El Mar del Corall és un mar que es troba a l'oest de l'oceà Pacífic al davant de la costa nord-occidental d'Austràlia. El Mar del Corall s'estén fins a 2,000 quilòmetres cap al sud de la costa de nord-est australiana. En aquest mar va tenir lloc la Batalla del Mar de Coral, una confrontació important durant la Segona Guerra Mundial entre les armades de l'Imperi del Japó, i els Estats Units i Austràlia.
El mar conté esculls i nombroses illes, així com el sistema d'esculls més gran del món: la Gran Barrera de Corall, la qual va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1981. Tots els projectes d'exploració de petroli van ser rescindits al 1975, i la pesca està restringida en moltes àrees. Els esculls i les illes de la Mar del Corall són particularment riques en biodiversitat i és una destinació turística, tant nacionalment com internacional.
Geologia La conca de Mar del Corall es va formar entre fa 58 milions i 48 milions d'anys quan la plataforma continental de Queensland es va elevar formant les Serralades Australianes, i els blocs continentals es van enfonsar.Hopley, p. 19 El mar ha estat una font important de corall per la Gran Barrera de Corall, tant durant la seva formació com després que baixés el nivell de mar.Hopley, p. 27
Els processos de formació geològics encara estan actius, com ho demostra l'activitat sísmica. Centenars de terratrèmols de magnitud entre 2 i 6 van ser registrats en el període 1866–2000 al llarg de la costa de Queensland i en el Mar del Corall.Hopley, p. 33–34 El 2 d'abril de 2007, les illes Salomó van patir un terratrèmol important seguit d'un tsunami d'uns quants metres d'alçada. L'epicentre d'aquest terratrèmol de magnitud 8.1 va ser a 349 km al nord-oest de Honiara, a una fondària de 10 quilòmetres."Solomon Islands earthquake and tsunami", Breaking Legal News – International, 4 March 2007 Hi van haver més de 44 rèpliques de magnitud 5.0 o més gran. El tsunami resultant va matar com a mínim 52 persones i va destruir més de 900 cases."Aid reaches tsunami-hit Solomons", BBC News, 2007-04-03
El mar va rebre el seu nom a causa de les seves nombroses formacions de corall. Inclouen la Gran Barrera de Corall, que s'estén 2.000 km al llarg de la costa nord-est d'Austràlia i inclou aproximadament 2.900 esculls individuals i 1000 illes.Great Barrier Reef, Encyclopædia Britannica on-lineHopley, p. 1, 26 El Chesterfield Illes i els esculls de Lihou són els atols més grans del Mar del Corall.
Clima miniatura|El Cicló tropical Larry sobre la Gran Barrera de Corall, el 19 març de 2006 El mar té un clima subtropical i sovint s'hi generen ciclons tropicals, especialment entre el gener i l'abril."Coral Sea", Encyclopædia Britannica on-line En àrees més al sud de 10°S, el període seria maig a novembre. Entre el 1969 i el 1997, van passar més de 80 ciclons sobre la Gran Barrera de Corall, el 90% dels quals eren de categoria 1 o 2 (vents de 17–33 m/s, pressió central de 970–1000 hPa) i només el 10% de categoria 3 (vents >33 m/s, pressió <970 hPa). La freqüència d'aparició de ciclons es va reduir entre el 1997 i el 2005 a 1.5 per any (12 en total).Hopley, p. 96
La pluviositat anual típicament varia entre 1.000 i 3.000 mm segons l'àrea. La majoria de pluja cau entre desembre i març, en fenòmens intensos de 30–60 dies.Hopley, p. 96 El número dels dies clars per any varien aproximadament entre 80 i 125, i la variació de temperatura típica a través de l'any és de 18–27 °C.Climate Data Online, Australian Bureau of Meteorology
El canvi climàtic està provocant un augment de la temperatura de l'aigua del mar, de manera que s'espera que els episodis de blanqueig del corall també augmenti en freqüència i intensitat.
Vents Els vents del Mar del Corall es poden classificar per estació, longitud i latitud. Els vents alisis del sud-est dominen al llarg de tot el mar i totes les estacions, especialment entre 20°S i 25°S, i cap a l'oest del meridià de 155°E. Tanmateix, entre setembre i desembre canvien a vents de nord i nord-oest en aquesta regió, i la direcció és majoritàriament sud-occidental entre el maig i l'agost. A l'oest de 155°E, els vendavals són comuns entre el gener i l'agost i és menys freqüent entre el setembre i el desembre.Australia—Coral Sea—Islands and Dangers, p. 131
Al gener, el monsó del nord-oest pot ocórrer entre el paral·lel 15°S i 20°S, cap a l'oest del meridià 150°E. Els temporals són rars en aquesta regió gairebé tot l'any excepte entre el juny i l'agost, quan apareixen els vents forts del sud-est, que ocorren uns quants dies per mes.
El vents alisis del sud-est són també forts al nord de 15°S entre el març i el novembre. S'afebleixen i sovint canvien a vents de l'oest al desembre i del nord i nord-est al gener i al febrer.
Flora La riba australiana del Mar del Corall es compon majoritàriament de sorra. La Gran Barrera de Corall és massa lluny per proporcionar dipòsits de corall significatius, però protegeix efectivament la costa de les ones de l'oceà. Com a resultat, la vegetació s'estén des de terra fins al mar, i les aigües costaneres són riques en vegetació submarina, com les algues verdes.Jonathan D. Sauer Cayman Islands seashore vegetation: a study in comparative biogeography, University of California Press, 1982 p. 47, 53Alan R. Longhurst Ecological Geography of the Sea, Academic Press, 1998 p. 331–332 Els gèneres més comuns de praderies marines són Halophila i Halodule.
Les illes de la Gran Barrera de Corall contenen més de 2.000 espècies de planta, tres de les quals són endèmiques. Les illes septentrionals tenen 300–350 espècies de planta, que tendeixen a ser espècies llenyoses, mentre que les illes del sud en tenen 200, que són més herbàcies; la regió de Whitsunday és la més diversa, ja que inclou 1.141 espècies. Els ocells ajuden a dispersar les plantes.
Fauna miniatura|Escull de Flynn prop de Cairns miniatura|Acanthaster planci miniatura|Cuc d'arbre del Nadal (Spirobranchus giganteus) dins el corall Porites. Escull d'Osprey. miniatura|La serp marina Laticauda colubrina El marc acull nombroses espècies d'anemones, esponges, cucs (p. ex. Spirobranchus giganteus mostrat en la fotografia), gastropods, llagostes, crancs de riu, llagostins i crancs. Les algues vermelles Lithothamnion i Porolithon pinten molts esculls de corall de color morat-vermell i l'alga verda Halimeda es troba arreu. Áls esculls hi podem trobar quatre-centes espècie de coral, tant coralls durs com coralls suaus. La majoria d'aquestes fresa gàmetes, que s'alliberen totes a la vegada, desencadenat per l'augment de la temperatura del mar de la primavera i l'estiu, el cicle lunar, i el cicle diürn. Esculls de l'interior de la Gran Barrera de Corrall fresen durant la setmana posterior a la lluna plena d'octubre, mentre els esculls exteriors fresen entre novembre i desembre. Els coralls suaus comuns pertanyen a 36 gèneres. Hi ha més de 1500 espècies de peix en els esculls.C.Michael Hogan. 2011. Coral Sea. Encyclopedia of Earth. Eds. P.Saundry & C.J.Cleveland. National Council for Science and the Environment. Washington DC Cinc-centes espècie d'alga o praderies marines viuen a l'escull, incloent tretze espècies del gènere Halimeda, que creen acumulacions calcàries de fins a 100 metres d'ample, creant mini-ecosistemes a la seva superfície que han estat comparats amb els de la selva pluvial.Hopley, p. 185
L'estrella de mar de la corona d'espines (Acanthaster planci) és el depredador més important dels esculls, ja que depreda els pòlips de coral, pujant-hi a sobre, i extraient-hi el seu estómac a sobre, de manera que allibera enzims digestius per absorbir el teixit liquat. Un individu adult pot menjar fins a 6 m² d'escull cada any. El 2000, un esclat d'estrelles de mar de la corona d'espines va contribuir a una pèrdua del 66% de la coberta de coralls vius en els coralls que es van mostrejar.The CRC Reef Research Centre defines an outbreak as when there are more than 30 adult starfish in an area of one hectare. Els canvis en la qualitat de l'aigua i la sobrepesca de depredadors naturals, com el Tritó gegant, pot haver contribuït a un augment en el número d'aquestes estrelles de mar.
Hi ha com a mínim 30 espècie de balenes, dofins, i marsopes, incloent el Rorqual d'aleta blanca, el Dofí d'estuari indopacífic, la Iubarta i els dugongs. Sis espècies de tortugues marines crien a la Gran Barrera de Corall – la tortuga verda, la tortuga llaüt, la tortuga carei, la tortuga careta, la tortuga plana d'Austràlia i la tortuga olivàcia.
Més de 200 espècies d'aus (incloent 22 espècies d'aus marines i 32 espècies de limícoles) visiten, niuen o descansen a les illes i esculls, incloent el pigarg ventreblanc i el xatrac rosat.Hopley, p. 450–451 La majoria dels llocs de nidificació són en illes dins les regions septentrionals i del sud de la Gran Barrera de Corall, amb entre 1,4 i 1,6 milions d'aus que utilitzen els llocs per criar.
Disset espècies de serp de mar, incloent Laticauda colubrinaLaticauda colubrina (SCHNEIDER, 1799), The Reptile Database (vegeu imatge), viuen a les aigües tèbies de la Gran Barrera de Corall fins a 50 metres de fondària i són més comunes a les àrees més meridionals que septentrionals; cap d'elles és endèmica o està en perill d'extinció. El verí de moltes d'aquestes serps és altament tòxic; per exemple, l'espècie Aipysurus duboisii és considerada com la serp de mar més verinosa del món.P. Gopalakrishnakone Sea snake toxinology, NUS Press, 1994, p. 98Harold Heatwole Sea Snakes, UNSW Press, 1999, p. 115Steve Backshall Steve Backshall's venom: poisonous animals in the natural world, New Holland Publishers, 2007, p. 155
Hi ha més de 1.500 espècies de peix, incloent els peixos pallasso (Amphiprioninae), Lutjanus bohar, Lethrinus miniatus, Plectropomus leopardus i diverses espècies de lutjànids (Lutjanidae). Quaranta-nou massa d'espècies es reprodueixen de manera sincronitzada en un mateix lloc i vuitanta-quatre altres espècies es reprodueixen en qualsevol altre lloc dins de la seva àrea de distribució. Amb una llargària màxima de 0,84 cm, Schindleria brevipinguis, és una espècie de peix nativa de la Gran Barrera de Corall i de l'Escull Osprey, i un dels vertebrats coneguts més petits.W. Watson and H.J. Walker Jr, The World’s Smallest Vertebrate, Schindleria brevipinguis, A New Paedomorphic Species in the Family Schindleriidae (Perciformes: Gobioidei) Records of the Australian Museum (2004) Vol. 56: 139–142. However, it was claimed later (2006) that Paedocypris progenetica is the smallest fish and vertebrate. Hi ha com a mínim 330 espècies d'ascidians en el sistema d'esculls amb un diàmetre de 1-10 cm. Entre 300 i 500 espècies de briozous viuen a l'escull.
Els cocodrils marins viuen en manglars i saladars de la costa. Al voltant de 125 espècies de tauró, miliobatoideus, raids o peixos de l'ordre de les quimeres viuena la Gran Barrera de Corall, a més a més de 5.000 espècies de mol·lusc. L'últim grup inclou la cloïssa gegant i diversos nudibranquis i cargols de con.
Un estudi fet amb 443 individus de tauró va donar el següent resultat sobre les seves distribucions al cantó australià del Mar del Corals: tauró de cua negra (Carcharhinus amblyrhynchos, 69%), tauró de puntes blanques (Triaenodon obesus, 21%), tauró d'aletes platejades (Carcharhinus albimarginatus, 10%), tauró tigre (Galeocerdo cuvier, <1%) i el peix martell gegant (Sphyrna mokarran, <1%). El ritme d'interacció (busseig lliure) als esculls de Mar del Corall van variar des d'uns quants a 26 taurons per hora.Australian Underwater Federation. "Community monitoring of reef sharks in the Coral Sea and Great Barrier Reef, Australia" (2008) El rar Etmopterus dislineatus és una espècie endèmica de la part central del Mar de Corall. S'ha observat a Ha estat a fondàries de 590–700 m prop del pendent continental.Deep Sea 2003: conference on the governance and management of deep-sea fisheries, Food & Agriculture Org., 2006 p. 374
Activitats humanes