El Passatge de Magarola és un conjunt d'edificis als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, dels quals el Palau Magarola (Portaferrissa, 13) està catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles , que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.
El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís va vendre la finca a Antoni de Magarola i de Sentmenat, comte dels Quadrells,AHPB, notari Salvador Pi, 24-10-1712. que el 1755 la va fer reedificar. El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana va demanar permís per a reedificar-la amb un portal d'arc escarser a la façana principal. Fou succeït pel seu fill Antoni de Magarola i d'Ardena, casat en segones noces amb Francesca Bru de Sala i de March, que el 1845, ja vídua, va demanar la reobertura de la capella de la Mare de Déu de Montserrat, tancada arran de les bullangues del 1835, i l'any següent va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que hi afegí un tercer pis i va reformar la façana principal.AMCB, Q127 Foment 169 bis C.
El 1865, l'hereu Víctor de Magarola i Bru de Sala va encarregar al constructor Domènec Sitjas i Margenat la reforma del palau i la construcció del conjunt de cases del passatge al terreny del jardí per 54.000 duros,AHPB, notari Josep Sayrols i Monter, manual 1.372/3, f. 1236-1237v, 29-07-1865. segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet, que també va dissenyar la casa de Sitjas a la cantonada amb el carrer d'en Bot. Tanmateix, el comte es va carregar de deutes, i el 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un préstec de Mateu Llasat i Puig, que el 1880 va fer reconstruir el núm. 4 del carrer d'en Bot, segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas. A la mateixa època, Josep Fàbregas i Mas, un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts, va fer reconstruir l'edifici núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa (amb les inicials JF a l'escut de la llinda de la porta principal), segons el projecte d'Agustí Mas,AMCB, Q127 Foment 352 J, 20-08-1880. i el 1884 va adquirir la resta del palau per 235.000 pessetes.AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/3, f. 1851-1875v, 03-10-1884.
Va morir el 1901 sense descendència, essent succeït pel seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.
miniatura|esquerra|Palau Magarola miniatura|esquerra|Quarteró núm. 64 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.
Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del , amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat i que fou convertida en l'accés d'una capella de la Mare de Déu del palau.
Referències
Vegeu també Casa Francesc Joan Sisteré Can Santgenís Can Magarola (Lliçà de Vall) Can Bassa (Palou) Mas Berenguer (Samalús)
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Carrer de la Portaferrissa