La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada. Va existir del 1110 al 1289 i va ser un dels principals feus del regne de Jerusalem.
La ciutat costanera de Sidó, situada entre Tir i Beirut, fou conquerida el desembre de 1110 per Balduí I, rei de Jerusalem, que la donà com a feu a Eustaqui de Grenier Va esdevenir des de llavors una de les grans baronies feudals de Palestina del Regne de Jerusalem. miniatura|306x306px|Vista del castell de Sidó, construït pels croats el 1227. Va ser conquerida per Saladí el 1187 i retornada en part el 1192 als descendents d'Eustaqui de Grenier.
El 1260, la ciutat va ser destruïda pels mongols i Julià Grenier la va vendre el mateix any a l'orde del Temple.
L'any 1289 fou conquerida definitivament pels sarraïns.
Llista de senyors de Sidó 1110-1123: Eustaqui I Grenier (1071-1123), senyor de Sidó i Cesarea casat amb Emma (posteriorment casada amb Hugues II del Puiset)
1123-1131: Eustaqui II Grenier (†-1131), fill d'Eustaqui I Grenier casat amb Papia
1131-1171: Gerard Grenier (1101-1171), fill d'Eustaqui I Grenier casat amb Agnès de Bures, germana de Guillem II, príncep de Galilea
1171-1187: Reginald Granier, fill de l'anterior casat amb Agnès de Courtenay, després amb Helvis d'Ibelin
1187-1197: conquerida per Saladí 1197-1202: Reginald Granier, de nou 1202-1239: Balian Granier, fill de l'anterior i d'Helvis d'Ibelin casat amb Margarida de Brienne
1239-1260: Julià Granier, fill de l'anterior casat amb Eufèmia, filla d'Hetum I, rei d'Armènia 1260-1289: Orde del Temple
De 1202 a 1205 Guiu de Montfort, casat amb Helvis d'Ibelin, va exercir com a regent de Sidó en nom del seu fillastre Bailan,
Referències
Bibliografia
Categoria:Senyoria de Sidó Categoria:Senyories Categoria:Orde del Temple Categoria:Història del Líban