La Simfonia núm. 2 en si major, op. 14, subtitulada A l'Octubre, per a orquestra i cor mixt, fou composta per Dmitri Xostakóvitx per al 10è aniversari de la Revolució d'Octubre. Va ser estrenada per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad i el cor de l'Acadèmia sota la direcció de Nikolai Malkó, el 5 de novembre de 1927 a Leningrad. El text és d'Aleksandr Bezimenski i fou una Comissió Estatal per a les celebracions del desè aniversari de la Revolució d'Octubre - subtitulada Proletaris del món, uniu-vos!. Jörg Morgener. Va ser guardonada amb un accèssit a la millor composició per a les celebracions d'aquest desè aniversari (el premi va quedar desert).
L'obra va ser molt aplaudida i el compositor va ser cridat quatre vegades a l'escenari. Però l'èxit es va apagar ràpidament i Xostakóvitx va rebutjar aquesta simfonia primerenca, no és clar si per motius musicals o polítics. Aviat va caure en l'oblit, per culpa del cada vegad més conservador Estat soviètic, fins que va ressorgir als anys 60 després de la mort de Stalin.
Després de l'estrena, Xostakóvitx va fer algunes revisions a la partitura, i aquesta versió final es va interpretar per primera vegada més tard a Moscou el mateix any sota la batuta de Konstantín Saràdjev.
Xostakóvitx va tornar a tractar més tard els esdeveniments de la Revolució d'Octubre en la seva Dotzena Simfonia, subtitulada L'any 1917.
Estructura La Segona Simfonia és una obra experimental i concisa —uns vint minuts de durada— construïda en un únic moviment, dins del qual es distingeixen quatre seccions, l'última amb intervenció coral. A diferència de la Primera Simfonia, Xostakóvitx adopta aquí un llenguatge gestual i gairebé geomètric, una mena de “música sense estructura emocional”, amb la voluntat de reproduir patrons de la parla i moviments corporals en clau neorealista. Aquesta orientació pot haver estat suggerida, en part, per la teoria de la biomecànica de Vsévolod Meierhold.
En aquesta simfonia, Xostakóvitx posa l'accent sobretot en la textura i en l'acumulació de capes sonores més que en el desenvolupament temàtic. L'efecte és proper a l'Expressionisme abstracte, amb blocs i sonoritats que se superposen ràpidament en lloc d'una construcció contrapuntística nítida. Tot i que gran part de la partitura es pot entendre com a “efectes sonors” més que no pas com a temes tradicionals, l'obra manté una energia innegable i anticipa els trets essencials del llenguatge musical que Xostakóvitx cultivaria en la resta de la seva trajectòria.
Visió general La Segona i Tercera Simfonia de Xostakóvitx han estat sovint criticades per incongruències en les seves seccions orquestrals experimentals i, més convencionalment, pels finals corals agitprop. A la Unió Soviètica es consideraven experiments, i des dels temps de Stalin el terme "experiment" no es considerava positiu. Molt més tard, Xostakóvitx va admetre que de les seves 15 simfonies, "dues, suposo, són completament insatisfactòries, això és la Segona i la Tercera". També va rebutjar la seva primera escriptura experimental en general com a "esforç erroni per l'originalitat" [el cicle de piano Aforismes] i "malalties dels infants" [la Segona i la Tercera Simfonia].
La Segona Simfonia va rebre l'encàrrec d'incloure un poema d'Alexander Bezymensky, que glorificava el paper de Lenin en la lluita del proletariat amb un estil altisonant. El culte a Lenin, imposat des dels nivells més alts del Partit, va créixer a proporcions gegantines en els anys immediatament posteriors a la seva mort. L'obra es va titular inicialment "A l'octubre". Es va referir com un poema simfònic i una dedicatòria simfònica a l'Octubre. Es va convertir en A l'Octubre, una dedicatòria simfònica quan l'obra es va publicar el 1927. Només va ser coneguda com a "simfonia" molt més tard.
L'esperit d'Octubre A la Rússia dels anys vint, el terme “Octubre” evocava l'ànim i les expectatives sorgides arran de la Revolució: un ideal d'alliberament i de fraternitat que es projectava políticament des de posicions centrals cap a l'esquerra. La formulació ideològica que més s'apropava a aquest concepte era la doctrina trotskista de la “revolució permanent”.
Composició Xostakóvitx va rebre l'encàrrec de Lev Shuglin, un bolxevic i responsable del Departament de Propaganda de l'Editorial Estatal de Música (Muzsektor), d'escriure una obra orquestral de grans dimensions amb un final coral titulada Dedicació a l’Octubre, destinada a commemorar el desè aniversari de la Revolució d'Octubre.
El compositor es trobava en una situació complexa: el públic i la crítica esperaven una continuació de la seva exitosa Primera Simfonia, però ell ja no volia escriure en aquell llenguatge estilístic. A més, tenia altres projectes al cap i volia reprendre’ls tan aviat com fos possible, després que la seva primera simfonia li hagués pres gairebé un any de feina.
Cal tenir present que el departament de propaganda del Comissariat per a la Il·lustració, l'Agitotdel, solia encarregar peces d'un sol moviment sobre temes polítics del moment. Aquestes composicions acostumaven a incloure melodies revolucionàries i, gairebé sempre, textos cantats que n’explicitaven el missatge. Atès que estaven pensades per a un públic amb poca formació musical, la seva durada rarament superava els 15 o 20 minuts.
Tot i que Muzsektor —i no l'Agitotdel— havia encarregat l'obra, i que, per tant, s'esperava una composició més aviat de música abstracta que no pas de caràcter propagandístic, Xostakóvitx va veure avantatges a escriure una simfonia breu d'aire agitprop. L'ocasió ho justificava, Muzsektor difícilment podia refusar-la i, a més, li assegurava una recepció favorable en la premsa. Això li permetia defugir l'obligació d'escriure una “segona Primera Simfonia” i, alhora, experimentar amb noves textures i efectes orquestrals. El més rellevant per al jove compositor era que aquesta via li facilitava acabar l'obra ràpidament i dedicar-se de nou als altres projectes que el motivaven.
La part coral, però, va resultar especialment problemàtica. En una carta confidencial a Iavorski, Xostakóvitx confessava: «Estic component el cor amb molta dificultat. Les paraules!!!!». Solomon Volkov, en comentar-ho, escrivia que «un estaria temptat de tallar-lo senzillament amb unes tisores».
Recepció A Occident, els oients van apreciar la secció orquestral però no l'emotivitat coral que va seguir. Si bé alguns crítics soviètics la van aclamar en el moment de l'estrena, la Segona Simfonia no va aconseguir un èxit durador.
Instrumentació Vent fusta Piccolo Flautes 1 i 2 Oboès 1 i 2 Corn anglès Clarinets 1 i 2 en si bemoll Clarinet baix Fagots 1 i 2
Vent metall Trompes 1, 2, 3 i 4 Trompetes 1, 2 i 3 en do Trombons 1, 2 i 3 Tuba
Percussió Timbales Pandereta Caixa Triangle Plat Bombo Tambor tenor Tam-tam Xilòfon
Altres Piano Cor
Corda Violins primers Violins segons Violes Violoncels Contrabaixos
Enregistraments notables Els enregistraments notables d'aquesta simfonia inclouen: Cor Orquestra Director Companyia discogràfica Any de gravació Format Font Cantors ambrosians Reial Filharmònica John McCarthy / Morton Gould 1969 Vinil Nominada al Grammy Cor de la RSFSR Orquestra Filharmònica de Moscou Kiríl·l Kondraixin Melodia 1972 CD arkivmusic.com Cor Filharmònic de Londres Orquestra Filharmònica de Londres Bernard Haitink Decca Records 1981 CD arkivmusic.com Cor Acadèmic Republicà Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de l'URSSGuennadi Rojdéstvenski Melodia 1984 CD arkivmusic.com Cor del Festival de Brighton Reial Orquestra Filharmònica Vladímir Aixkenazi Decca Records 1992 CD arkivmusic.com London Voices Orquestra Simfònica de Londres Mstislav Rostropóvitx Teldec 1993 CD arkivmusic.com Cor de la ràdio bavaresa Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera Mariss Jansons Clàssics EMI 1994 CD arkivmusic.com Cor WDR Orquestra Simfònica WDR Colònia Rudolf Barxai Clàssics brillants 1995 CD arkivmusic.com Cor Filharmònica de Praga Orquestra Simfònica de Praga Maksim Xostakóvitx Suprafon 2006 CD arkivmusic.com Cor Mariinsky Orquestra del Teatre Mariinsky Valeri Guérguiev Mariinski 2010 SACD arkivmusic.com
Referències
Fonts Llibres
Enregistraments
Xostakovitx 02 Categoria:Composicions musicals del 1927 Categoria:Cultura de Sant Petersburg Simfonia 02 Categoria:Composicions en si major