Família Barba és una família catalana formada per un bon nombre de mestres d'obra catalans de gran importància en la història de la construcció de Barcelona durant gairebé dos-cents anys, sent un dels més important de tots el mestre d'obra José Barba. Aquest va fundar l'empresa Josep Barba l'any 1823. Amb el temps i el pas de les generacions l'empresa prendria el nom del seu net: Antonio, sent en l'actualitat, Antonio Barba S.A., l'empresa constructora més antiga de Catalunya i una de les més antigues d'Europa.

Encara que a casa els noms utilitzats eran en català: Josep, Antoni... per raons legals es va haver de crear les empreses amb el noms en castellà. Aquest fet fa que en molts documents actuals es parli d'ells tant emb el nom en castellà com en català.

Ressenya biogràfica En temps de la Guerra Civil Espanyola es va perdre molta documentació familiar. Els arxius que es conserven donen testimoni de Mestres d'obra a la familia des del s. XVI.

La família va aconseguir gran rellevància com a mestres d'obra en el segle XIX en el moment de la gran expansió de la Barcelona industrial. La família es va dividir en diverses branques de constructors i arquitectes.

Membres de la branca principal Josep Barba Gabarró i Antonio Barba Gabarró Mestre d'obres i paleta.

Guanyen la licitació de l'Ajuntament del l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, per a la fortificació de la ciutat, llavors poble, en 1843. La subhasta d'aquest treball es planteja arran dels atacs de les tropes Carlistes que sofreix la població des de 1837. Els millors postors havien de enderrocar “tot el que sigui fortificació” i tornar al seu estat original “les parets d'edificis sobre els quals estaven edificats els Forts.” La persona que guanyava la subhasta quedava com a propietari de “els maons pedres eines fustes i altres que constitueixin "lo fuerte el día del remato".”

Es van subhastar els forts de Casa Arús, el de Casa Molinas, el de Casa Prats i lo de la Caserna. També es van rematar les portes de la fortificació que estaven dipositades als baixos de la casa consistorial.

La subasta del fuerte de Casa Molinas fue rematada a favor de Antonio Barba y Gabarró por el precio de 23 reales de vellón.

A José Barba i Gabarró se li van adjudicar els forts de Casa Arús, Casa Prats i de la caserna se li van adjudicar per un valor de: 320, 320 i 427reales de vellón, respectivament. +alt=portada del bulletí de l'ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat de 17-12-1843|miniaturaminiaturaminiaturaminiaturaminiatura

Josep Barba Mestre d'Obra d'Enric Sagnier, va col·laborar amb ell en gairebé totes les seves edificacions, sobre tot en totes les religioses.

Va construir la seva pròpia casa: Josep Barba, a la cantonada del carrer Bruc amb Consell de Cent, en l'Eixample dret de Barcelona. El disseny va recaure en el seu col·laborador Sagnier.

Va ser membre de l'Òrgan de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona

Rafael Barba També es va fer construir un parell d'edificis per la constructora familiar i dissenyats per Enric Sagnier. La principal font d'inversió del moment era fer edificis per poder rentar-los. Es troban al carrer Pau Clarís 140 de Barcelona.

Antoni Barba Net del constructor Josep Barba va canviar el nom de l'empresa José Barba a Antonio Barba s.a com a principal hereu, encara que altres membres de la família van continuar fent treballs com a constructors a dins de l'empresa familiar.

Construccions de la Família Barba 1884. Rectoria i Capella del Santíssim de l'Església Sant Joan de Gràcia. Plaça de la Virreina. Arquitecte: Francesc Berenguer i Mestres. 1884. Altar Major de l'Església de Sant Joan de Gràcia. Plaça de la Virreina. Dissenyat per Enric Sagnier. Destruït en les revoltes de la Setmana Tràgica de 1909. 1892-1894. Casa Enrich Sagnier (casa familiar de l'Arquitecte). Rambla Catalunya 104 - cantonada passatge de la Concepció. Barcelona. 1910. Reconstrucció de l'Església de Sant Joan de Gràcia. Plaça de la Virreina. Arquitecte: Francesc Berenguer i Mestre.

Arquitectes amb els quals va treballar la família Barba Bassegoda, Joan Berenguer i Mestres, Francesc Sagnier, Enric

Referències

Bibliografia Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona: "Sagnier arquitecte, Barcelona 1858-1931 : ruta". Barcelona:2009- ISNB: 9788496696112 LA ACADEMIA CALASANCIA. Órgano de la Academia Calasancia de las Escuela Pías de Barcelona. Barcelona : la Academia , 1891-1931 = ISSN 2564-9388 Lacuesta, Raquel. (2015, 16 de setembre). Enrich Sagnier i l'estetica de la ciutat. Conferència. Barcelona.. file:///C:/Users/Usuari/Downloads/315118-Text%20de%20l'article-447072-1-10-20161122.pdf Nebot Pich, Noemí: "La botiga de Josep Barba: Un terrisser a la Barcelona del segle XVIII". Quaderns d'arqueologia i d'Història de la ciutat de Barcelona. 1699-793X, núm. 11, 2015, págs. 184-199. Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Els Plaus de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 107-113. DL B 48984-2001 Übeda, Ramón: "Sagnier. Arquitecte. Barcelona 1858-1931." Barcelona: Autor-Editor,2007. .

Enllaços externs Biblioteca del col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Pdf del treball "La botiga de Josep Barba" editat pel museu d'Història de la ciutat..

Categoria:Mestres d'obres catalans