però només va guanyar notorietat crítica i de públic amb cançons com Or de Tolo, Mosca en la Sopa i Metamorfose Ambulant, de l'àlbum Krig-ha, Bandolo!, de 1973. Raul Seixas tenia un estil musical que era anomenat «contestador i místic». Això es deu als ideals que defensava, com la Societat Alternativa presentada en l'àlbum Gita, llançat el 1974, influenciat per figures com l'ocultista britànic Aleister Crowley.
Escèptic i agnòstic, Raul s'interessava per filosofia (principalment metafísica i ontologia), psicologia, història, literatura i llatí.Raul Seixas: Um Produtor de Mestiçagens Musicais e Midiáticas . Acesso em 17 de julho de 2015. "O repertório era complicado, minhas letras falavam de agnosticismo, essas coisas intelectuais."Ateísmo presente em legado de Raul Seixas . Acesso em 17 de julho de 2015. "O que posso chegar mais perto enquanto classificação é o agnosticismo". Algunes idees d'aquests corrents van ser molt aprofitades en la seva obra.Pereira (?), p. 36 Va aconseguir gaudir d'una audiència relativament alta durant la seva vida. Els anys 80, va continuar produint àlbums que es van vendre bé, com Obre't Sésamo (1980), Raul Seixas (1983), Uah-Bap-Lu-Bap-Lah-Béin-Bum! (1987) i La Panela del Diabo (1989), aquest últim en societat amb el també baiano i amic Marcelo Nova.
La seva obra musical ha augmentat contínuament, en la mesura que els seus discos (principalment àlbums pòstums) continuen sent venuts, convertint-lo en un símbol del rock del país i un dels artistes més adorats i volguts entre els fans els últims anys. L'octubre de 2008, la revista Rolling Stone va promoure la Llista dels Cent Principals Artistes de la Música Brasilera, el resultat de la qual va col·locar Raul Seixas en la 19a posició, superant noms com Milton Nascimento, Maria Bethânia, Heitor Villa-Lobos i altres. L'any anterior, la mateixa revista va promoure a Llista dels Cent Principals Discos de la Música Brasilera, on dos dels seus àlbums van aparèixer: Krig-ha, Bandolo!, en la 12a posició i Novo Aeon, en la 53a posició.
Biografia Infància
Raul Santos Seixas va néixer a les 8 hores del matí el 28 de juny de 1945 en una família de classe mitjana baiana, la qual vivia en l'Avinguda Sete de setembro, Salvador.Passos (2007), p.63 El seu pare, Raul Varella Seixas, era enginyer del ferrocarril i la seva mare, Maria Eugênia Santos Seixas, es dedicava a les activitats domèstiques. El juliol de 1945, va ser registrat en el Cartório de Registre Civil de Salvador amb el nom del pare i de l'avi patern. El 16 de setembre, el van batejar en l'Església Matriz da Boa Viagem. El 4 de desembre de 1948, va néixer l'únic germà de Raul, Plínio Santos Seixas, amb qui tindria una bona relació durant la seva infància. Els seus estudis van començar el 1952, quan anar a primària, estudiant amb la professora Sônia Bahia, i després de conclòs el curs el 1956, va fundar el Club dels Cigarrets amb alguns amics.
La carrera escolar de Raul s'iniciaria el 1957, quan va ingressar en el Col·legi Sa Bento, on va ser expulsat en la 2a sèrie per tres anys.Passos (2007), p. 64 Un dels motius de l'expulsió, segons alguns biògrafs, és que ell, en comptes d'anar a classe, escoltava rock and roll — en els seus inicis — en la botiga Cantinho de la Música. El 13 de juliol de 1959, Raul Seixas va fundar l'Elvis Rock Club amb l'amic Waldir Serrão. Segons la periodista Ana Maria Bahiana, a través de Serrão Raul Seixas va començar a sortir de casa i a mantenir una vida social més àmplia.Bahiana (1975), p.18 Segons Raul, la trobada amb Serrão va ser fantàstica: «em vaig preparar tot, em vaig posar el coll, un tupé, engominar el cabell, i vaig quedar esperant, mastegant xiclet».Bahiana (1975), p.17-18 L'Elvis Rock Club era com una banda de carrer, que buscava baralles en el carrer, feia soroll, robava gormanderies i trencava vidres. Encara que Raul no li agradés molt això, «anava en l'ona, ja que el rock era tota una manera de ser».
Llavors, la família va resoldre matricular Raul en un col·legi religiós, el Col·legi Intern Marista, on va arribar a la 3a sèrie el 1960, però va acabar repetint les pràctiques el 1961. En aquesta època, Raul va començar a interessar-se per la lectura, ja que el seu pare, que estimava els llibres, tenia una vasta biblioteca a casa.Passos (2007), p. 64Pereira (?), p.19 Tan just va desxifrar el misteri de les lletres, el nen es va posar a llegir els volums que trobava en la biblioteca del pare i així, les històries que llegia en la biblioteca fomentàvem la seva imaginació i, amb els quaderns del col·legi, feia dibuixos, creava personatges, trames, per després vendre al germà 4 anys més petit, que acabava quedant interessat i comprava els esbossos.Pereira (?), p.20 Segons Raul, un dels personatges principals d'aquestes històries era un científic dolent anomenat «Melô» (alguna cosa com boig), que viatjava per diversos llocs imaginaris com el «No-res», el «Tot», «la Coma», «X al Cub» i «Oceans de Colors».Bahiana (1975), p.13 Segons Raul, «Melô» era la seva «altra part, la que buscava les respostes, el jo fantàstic, viatjant fora de la lògica en una màquina en què només cabia un passatger... Melô-jo. Plínio quedava hores escoltant el germà contar les seves històries, dins l'habitació dels dos, i Raul freqüentment escenificava els personatges com un actor. Ambdós tenien alguna cosa en comú: adoraven la literatura, però odiaven l'escola. Més tard, ja madur, Raul Seixas diria: «Jo era un fracàs en l'escola. L'escola no em deia gens del que jo volia saber. Tot el que aprenia era en els llibres, en casa o en el carrer. Vaig repetir cinc vegades la segona sèrie. maig vaig aprendre res a l'escola. Menteixo. Vaig aprendre a odiar-la.» En una determinada ocasió, el pare va preguntar com anava en l'escola i va demanar el seu butlletí. Raul va mostrar un butlletí falsificat, amb totes les matèries amb un 10.Bahiana (1975), p.15 El pare qüestionava si ell havia estudiat, però la mare Maria Eugênia interrompia, dient alguna cosa com «No va estudiar res, es va quedar aquí escoltant rock tot el temps, aquesta porqueria dElvis Presley, de Little Richard i cridant aquestes bogeries.»Bahiana (1975), p.16 Als pares de Raul, com tota la generació de l'època, les estranyava el rock i ell no era gaire benvingut entre les famílies.
Anys 1960: Os Panteras Amb dotze anys, Seixas va formar el seu primer grup, Os Panteras, que després va canviar el seu nom per Raulzito e os Panteras. Van aparèixer a TV Salvador fent covers de Lewis, Little Richard i Elvis, un estil de música que aleshores s'anomenava «cowboy music» al Brasil. També van ser el primer grup de l'estat de Bahia que va interpretar portades dels Beatles i els va deixar anar els cabells, ja el 1964.Seixas, Raul. O Baú do Raul Revirado (?), p. 25
A mitjans dels anys 60, Os Panteras, ja conegut com el millor grup de rock de la regió, va començar a donar suport a alguns dels cantants pop més famosos del Brasil de l'època, com Roberto Carlos i Jerry Adriani sempre que anaven a Salvador. Impressionats amb el seu talent, les estrelles sempre aconsellarien a Raul que es desplacés cap al sud i arrisqués a la pròspera escena de Jovem Guarda.
Seguint les promeses de fama i fortuna, la banda es va traslladar a Rio de Janeiro el 1967.Seixas, Raul. O baú do Raul Revirado (?), p. 33
L'any següent van publicar el seu primer i únic àlbum al segell Odeon (més tard EMI-Odeon),Seixas, Raul. O baú do Raul Revirado (?), p. 45 que incloïa una versió en portuguès de la cançó dels Beatles Lucy in the Sky with Diamonds entre molts números originals. Sense cap mena de publicitat, el disc es va enfonsar i la banda es va dissoldre.Seixas, Raul. O baú do Raul Revirado (?), p. 45 Seixas va quedar totalment sacsejat pel fracàs dels Panteres, i el seu retorn a Salvador. Va escriure: «Em vaig passar tot el dia tancat a la meva habitació llegint filosofia, amb només una llum molt feble, la qual cosa va acabar malbé la meva vista [... ] Em vaig comprar una motocicleta i vaig fer bogeries al carrer».
Transició: Productor musical Raul Seixas estava totalment convuls pel fracàs amb Os Panteras, i la seva tornada a Salvador. Escrivia: «Passava el dia sencer tancat en l'habitació llegint filosofia, només amb una llum dèbil, el que va acabar espatllant-me la vista […] Vaig comprar una motocicleta i feia bogeries pel carrer». No obstant això, la sort començaria a canviar, un dia, coneix en Bahia un director de la CBS Discos. Més tard, convidaria Raul a ser productor de la companyia. Sense pensar-s'ho dues vegades, fa les maletes, al costat d'Edith, i torna a Rio, per utilitzar els seus enciclopèdics coneixements de música com productor fonogràfic. Aquesta seria la segona oportunitat de Raul, que va treballar anònimament per un bon temps.
Raul, després d'haver entrat en la CBS, va fer grans aliats i amics. Encara el 1968, la parella Os Jovens i la banda The Sunshines van apostar per les seves lletres. No obstant això, Raul faria un gran amic i soci: Leno, de la parella Leno i Lilian. «Raulzito sempre va estar 20 anys per davant del seu temps i Leno ho comprenia; en realitat, sempre va haver-hi una gran admiració mútua», segons Arlindo Coutinho, relacions públiques de la CBS. En el seu compacte doble Papel Picado, llançat el 1969, Leno va registrar Un Minut Més, versió de Raulzito d' I Will (gens a veure amb la cançó de Paul McCartney). Tampoc es pot oblidar Mauro Motta, altre gran soci de Raul en aquesta fase. Jerry Adriani decideix convocar Raulzito per ser el productor dels seus discos. En l'àlbum de 1969, va aprofitar per gravar una de les seves cançons, Tudo Que É Bom Dura Pouco. En aquella mateixa època, altres ídols de la Jovem Guarda també van apadrinar Raulzito gravant les seves lletres, com Ed Wilson, Renato i els seus Blue Caps, Jerry Adriani, Odair José.
L'any 1970 va marcar l'inici d'una fase molt activa en la carrera de Raulzito, com productor de la CBS. Primerament, les seves composicions van passar a ser gravades pels artistes del cast de la gravadora. Va passar l'any produint discos per Tony & Frankye, Osvaldo Nunes, Jerry Adriani, Edy Star i Diana, a més d'escriure una quantitat enorme de cançons pels companys de la gravadora. Algunes de molt èxit, com Doce doce amor (Jerry Adriani), Ainda Queima a Esperança (Diana) i Se ainda existe amor (Balthazar). Raulzito en aquesta època passa a tenir una bona ocupació de respectat productor, que va aconseguir llançant les seves composicions com a Hits en la veu d'altres cantants. Però Raulzito no es conformava només amb això, encara més quan va conèixer l'amic i soci Sérgio Sampaio, passant cada vegada més a realimentar els somnis de quan encara vivia a Salvador, quan era ser un cantant. Al costat de Leno, Raulzito participa del disc Vida e Obra de Johnny McCartney, disc en solitari de Leno, en què ambdós busquen nous camins i experimentacions. Va ser el primer LP gravat en vuit canals en el Brasil. Les lletres del disc van ser censurades i van acabar no sent llançades a l'època.