L'Almirall de la Flota Andrew Browne Cunningham, 1r Vescomte Cunningham de Hyndhope, KT, CB, OM, DSO & 2 Barres (7 de gener de 1883 – 12 de juny de 1963), germà gran del general sir Alan Cunningham, va ser un almirall britànic de la Segona Guerra Mundial. Sovint se'l cita per les seves inicials "ABC".
Va néixer a Dublín el 7 de gener de 1883, i assistí a diverses escoles i instituts abans d'allistar-se a l'Acadèmia Naval amb només 10 anys, començant així la seva relació amb la Royal Navy. Després d'assistir el 1898, ascendí ràpidament de rang. Comandà un destructor durant la Primera Guerra Mundial i alguns més durant el període d'entreguerres. Per la seva actuació a la Gran Guerra va ser condecorat amb dos Ordes del Servei Distingit amb dues Barres, especialment per les seves accions als Dardanels i al Mar Bàltic
Durant la Segona Guerra Mundial, com a Comandant en Cap de la Flota de la Mediterrània, Cunningham dirigí les forces navals britàniques en diverses batalles a la Mediterrània, entre les quals trobem l'atac sobre Tàrent el 1940, el primer atac de la història des d'un portaavions, i la batalla del Cap Matapan el 1941. Cunningham també va ser responsable de l'esforç per suplir Malta i de supervisar els diversos desembarcaments aliats al litoral mediterrani. El 1943 va ser nomenat Primer Lord del Mar, una posició que ocupà fins al seu retir el 1946. Després del seu retir, exercí diverses posicions cerimonials, incloent la de Lord Alt Majoral a la coronació de la reina Elisabet II del Regne Unit el 1953. Morí el 12 de juny de 1963.
Infància Va néixer a Rathmines, Comtat de Dublín, el 7 de gener de 1883,Michael Simpson p. 1 el tercer de cinc fills del Professor Daniel John Cunningham i de la seva esposa Elizabeth Cumming Browne, ambdós d'origen escocès. El general Sir Alan Cunningham era el seu germà petit.Cunningham, Andrew Chap.1 Ell mateix va descriure als seus pares com "grans intel·lectuals i de tradició clerical", cosa òbvia perquè tots dos avis havien estat clergues. El seu pare era professor d'anatomia al Trinity College Dublin, mentre la seva mare es dedicava a la llar.Andrew Cunningham p. 9–14
Després d'una curta estada a l'escola a Dublín, va ser enviat a l'Acadèmia d'Edimburg. Amb 10 anys el seu pare li envia un telegrama on li deia "voldries allistar-te a la Marina?". En aquells moments, la família no tenia cap mena de nexe amb l'Armada Reial, i Cunningham només havia mostrat un vague interès en el mar. Tanmateix, respongué "Sí, vull ser un almirall".Andrew Cunningham p. 13 Va ser enviat a una escola preparatòria, Stubbington House, especialitzada a preparar els pupils per a l'examen d'accés del Reial Col·legi Naval Britania, a Dartmouth (Devon). Cunningham passà els exàmens, mostrant una particular destresa en matemàtiques.Michael Simpson p. 2–3
Inicis de la Carrera Naval miniatura|esquerra|La vella Reial Escola Naval de Greenwich, on Cunningham va fer el curs de sub-tinent
Amb 64 alumnes més, Cunningham s'uní a la Royal Navy com a cadet al vaixell escola HMS Britannia a Dartmouth el 15 de gener de 1897.Michael Simpson Chap1 p .2 Un dels seus companys de classe va ser el futur Almirall de la Flota James Somerville. Cunningham era conegut per la seva manca d'entusiasme pels esports de camp, si bé li agradava el golf i passava la major part del seu temps lliure entretenint-se amb els bots. Ell mateix escrigué a les seves memòries que al final del curs estava ansiós per trobar aventures al mar. Si bé va cometre incidents menors, la seva conducta va ser considerada com a "molt bona". Aprovà a l'abril de 1898, sent el primer de la promoció en matemàtiques i nàutica.Dartmouth archives 1897–1899 cited by Michael Simpson in the "References" section, p.283
El seu primer servei al mar va ser com a guardiamarina al el 1899, servint a l'Estació del Cap quan començà la Segona Guerra Bòer.; quote from source cited. Al febrer del 1900 va ser destinat a la Brigada Naval, on creia que "prometia oportunitats per valentia i per distingir-se en acció". Cunningham va entrar en acció a Pretòria i a Diamond Hill coma part de la brigada naval. Llavors va tornar al mar, com a guardamarina a bord del el desembre de 1901. El novembre següent es va unir al creuer .
A inicis del 1902, realitzà el curs del Sotstinent a Portsmouth i a Greenwich; serví com sotstinent al cuirassat , a la Mediterrània durant 6 mesos el 1903. Al setembre va ser destinat al per servir com a segon al comandament. Va ser promogut a tinent el 1904, i serví en diversos vaixells durant els 4 anys següents. El 1908 rebé el seu primer comandament, la HM Torpedinera nº14.
Primera Guerra Mundial 80px|miniatura|Orde del Servei Distingit Cunningham va ser altament condecorat durant la Primera Guerra Mundial, rebent l'Orde del Servei Distingit i dues Barres. El 1911 rebé el comandament del destructor , que comandà durant tota la guerra. El 1914, l'"Scorpion" va participar en el seguiment dels vaixells alemanys SMS Goeben i SMS Breslau. L'operació intentà trobar i destruir ambdós vaixells alemanys, però aquests aconseguiren escapar de la flota britànicaMoorehead, Alan p. 11–28 i passar a través dels Dardanels per arribar fins a Constantinoble. La seva arribada contribuí a fer que l'Imperi Otomà s'unís a les Potències Centrals al novembre de 1914. Tot i ser una "batalla" sense sang, el fracàs de la persecució britànica va tenir moltes ramificacions polítiques i militars; en paraules de Winston Churchill, en causar l'entrada de l'Imperi Otomà a la guerra, van portar "més matances, més misèria i més ruïna que mai no s'hagi portat dins la brúixola d'un vaixell."Tuchman, Barbara p.154
Cunningham restà a la Mediterrània i, el 1915, el Scorpion va participar en l'atac dels Dardanels. Per la seva actuació Cunningham va ser recompensat amb la promoció a Comandant el juliol de 1915, així com la concessió de l'Orde del Servei Distingit, publicada a la Gaceta de Londres el març de 1916. Cunningham passà la major part de 1916 en patrulles rutinàries. A finals de 1916 va ser enviat a la protecció de combois, un destí que ell considerava mundà.Michael Simpson p. 13 No va tenir cap contacte amb els submarins alemanys durant aquest període, del qual comentà que la immunitat dels meus combois va ser probablement sort. Convençut que la Mediterrània li oferia menys possibilitats ofensives demanà el trasllat cap a casa. El Scorpion arrià el 21 de gener de 1918. En els seus 7 anys de capità del Scorpion, Cunningham havia desenvolupat una reputació de mariner de primera.Michael Simpson p. 14 Va ser destinat al , pel Vicealmirall Roger Keyes a les Patrulles de Dover a l'abril de 1918, rebent una barra per a la seva Orde del Servei Distingit el 1919.Michael Simpson p. 14–15
Període d'entreguerres Associació amb Cowan Cunningham veié molta acció en el període d'entreguerres. El 1919 comandà el Destructor classe S HMS Seafire al Bàltic. Els bolxevics, els russos blancs, diversos moviments nacionalistes letons, alemanys i polonesos intentaven controlar Letònia; el govern britànic havia reconegut la independència de Letònia després del Tractat de Brest-Litovsk. Va ser en aquest viatge que Cunningham conegué a l'Almirall Walter Cowan. Cunningham quedà impressionat pels mètodes de Cowan, especialment per la seva navegació en aigües potencialment perilloses, amb boira espessa i camps de mines que amenaçaven la flota. Tot i diverses trobades potencialment problemàtiques amb forces alemanyes que provaven d'avortar els moviments independentistes letons, Cunningham exhibí un bon auto-control i judici. Cowan afirma que el Comandant Cunningham actuà un cop darrere de l'altre amb una promptitud infal·lible i decisió, i es demostrà ell mateix com un Oficial de valor excepcional i resolució."Simpson, Michael, Chap 3, Cowans Protege, p. 17–18
Va ser promogut al rang de capità, efectiu el 31 de desembre de 1919. Per les seves accions al Bàltic, Cunningham rebé una segona barra per a la seva DSO. Al seu retorn del Bàltic el 1922, va ser nomenat capità de la Sisena Flotilla de Destructors. Seguiren diversos comandaments més: la Primera Flotilla de Destructors el 1923, el destructor base, HMS Lochinvar a Port Edgar al Firth of Forth entre 1926-1927. Cunningham tornà a trobar-se amb el Vicealmirall Cowan entre 1926 i 1928, quan Cunningam era Capità d'Ensenya i Oficial en Cap d'Estat Major de Cowan mentre servia a l'Esquadró de Nord Amèrica i les Índies Occidentals. Tot i que Cunningham no va gaudir mai de les llargues recepcions, sembla que gaudí en aquest període de la seva vida, i especialment durant la seva visita al Canadà. A les seves memòries Cunningham deixa clar el gran respecteAndrew Cunningham p. 262 que sentia per Cowan, i les moltes lliçons que rebé d'ell en els dos períodes en què serviren junts. A les darreries de la dècada dels 20 Cunningham tornà al Regne Unit per participar en els cursos de l'Escola d'Oficials Superiors de Sheerness i al Col·legi Imperial de Defensa.Simpson, Michael p. 25 Mentre que es trobava al Col·legi Imperial de Defensa, el 1929, es casà amb Nona Byatt (filla d'Horace Vyatt, MA; la parella no tingué cap fill). Després d'un any al Col·legi, Cunningham rebé el comandament del seu primer gran vaixell, el cuirassat . Divuit mesos després va ser nomenat commodor del HMS Pembroke, les casernes de la Marina Reial a Chatham.
Promoció a Rang d'Ensenya miniatura|esquerra|HMS Hood El setembre del 1932 Cunningham va ser promogut a Rang d'Ensenya, i a Aide-de-camp del Rei. Va ser nomenat contraalmirall (destructors) a la Mediterrània al desembre de 1933 i va ser nomenat Company de l'Orde del Bany el 1934. Hissant la seva ensenya al creuer lleuger , Cunningham aprofità per practicar amb la flota (cosa que li serviria de molt durant la Segona Guerra Mundial).Cunningham, Andrew p. 158 També realitzà exercicis a l'oceà Atlàntic, on aprengué els riscos i virtuts de les accions nocturnes, que empraria amb gran efectivitat als propers anys.
Quan va ser promogut a Vicealmirall al juliol de 1936, donada la política naval d'entreguerres, el servei actiu semblava remot. Tanmateix, un any després, i a causa de la malaltia de l'Almirall Sir Geoffrey Blake, Cunningham assumí el nomenament de comandant de l'Esquadró de creuers i segon al comandament de la Flota de la Mediterrània, amb el com el seu vaixell insígnia.Andrew Cunningham ch.7 Després del seu llarg servei en vaixells petits, Cunningham considerà la seva estada a bord del "Hood" com un palau, fins i tot sobrepassant la seva experiència en un gran vaixell com era el "Rodney".
Mantingué el comandament del "Hood" fins a setembre de 1938, quan va ser nomenat per l'Almirallat com a Adjunt al Cap d'Estat Major Naval, si bé no assumí el càrrec fins al desembre de 1939. Acceptà un càrrec a terra amb desídia, car no li agradava gens l'administració, però la recompensa que li feia l'Almirallat era evident. Durant 6 mesos, i donada una malaltia de l'Almirall Sir Roger Blackhouse, el llavors Primer Lord del Mar, substituí a Blackhouse al Comitè de Defensa Imperial i al Gabinet de l'Almirallat. El 1939 va ser fet Cavaller Comandant de l'orde del Bany (KCB), passant a ser conegut com a Sir Andrew Cunningham.
Segona Guerra Mundial