El 287 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com lAny del Consolat de Marcel i Rútil (o també any 467 ab urbe condita). La denominació «287 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.
Esdeveniments Antiga Grècia Setge d'Atenes per part de Demetri Poliorceta. S'havia format una coalició contra Demetri Poliorceta, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que decideixen atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia; Pausànias, Descripció de Grècia, 1.10.2 Pirros, rei de l'Epir trenca l'acord de pau amb Demetri i s'uneix a la coalició, i a la primavera d'aquest any (o potser a finals del 288 aC) Lisímac envaeix Macedònia pel nord-est i Pirros ho fa pel sud-oest. Demetri avança contra Lisímac però hi va haver nombroses defeccions a les seves tropes i ha de recular per trobar-se amb Pirros que avança fins a Berea. Quan Demetri el vol atacar les seves tropes deserten i es posen al servei de Pirros.Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 12 Estrató de Làmpsac es fa càrrec de la direcció del Liceu després de la mort de Teofrast.Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 58
Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Marc Claudi Marcel i Gai Nauci Rútil, segons consta als Fasti. Quint Hortensi, nomenat dictador, promulga la lex Hortènsia, que estableix que el senat romà ha d'obeir i acceptar tot allò que el poble hagués votat als comicis tribunats o als plebiscits. Aquesta llei marca el final del Conflicte dels Ordres, la lluita social i política entre els patricis i els plebeus (Secessio plebis) que venia des dels inicis de la República (494 aC).Plini el Vell. Naturalis Historia, XVI, 37Titus Livi. Epítom, XI Eutropi esmenta els saxons per primer cop.
Naixements Arquimedes, científic grec, nascut a Siracusa (mort el 212 aC)
Notes
Referències
Categoria:Segle III aC