El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (Sixena es pronuncia com clixé o guixer) (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries. Va ser fundat com a monestir femení de l'orde de Comanadores de Sant Joan de Jerusalem el 23 d'abril de 1188.
Abandonat durant les desamortitzacions espanyoles de 1835, fou atacat durant la Guerra Civil espanyola i una gran part del seu patrimoni fou greument malmesa. Part del patrimoni que es va recuperar està dividit entre diversos museus, que inclouen el Museu de Saragossa, el Museu Diocesà de Lleida i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Actualment és en curs un conflicte legal sobre la titularitat dels béns exhibits en aquests museus.
Història miniatura|Pintures restaurades i exhibides al MNAC
Fundació Fou fundat el 1188 per Sança de Castella, muller del comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons el Cast, com a monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem: fou el primer de la branca femenina d'aquest orde. En quedar viuda, la reina Sança s'hi va recloure i hi fou sepultada quan va morir el 1208. El fill comú d'ambdós, Pere el Catòlic, també escollí Sixena com a lloc d'enterrament.
Aviat es va formar una comunitat amb tres classes o estaments: sorores o domne (religioses claustrals), iuniores (nenes educades per les religioses, que vivien en el monestir) i mitja creu (religioses i servidores de la comunitat). Les abadesses del monestir fins a 1292 van ser Ozenda de Lizana, Urraca de Entenza, Toda Ortiz, Elisenda de Querol i Inés de Benavente. Teresa Jiménez de Urrea va ser-ne priora des de 1292 fins a 1321 i va ser succeïda per la infanta Blanca, filla del rei Jaume II d'Aragó.
Intervingut al , va començar un nou declivi econòmic, fins que el 1298 Jaume el Conqueridor el va prendre sota la seva empara, amb el qual es va inaugurar una nova època d'esplendor. Durant el priorat de Blanca d'Aragó, en la primera meitat del , el monestir s'enriquirà amb tapissos, retaules, pintures i altres mobles i objectes d'art. En el llarg interregne que va tancar el Compromís de Casp el 1412, les monges de Sixena van prendre partit pel comte Jaume d'Urgell, per la qual cosa la dinastia Trastàmara, que res tenia a veure amb la dinastia fundadora, es va oblidar de Vilanova de Sixena en arribar al poder.BACHES OPI, Sergio "El monasterio de Santa María de Sigena". dins GAVIN, Gonzalo, La comarca de los Monegros, Saragossa: Diputación General de Aragón. 2005, p. 183-196
Durant els segles i es va mantenir la vida monàstica, regulada el 1588 amb l'aprovació del Libro Consueta o Tercera Regla, una adaptació de la regla redactada per a aquest monestir el 1188 pel bisbe d'Osca, Ricardo. En aquells anys Sixena ja no era ni arxiu reial ni cort, i fins i tot durant els segles i XVIII va desaparèixer-hi la vida comunal.
Sixena va ser una prelatura independent, és a dir que el monestir no depenia del bisbe sinó directament de la Santa Seu. Fins que durant el pontificat de Pius IX en el Concordat el 1851 s'establí que passaria a dependre del bisbe de Lleida. El 1995 es segregà de la diòcesi lleidatana i s'incorporà al nou bisbat de Barbastre-Monzó.
Desamortitzacions i guerra civil La Desamortització de 1835 li va privar de la major part dels seus béns i la comunitat va ser obligada a abandonar el monestir, encara que hi van tornar alguns anys més tard, moment en el qual es van executar algunes obres de reconstrucció. El 1923 el monestir fou declarat Monument historicoartístic.
Entre finals de juliol i principis d'agost de 1936, enmig d'un ambient anticlerical durant Guerra Civil espanyola, el monestir va ser incendiat per veïns del poble, tal com demostren moltes fonts bibliogràfiques i documentals. Cal destacar, en primer lloc, el testimoni en primera persona de l'historiador local Julio Arribas Salaberri;Julio ARRIBAS SALABERRI, Historia de Sijena, p. 173-181. els documents relatius a Vilanova de Sixena de la Causa General franquista, donats a conèixer i extractats per Martín Ibarra;Archivo Histórico Nacional, Causa General, 1412, exp. 32 (avui la Causa General es troba dipositada al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca).Martín IBARRA, La persecución religiosa en la diócesis de Barbastro-Monzón (1931-1941), Saragossa, Arzobispado de Zaragoza, 2011, vol. I, p. 333-335 i vol. II, p. 531-533. o l'enquesta tramesa pel bisbat de Lleida als diferents rectors de les parròquies de la diòcesi, entre altres.Alberto VELASCO GONZÀLEZ i Carmen BERLABÉ JOVÉ, «Violència i estralls contra el patrimoni artístic lleidatà durant la Guerra Civil espanyola», a Oriol DUEÑAS i Josep Lluís MARTÍN (ed.), La Guerra Civil al Territori. Lleida, Tarragona i Girona, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2017, p. 171-245. A l'expedient de Vilanova de Sixena conservat a la Causa General hi ha un document, el qual va signar l'alcalde i el secretari de l'Ajuntament, que presenta com a culpables de l'incendi i la destrucció del monestir els membres del Comitè local, tot afegint que hi van col·laborar «la casi mayoría de vecinos».Archivo Histórico Nacional, Causa General, 1412, exp. 32. Moltes obres d'art van ser destruïdes o saquejades i les tombes dels reis d'Aragó van ser profanades. esquerra|miniatura|La mare abadessa del monestir de Santa María de Sixena llegint (1907)
Noves inquilines Des de 1950 s'han dut a terme obres de reconstrucció a l'església, refetor, sala capitular i claustre. Després del franquisme, el monestir fou abandonat per les monges de Sant Joan de Jerusalem a principis de la dècada de 1980, però el 1985 s'hi va instal·lar un grup de religioses de les Germanes de Betlem i de l'Assumpció de la Verge, que actualment l'habiten.
Descripció miniatura|Portalada amb 14 arquivoltes Del conjunt medieval originari solament queden en peus el temple i altres dependències. A la plaça del monestir s'aixequen la casa d'hostes, les ruïnes del palau prioral i l'església. A l'exterior d'aquesta última destaca la portalada, d'estil romànic, i al seu costat, un arcosoli avui buit. La torre de senyals va ser edificada al i al seu costat s'aixeca una sòlida torrassa rectangular, de pedra, de l'antiga fortificació. En la capçalera es poden observar dos absis —el central i el del costat de l'Epístola— i l'exterior del panteó de les religioses, del .
L'interior del temple, avui buit, té planta de creu llatina, una nau, un ampli creuer i tres capelles absidials en la capçalera. Es cobreix per voltes de canó apuntades sobre arcs i el creuer ho fa amb una volta de creueria. Queden encara algunes restes de les pintures que van decorar-ne els murs. El panteó reial s'aixeca en el costat esquerre del creuer. De traça romànica, acull les tombes de pedra arenisca de la reina Sança de Castella (esposa d'Alfons II d'Aragó) i dels seus fills, el rei Pere el Catòlic, la infanta Dolça i la comtessa Elionor d'Aragó. El cor ocupa els tres últims trams del cos de l'església, però ara és al revés, i se separava de la resta del temple per un monumental parament barroc.
El claustre és la part més ruïnosa del conjunt i el seu aspecte actual és fruit de la reconstrucció duta a terme per Fernando Chueca Goitia el 1974. Es troba en peus la nau paral·lela a l'església i la meitat de la qual dona accés a la sala capitular, de la qual es van extreure les pintures el 1936 per a la seva protecció durant la Guerra Civil després de ser incendiat el monestir, i que es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. L'antic refetor serveix en l'actualitat com a capella de la comunitat. De la resta de dependències cal citar les restes dels dormitoris de les religioses i del palau prioral.
Patrimoni El monestir està construït amb una base romànica a la qual es van anar afegint elements arquitectònics propis del Cister i elements mudèjars, com els sostres. Cal destacar-ne la impressionant portada amb 14 arquivoltes.
Col·lecció artística miniatura|Crist davant d'Herodes, Mestre de Sixena, Museu de Saragossa Després dels fets d'agost de 1936, les pintures de la sala capitular van ser arrencades per Josep Gudiol i Ricart. Un cop acabada la Guerra civil van ser traslladades al Museu d'Art de Catalunya: en part, havien desaparegut i la capa de colors s'havia perdut, però així i tot, les restes de les pintures murals són un dels millors exemples de la pintura de transició entre el romànic i el gòtic.
D'altres elements, singularment el tron pintat de l'abadessa, es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. Aquest patrimoni traslladat és objecte actualment d'una disputa judicial entre diòcesis, avalada políticament des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació General d'Aragó. El portapau i altres peces d'orfebreria també són al MNAC.fons del MNAC El mes d'abril de 2015 un jutge d'Osca va declarar-ne la compra nul·la.
El retaule de la Verge és una obra de pintura al tremp sobre taula realitzada entre 1367 i 1381 per un mestre anònim que s'ha identificat amb Pere Serra o amb Jaume Serra. Actualment es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Tombes reials miniatura|Tombes reials de Sixena miniatura|Monestir hospitaler de Sixena. Tombes reials, 2013. miniatura|Monestir santjoanista de Sixena, interior, 2013. S'hi conserven les tombes de Sança de Castella, muller d'Alfons el Cast, comte de Barcelona i rei d'Aragó; i de Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Arxiu Els documents del monestir conservats fins als nostres dies es troben en l'Arxiu Històric Provincial d'Osca, on van ingressar el 1941. La documentació està constituïda per pergamins, llibres i lligalls, datats entre 1173 i 1923, que reflecteixen la història del monestir, el seu funcionament i la vida quotidiana de les monges, mitjançant privilegis concedits al monestir, testaments, escriptures notarials, vendes, donacions, etc. Cal destacar la sèrie d'expedients de neteja de sang (segles -) exigits a les futures monges abans del seu ingrés en el monestir. També existeixen llibres que descriuen documents del convent gràcies als quals es coneixen, molts dels quals no s'han conservat. L'arxiu del monestir va albergar també documents dels reis d'Aragó des del regnat de Jaume el Conqueridor fins a 1308, any en què es decideix el seu trasllat al monestir de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona.
Conflicte sobre els béns del monestir de Sixena