La casa Sant Felip Neri és un edifici situat al barri de les Tres Torres de Barcelona, propietat de la Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Aquesta torre, juntament amb altres dues, van donar nom a aquest barri de Sarrià i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història El 1703, Miquel Colomer, la seva esposa Peronella Mercader i les seves filles Maria Gràcia i Maria Colomer i Mercader vengueren una masia i les seves terres al lloc anomenat Terrassa al passamaner Pau Sabater i Serra. El 1733, aquest es casaria a Santa Maria del Mar amb Francesca Camps i Bach, amb qui tindria una filla, Francesca Sabater-Serra i Camps, que el 1753 es casaria a la mateixa parròquia amb Josep Castellnou i Soldevila. L'hereu Pau Vicenç Castellnou i Sabater-Serra, doctor en drets i advocat, es va casar el 1791 a Sant Pere de les Puel·les amb Paula Capalà i Pi, i d'aquest matrimoni va néixer el 1799 Ramon (o Raimunda) Castellnou-Sabater-Serra i Capalà.
La pubilla Ramona es va voler casar amb Francesc Castells i González, un jove oficial de la Tresoreria de Croada del Principat de Catalunya, però el seu pare s'oposà al matrimoni i els nuvis van demanar-ne l'autorització al cap polític superior de la província Josep de Castellar i de Lladó, que els la concedí el 7 d'abril del 1820. Quatre dies després, el bisbat els va concedir la llicència eclesiàstica, i el matrimoni es va celebrar el 12 d'abril a Sant Pere de les Puel·les. Raimunda i Francesc tindrien vuit fills: Vicenç, Irene, Elvira, Ramon, Constantí, Eduard, Carlota i Matilde.
Pau Vicenç Castellnou va morir el 28 de desembre del 1823, deixant com a hereva universal Ramona. A la seva altra filla Roseta li va fer un llegat de 8.000 lliures, que podrien ser substituïdes per propietats, i a la seva esposa Paula l'usdefruit de l'herència. Ramona, que també va heretar del seu oncle, el clergue Joan Castellnou, seria coneguda com a «Nena Casas» per la gran quantitat de cases que posseïa. Va morir el 28 de maig del 1870, deixant el seu patrimoni a les dues filles sobrevivents, Carlota i Matilde Castells i Castellnou, a parts iguals. La primera morí a Madrid el 22 de maig del 1899, i la seva part passà a mans de la seva germana Matilde.
El 1902, Matilde Castells vengué la finca a Climent Mas i Soldevila i als germans Manuel i Pere Romaní i Torruella per 300.000 pessetes. Aquests n'encarregaren el projecte d'urbanització a l'arquitecte Domènec Boada, que fou aprovat el 5 de març del 1903. El 1906, l'arquitecte Bonaventura Conoll, deixeble de Gaudí, va fer una reforma profunda d'estil modernista a la casa, continuada el 1913 per Josep Masdeu i Puigdemasa el 1913.
El 1915 va ser adquirida per la congregació de les Germanes de Sant Felip Neri, que posteriorment rebrien el nom de Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Uns anys després, l'arquitecte Ignasi Maria Adroer i Calafell construí un edifici de planta rectangular adossat a la torre, mantenint la unitat amb tot el conjunt, dedicat a capella, sales i dormitoris de la comunitat.
Durant la Guerra Civil, el dictador Franco la va confiscar i la convertí en hospital. El 1954, les monges la van recuperar i la van destinar a la Casa General i Noviciat de la Congregació. El 2006, van cedir-ne una gran part a la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, un espai d'acollida, interreligiós i intercultural.
esquerra|miniatura|Porta principal
Descripció L'edificació actual, situada al mig d'un extens terreny enjardinat, és el resultat d'una reforma modernista, amb materials com el maó vist, ceràmica vidriada, estuc, etc. En sobresurt la torre-mirador, amb una complicada coberta, i la fusteria i les vidrieres de les obertures principals.
Al jardí hi ha pins i cedres centenaris de gran alçada, i antigament, era molt més gran i ocupava també el solar adjacent, on actualment hi ha un edifici residencial.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Castell de Bellvís
Categoria:Masies de Sarrià - Sant Gervasi Categoria:Patrimoni monumental de Sarrià - Sant Gervasi Categoria:Edificis de les Tres Torres