és un músic, compositor i un dels més importants cantautors nicaragüencs de tots els temps. Ha musicat poetes com Rubén Darío, Julio Cortázar o Gioconda Belli, entre d'altres.
Trajectòria El seu pare era constructor de marimbes i la seva mare mestra d'escola. El seu germà, dos anys més gran que ell, Carlos Mejía Godoy és també un conegut músic. Quan va acabar al batxillerat el 1965 es va traslladar a Costa Rica per a començar els estudis de Medicina el 1967, país en què romandria fins al triomf de la revolució a Nicaragua.
Va participar activament en el període de govern de la Revolució Sandinista entre 1979 i 1990, formant part del Ministeri de Cultura d'Ernesto Cardenal, i el 1980 va fundar l'Empresa Nicaragüenca d'Enregistraments Culturals (ENIGRAC) que va dirigir fins al 1988 produint més de 100 discos de cançó popular. La seva obra, de fort contingut social, ha tingut una influència notable en la història de la música de Nicaragua i Centreamèrica.
Al costat d'altres músics i cantants costa-riquenys va fundar el moviment de la Nueva Canción el 1975, relacionat amb el moviment de la Nueva Canción a nivell Llatinoamericà. Juntament amb el seu germà va realitzar el programa de televisió La Tapisca (1980) en què va viatjar per tot el país recollint el seu folklore.
Discografia En solitari 1970 - Hilachas de sol 1972 - Este es mi pueblo 1975 - Para luchar y quererte 1978 - La libertad en cada calle 1978 - Canto a mi pueblo en lucha 1979 - Amando en tiempos de guerra 1980 - La revolución 1980 - Luis E. y Mancotal en Holanda 1981 - Un son para mi pueblo 1983 - Yo soy de un pueblo sencillo 1985 - A pesar de usted 1988 - Nicarafricanico 1993 - Razones para vivir 1994 - Astillas del mismo canto, vol.I 1995 - Luis E. Mejía Godoy (Diez años) 1997 - Trovador errante 1997 - Astillas del mismo canto, vol.II
Referències
Categoria:Cantautors americans Categoria:Artistes nicaragüencs Categoria:Exiliats Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1945