miniatura|Inversions geomagnètiques recents La inversió de Gauss-Matuyama va ser un esdeveniment geològic d'aproximadament 2,58 Ma, quan el camp magnètic de la Terra va patir una inversió geomagnètica de la polaritat normal (Gauss Chron) a la polaritat inversa (Matuyama Chron). La inversió porta el nom del físic alemany Johann Carl Friedrich Gauss i del geofísic japonès Motonori Matuyama.
La inversió de Gauss-Matuyama és un fenomen natural que s'utilitza freqüentment com a límit entre les èpoques del Pliocè i el Pleistocè, marcant l'inici del període quaternari, i sovint s'utilitza per datar sediments.
Es creu que la inversió ha contribuït a un entorn hostil a la Terra a causa de la manca de característiques protectores dels camps magnètics per protegir la vida de la radiació ionitzant generada per la supernova del Pleistocè primerenc.
Efectes biològics La inversió de Gauss-Matuyama està marcada per una extinció massiva menor de nanofòssils calcaris Discoaster pentaradiatus i Discoaster surculus, entre d'altres. El camp magnètic de la Terra és aproximadament quatre vegades més fort avui que durant la inversió de Gauss-Matuyama. Es creu que la inversió va afeblir el blindatge que el camp magnètic proporciona a la superfície de la Terra, donant lloc a una major exposició a la radiació ionitzant generada per la supernova del Pleistocè primerenc, i deixant la Terra sense blindatge durant ~15.000 anys.
La propagació de les partícules carregades depèn de la intensitat del camp magnètic i dels canvis en el moment dipolar que es troben al camp magnètic. La ionització ionosfèrica als pols i a l'equador redueix l'energia dels raigs còsmics en diversos ordres de magnitud. Durant la inversió, el camp dipolar es va reduir o es va cancel·lar completament perquè els pols virtuals estaven situats a latituds baixes i intermèdies, cosa que exposaria aquestes regions als raigs còsmics.
Mètodes de datació de les inversions La datació per luminescència de sediments lacustres s'utilitza per datar la inversió de Gauss-Matuyama. Aquest mètode és una forma de geocronologia que mesura la quantitat de fotons alliberats d'un material després de ser estimulat. Aquest mètode observa principalment el moviment d'U, Th, Rb i K com a radiació ionitzant. El producte d'estimular aquests elements és una data fiable sobre el sediment.
Referències
Bibliografia
Categoria:Geomagnetisme Categoria:Terra