Stabat Mater és una composició musical de la seqüència Stabat Mater composta per Arvo Pärt el 1985 a Berlin, una comissió de la Fundació Alban Berg. La peça és per a un trio de cantants: soprano, contralt i tenor; i un trio d'instruments de corda: violí, viola i violoncel. Té una durada d'aproximadament 24 minuts. Es va estrenar el 30 d'octubre de 1985 a la Konzerthaus de Viena per la Hilliard Ensemble i els solistes Gidon Kremer (violí), Nobuko Imai (viola), David Geringas (violoncel) sota la direcció de Paul Hillier.
Història Stabat Mater de Pärt va ser l'any 1985, data de la seva estrena, una de les obres més ambicioses del compositor estonià. És en el llinatge formal i espiritual de Passio, la seva Passió segons sant Joan composta l'any 1982. Stabat Mater va ser encarregat per la fundació Alban-Berg per a la celebració dels seus 100 anys.
L'estrena mundial es va fer el 30 d'octubre de 1985 al Konzerthaus de Viena per l'Ensemble Hilliard i els solistes Gidon Kremer (violí), Nobuko Imai (viola), David Geringas (violoncel) sota la direcció de Paul Hillier. El 2008, Pärt va compondre una versió revisada per a cor mixt i orquestra de corda, que es va estrenar el 12 de juny de 2008 a Viena per la Tonkünstler Orchester dirigida per Kristjan Järvi.
Anàlisi musical Stabat Mater va ser composta arran d’un encàrrec de Gidon Kremer per commemorar el centenari del naixement d'Alban Berg l’any 1985. L’obra s’articula completament a partir del registre i l’arpegi del “to abstracte’’ de la menor, treballat mitjançant seqüències i oposicions de ritmes tròcics (llarg-curt) i iàvics (curt-llarg).
Una introducció i un corol·lari final —tots dos basats en un imponent “amén’’ instrumental i vocal— emmarquen diverses seccions del poema, separades entre elles per interludis de cordes d’un caràcter marcadament rítmic. Igual que el cos que torna a la pols, la peça sorgeix del silenci i hi retorna.
La primera aparició del so en les freqüències altes de les cordes suggereix que la gràcia descendeix del cel, però alhora transmet, per la seva tensió, l’agudesa del dolor i del dol. Tot seguit arriba el primer amén cantat: abans fins i tot que preguem, tot sembla ja consumat. I quan l’obra s’encamina cap al seu final, l’amén ens condueix cap a la profunditat sonora de les cordes, a la pedra del sepulcre… però també a la promesa que conté.
Compost sobre el principi del rondó, Stabat Mater juga més amb el poder emocional de les veus (soprano, tenor, contratenor) i dels solos de corda que no pas amb una il·lustració figurativa del dolor de la Mare de Déu als peus de la creu com se'l sol representar. L'execució de l'obra dura uns 24 minuts. Al començament i al final de la partitura, les cordes s’escolen lentament cap al silenci fins a extingir-se en una mena d’eternitat serena que evoca la quietud de la Verge al peu de la creu. La forma de rondó, amb una alternança gairebé regular entre les entrades vocals i els episodis de corda, reforça aquesta sensació d’immobilitat, un dolor suspès que alhora apunta a l’inici de l’esperança. Com si la música quedés inscrita en un temps sense límits, aquest Stabat Mater conclou exactament com havia començat: amb la mateixa línia melòdica confiada a les cordes, un llarg descens modal en la, nota a nota, fins a desembocar en l’“amén’’ final de les veus. Les cordes s’hi afegeixen amb un pols suau i persistent fins al darrer instant.
Discografia seleccionada Al disc Arbos, de Hilliard Ensemble i Gidon Kremer dirigit per Paul Hillier a ECM, 1986. Al disc Creator Spiritus, del Theatre of Voices dirigit per Paul Hillier a Harmonia Mundi, 2012.
Referències
Categoria:Obres d'Arvo Pärt Categoria:Composicions musicals del 1985 Categoria:Música cristiana Categoria:Stabat Mater