és una política catalana, presidenta del partit polític Aliança Catalana, candidata a l'alcaldia de Ripoll a les eleccions municipals de 2019 i 2023 i batllessa de Ripoll d'ençà del 17 de juny de 2023.

Trajectòria És diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic. Des del 2006 va treballar com a administrativa en una empresa privada. Com a política, ha sigut militant de diverses organitzacions polítiques, com ara L'Intransigent de Catalunya, el Jovent Republicà i el partit Estat Català. De fet, el 2004 va ocupar la 7a posició en la llista del partit per a les eleccions al Parlament Europeu. A partir de certes divergències renuncia a la militància dins Estat Català, en aquest moment, publica en uns quants números de la revista L’Intransigent que apareix l’estiu de 2004, promoguda per un grup de joves de Ripoll. Poc després de la publicació creen l’agrupació catalanista Els Intransigents de Catalunya. Després del referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, va començar a participar activament en les protestes a Ripoll contra l'aplicació de l'article 155, i progressivament va anar agafant protagonisme en aquest tipus d'actes.

Més endavant, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya, partit amb el qual es va presentar a les eleccions municipals de 2019 a Ripoll, i va obtenir 503 vots i un regidor. La resta de partits del consistori van pactar fer un cordó sanitari, comprometent-se a no pactar-hi ni a participar en cap debat electoral amb ella. El març del 2020 va abandonar el partit (on col·laborava com a independent) i va continuar al consistori com a regidora no adscrita.

Mig any després va fundar un nou partit polític, Aliança Catalana, des d'on defensa la independència de Catalunya a partir de posicions antisalafistes i islamòfobes, considerant que la immigració és en realitat una invasió prenent com a fonament les teories conspiratives del gran reemplaçament. El partit és sovint considerat d'extrema dreta.

Es va presentar com a alcaldable a les eleccions municipals de 2023, en les quals el seu partit va aconseguir ser la força més popular amb més del 30% dels vots, així que va obtenir 6 regidors. Al cap de pocs dies, la major part de la resta de partits polítics municipals van intentar fer un pacte per a evitar que Orriols esdevingués alcaldessa de Ripoll. Aquest pla no va reeixir perquè Junts per Ripoll, la segona força més votada, es va desmarcar del «cordó sanitari» que proposava com a batllessa entrant la candidata d'Esquerra Republicana de Catalunya, decisió no compartida per l'executiva nacional de Junts per Catalunya. Al capdavall, Orriols va atènyer la vara d'alcaldessa.

El maig del mateix any, malgrat que havia assegurat el juliol de 2023 en una entrevista que no es presentaria al Parlament de Catalunya, va ser la cap de llista d'Aliança Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya, cosa que va anunciar el març d'aquell any en un vídeo amb l'eslògan «Salvem Catalunya». Com que el partit hi va obtenir 118.032 vots i dos escons, Orriols va accedir a la cambra en qualitat de diputada.

El 2024, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, davant d'una denúncia ciutadana en base a la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, li va imposar una multa de 10.000 € pels seus comentaris xenòfobs i racistes en una entrevista del 2022 a 8TV, en què havia caracteritzat una hipotètica Catalunya islàmica amb violacions en grup, mutilacions genitals, matrimonis forçats, misogínia i homofòbia i havia sostingut que «els musulmans es regeixen per una llei religiosa i la xaria és incompatible amb els valors d'Occident».

Sílvia Orriols s'ha mostrat solidària amb Israel en el marc de la Guerra de Gaza dient sobre Palestina que: «Una nació històrica com la nostra no pot blanquejar un territori que qüestiona, ataca i celebra atemptats terroristes contra estats democràtics». De vegades ha mostrat la bandera d'Israel al Parlament de Catalunya i es declara admiradora de Binyamín Netanyahu.

Imatge pública Des de la seva irrupció mediàtica a la política catalana, Sílvia Orriols ha polaritzat tant a l'independentisme català com a l'unionisme espanyol per les seves declaracions antiespanyoles, islamofòbiques, racistes i extremadament catalanistes. Tot i les diferències polítiques, la seva oratòria ha estat elogiada per molts periodistes catalans. Al Parlament de Catalunya, malgrat criticar rigorosament el govern socialista, de Salvador Illa, i enfrontar-se a partits ideològicament oposats, també ha mantingut una posició frontal i completament contrària amb l'altre partit d'extrema dreta, Vox.

El juliol de 2025, el Centre d'Estudis d'Opinió va publicar que Orriols era la segona política preferida per a ser la pròxima presidenta de la Generalitat després de Salvador Illa i superant Carles Puigdemont; aquesta també era la política que més creixia en popularitat entre els joves residents a Catalunya entre els 18 i els 25 anys.

Vida personal Orriols és mare de cinc fills, de noms Guinedell, Queralt, Violant, Peronella i Fortià, que va tenir amb el fuster David Subirana durant la relació de parella que van mantenir durant 23 anys, fins que es van separar el 2024. Es considera cristiana però no d'una adhesió estricta a l'Església Catòlica. És membre de la Colla Gegantera de Ripoll.

Referències

Bibliografia

Categoria:Alumnes de la Universitat de Vic Categoria:Polítics vigatans Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Alcaldes de Ripoll Categoria:Polítics d'extrema dreta espanyols Categoria:Diputats de la quinzena legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Alcaldes osonencs Categoria:Militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana Categoria:Aliança Catalana Categoria:Sionistes espanyols Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1984