també coneguda com a Maude Malone, era una bibliotecària estatunidenca i sufragista de Nova York."A Militant Suffragette" Altoona Tribune (12 de març de 1910): 8. Newspapers.com. També fou portaveu del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, el primer sindicat de treballadors de biblioteques públiques estatunidenc.
Biografia Maud Malone nasqué a Nova York, de pares immigrants irlandesos, Annie i Edward Malone. Son pare era metge; el seu oncle Sylvester Malone, sacerdot, i tots dos foren fundadors de la Societat Antipobresa de Nova York."Praise for Dr. Malone" The World (6 d'octubre de 1890): 3. Newspapers.com. La seua germana Marcella i els seus germans Lawrence i Sylvester foren advocats."From the Eastern District; Father Malone Makes His Niece a Bachelor of Laws" Brooklyn Daily Eagle (3 de juny de 1896): 4. Newspapers.com.
Carrera Malone era activa com a sufragista a Nova York. Fou presidenta de la Lliga de Drets Iguals de Harlem i organitzà una reunió de sufragi a l'aire lliure el 1908. «És en el més ampli esperit de la democràcia que sortim als carrers convidant tots els transeünts a escoltar els nostres arguments i dir-ne les seves objeccions o fer preguntes», escrigué Malone sobre l'acte.Linda J. Lumsden, Rampant Women: Suffragists and the Right of Assembly (University of Tennessee Press 1997) pàg. 28-33, 45-46. Al març del 1908, abandonà la Unió de Dones Progressistes en protesta contra la seua intenció d'atraure una «multitud ben vestida»."Miss Malone Quites the Suffragettes" New York Times (27 de març de 1908) p. 4. El 1909, dugué un gran cartell groc que advocava pel sufragi, en una marxa en solitari des de la Cooper Union, per Broadway, al llarg de la Cinquena Avinguda."Saffron Parade of One" New York Times (13 de febrer de 1909): p.6, Newspapers.com. miniatura|Maud Malone en un míting sufragista, al maig de 1914 Un dels seus visibles actes de protesta fou com a «escridassaire», sobretot en els discursos dels candidats presidencials del 1912, quan se la coneixia per cridar «Què passa amb el sufragi femení?» des del públic."Lone Suffragette Upsets Fusion Rally" New York Times (9 d'octubre de 1909) p. 1."Maud Malone Stops Roosevelt". New York Times (26 de març de 1912): p. 1. Sovint l'expulsaren per aquest acte, o la multaren, i almenys una vegada fou condemnada per aldarulls en una reunió pública."Maud Malone Asks in Vain to be Fined". New York Times (13 de novembre de 1912) p. 24."Maud Malone Held; Court Rebukes Her". New York Times (24 d'octubre de 1912): p.11."The Case of Maud Malone". New York Times (25 d'octubre de 1912): p. 12. El 1917 va fer un piquet davant la Casa Blanca amb altres sufragistes.
Maud Malone treballà en la Biblioteca Pública de Nova York i fou membre fundadora del Sindicat d'Empleats de Biblioteques, al 1917.Clare Beck, The New Woman as Librarian: The Career of Adelaide Hasse (Scarecrow Press 2006): pàg. 219-220 Fou portaveu de l'organització; la seua germana Marcella fou presidenta del sindicat durant un temps. Després de molts anys d'activitat sindical, l'acomiadaren de la Biblioteca Pública de Nova York el 1932."Banquet Ends Library Sessions; Miss Maude Malone Precipitates Another Lively Wage Dispute". Asbury Park Press (28 de juny de 1919): p 2. Newspapers.com.Catherine Shanley, "The Library Employees' Union of Greater New York, 1917-1929". Libraries & Culture 30(3)(Summer 1995): pàg. 235-264. Més tard treballà com a bibliotecària per al diari Daily Worker.Kathryn Cullen-DuPont, American Women Activists' Writings: An Anthology, 1637-2001 (Cooper Square Press 2002): p. 296,
Maud Malone va morir el 1951, a setanta-vuit anys.
Referències
Categoria:Sufragistes estatunidencs Categoria:Persones de Brooklyn Categoria:Sindicalistes estatunidencs Categoria:Morts el 1951 Categoria:Activistes novaiorquesos Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Nascuts el 1873